Remco Evenepoel, el futbolista que va decidir amb 17 anys que faria història al ciclisme

BarcelonaRemco Evenepoel (Aalst, 2000) s'endinsa en un territori desconegut, a partir d'ara. La jove promesa del ciclisme belga mai ha acabat una gran cursa de tres setmanes. L'únic cop que havia intentat fer-ho, al Giro del 2021, no la va poder finalitzar. Al Tour encara no s'ha deixat veure i en aquesta Vuelta, quan es va fer seu el liderat, més d'un va pensar que seria una flor d'estiu, que no duraria gaire. Però finalitzada la primera setmana, Evenepoel lidera la cursa després d'una demostració de fortalesa a la contrarellotge d'aquest dilluns. Amb un temps de 33 minuts i 18 segons, ha consolidat el liderat en treure-li 48 segons a Primoz Roglic (Jumbo-Visma). Enric Mas (Movistar) ha acabat en la desena posició i s'ha deixat gairebé dos minuts, així que cau fins la tercera posició de la general, on Evenepoel li treu 2 minuts i 41 segons a Roglic. Mas ja és a 3 minuts.

Amb 22 anys, Evenepoel provoca debats. Estimat o odiat, hi ha qui creu que serà el gran dominador del ciclisme mundial. Altres creuen que no guanyarà mai cap cursa gran. Quan l'any 2019 va fer miques les portes del ciclisme professional amb un debut molt prometedor, a Bèlgica les màquines de les rotatives van aturar-se. No hi ha cap país que visqui el ciclisme com Bèlgica i de sobte tenien un jove una mica altiu que semblava disposat a tot. I es va posar en marxa la maleïda roda de les comparacions, en aquest cas amb el gran Eddy Merckx, el Caníbal, que als anys 60 i 70 va guanyar-ho absolutament tot. Merckx, però, va encarregar-se de deixar ben clar què pensava. "Cal abaixar els fums a Evenepoel, no trobeu? S'equivoca en molts atacs, encara no ha guanyat res gran", va dir el 2021.

Una terrible caiguda

La projecció d'Evenepoel es va veure tallada l'any 2020 quan durant el Giro de Llombardia, baixant el Mur de Sormano, va sortir volant per un revolt. Va caure al buit, en un ensurt pel qual es va arribar a pensar que potser no podria tornar a competir mai més. Després d'uns mesos de recuperació, Evenepoel va poder tornar a competir, però no ha sigut fins aquest any 2022 que s'ha vist una versió competitiva del belga, capaç de guanyar per fi un monument, com es coneixen un grup de curses d'un dia clàssiques. En aquest cas, la Lieja-Bastogne-Lieja, amb un atac en solitari a La Redoute on va demostrar de nou el seu estil atrevit, valent, a vegades massa esbojarrat. El triomf va tornar a provocar debats sobre quin hauria de ser el seu destí. A Bèlgica, els ciclistes són tan coneguts com els futbolistes, aguanten la mateixa pressió mediàtica. Evenepoel ho sap prou bé: abans de ser ciclista, va ser futbolista.

Quan va guanyar la Lieja-Bastogne-Lieja, ho va fer amb l'escut de l'Anderlecht dibuixat a la seva bicicleta. Durant molts anys, Evenepoel va ser futbolista de les categories inferiors del club de Brussel·les, del qual és seguidor. Malgrat que el seu pare Patrick havia sigut ciclista, no gaire conegut, es va decantar inicialment per la pilota i va arribar a la selecció belga sub-15 i sub-16 jugant com a lateral. De fet, va arribar a ser capità de l'Anderlecht i va marxar al PSV Eindhoven neerlandès el 2014, club que va considerar que tenia prou futur per portar-lo a viure a la seva ciutat, però després de tres anys en què no va aconseguir fer un pas endavant, Evenepoel va tornar a Bèlgica quan la seva mare es va posar malalta. La seva vida va canviar del tot el 2017, quan va decidir definitivament que no intentaria ser professional al futbol, malgrat que tenia una oferta per anar al Malines. Va centrar-se en ser a prop dels seus pares i en la bicicleta, que sempre havia estat de fons, en els records de les curses del pare, en mirar les curses per televisió i en aquells dies en què sortia a rodar, quan volia gaudir. "Vaig arribar a fer la pretemporada amb el primer equip del Malines, però alguna cosa s'havia trencat, ja no era feliç i els meus pares ho sabien", recordaria. Ja aquell 2017 va entrar a l'equip Acrog-Pauwels Sauzen, on va sorprendre guanyant campionats regionals davant joves que portaven anys centrats en el ciclisme. Semblava una heretgia que arribés aquell noi que fins fa poc era futbolista i els derrotés. El 2018 va proclamar-se campió d'Europa júnior i campió mundial de la mateixa categoria, cosa que va provocar que per primer cop es parlés d'ell com el nou "Eddy Merckx". A Evenepoel li va fer gràcia, per cert. No el va espantar la pressió. El 2019 l'equip Quick-Step Alpha Vinyl Team va quedar-se amb els seus serveis, segurs d'estar fent una aposta guanyadora. Estaven encertats.

La caiguda de l'any 2020, però, va tallar la seva progressió. Durant nou mesos va haver de treballar intensament mentre a les curses no era enyorat. S'havia guanyat la fama de jove brillant però massa cregut, amb atacs teòricament sense sentit, en llocs on ningú més ho hauria fet. Evenepoel, sí. I de tant en tant li sortia bé. Abans de l'accident, guanyava més del 50% de les curses en què participava. Ja recuperat, va poder ser als Mundials organitzats precisament a casa seva, a Flandes, el 2021. No va acabar bé. Els comentaris de Merckx i els debats a la premsa havien obert el debat sobre qui havia de ser l'estrella belga, si ell o Wout van Aert. Al final, Evenepoel va tirar del grup sacrificant-se en una estratègia que no va funcionar, ja que el campió acabaria sent el francès Julian Alaphilippe. Evenepoel va deixar anar al final que si no s'hagués sacrificat, hauria guanyat ell. La tensió dins de l'equip belga era evident i es va organitzar una reunió per parlar cara a cara del que havia passat. Evenepoel no hi va anar. "Va ser una llàstima, tothom va ser-hi menys ell, que sí que havia parlat amb la televisió. Els seus l'haurien d'aconsellar millor. Li haurien d'abaixar els fums", diria el company de selecció Jasper Stuyven. El 2021 no va ser un bon any per al jove Evenepoel. La decepció del Mundial va sumar-se al seu debut en una cursa de tres setmanes, al Giro, on va deixar-se veure la primera setmana entrant al top ten. En la dissetena etapa, però, va enfonsar-se i va acabar caient, cansat.

Aquest 2022 Evenepoel s'ha continuat centrant en curses clàssiques. Ha guanyat a Sant Sebastià i en la Lieja-Bastogne-Lieja. També ha guanyat el Tour de Noruega i aquell de l'Algarve, proves de cinc dies. A la Volta a la Comunitat Valenciana va ser segon, preparant-se per a aquesta Vuelta a Espanya on, de moment, els favorits van darrere seu. L'eslovè Primoz Roglic, campió els tres últims anys, pateix cada cop que l'exfutbolista ataca. Un duel curiós, aquest, ja que Roglic va arribar a ser campió d'Eslovènia en un altre esport, el salt de trampolí, abans de decantar-se pel ciclisme. Dos homes que el 2015 volien ser futbolista l'un i saltador l'altre ara competeixen sobre rodes. I Evenepoel aspira a demostrar que pot guanyar curses llargues. Si ho fa, el debat sobre què pot arribar a fer tornarà a trencar la calma als bars de Bèlgica. I tot, sota la mirada feliç del Patrick, el pare, que el 1993 havia participat en la Vuelta. Va acabar 113è. El seu fill sembla destinat a millorar-ho.