Remco Evenepoel acaba amb la sequera de 44 anys del ciclisme belga i guanyarà la Vuelta

Barcelona1978. A l’Argentina hi havia una dictadura terrible, però la maquillaven prou bé organitzant un Mundial de futbol on Kempes cridava cada cop que marcava un gol. A Barcelona es funda el PSC, per primer cop un polonès és escollit papa de Roma i el món ballava al ritme dels Bee Gees, els Village People o Boney M. La reina d’Anglaterra era Elisabet II, esclar. Aquell 1978, el ciclista belga Johan De Muynck guanyava el Giro d’Itàlia. Poca gent pensava llavors que caldria esperar 44 anys per veure un nou rei al Regne Unit i també per tornar a veure un ciclista belga guanyant una de les tres curses grans. 44 anys sense triomfs al Giro, el Tour o la Vuelta, fins ara, amb la fita del jove Remco Evenepoel a la Vuelta a Espanya.

44 anys ha esperat Bèlgica, segurament el país on els ciclistes són més admirats i respectats. On els avis expliquen als nets les grans victòries d’Eddy Merckx. I els nets saben de qui els parlen, esclar. El país de les tres llengües unides per la passió per les curses clàssiques d’un sol dia i pels magnífics ciclistes que any rere any han intentat guanyar les grans.

Qui ha acabat amb la sequera ha estat l’altiu Evenepoel, el jove que fins als 17 anys estava decidit a ser futbolista i que va arribar a ser capità en les categories inferiors del club de la seva vida, l’Anderlecht. Una mala experiència al futbol base del PSV neerlandès el va portar a abandonar el futbol quan estava a punt per fer la pretemporada amb un equip de Primera, el Malines. Va decidir deixar-ho i pujar a una bicicleta per competir tal com havia fet el seu pare, Patrick, que l’any 1993 havia corregut la Vuelta a Espanya i havia acabat en la 113a posició. El seu fill l’ha guanyat el primer cop que hi ha participat.

Evenepoel, que fins avui no havia aconseguit mai acabar una cursa de tres setmanes, entra per la porta gran al palmarès de les grans curses. D'ençà que el 2019 va donar-se a conèixer al circuit professional amb el seu estil agressiu en curses d’un sol dia, el belga ha fet camí amb l’etiqueta de ser el “nou Merckx” penjada al coll. Una greu caiguda el va deixar mig any sense competir, però aquest 2022 ha tornat per la porta gran amb el triomf que obtindrà entrant a Madrid com a guanyador en una darrera etapa de tràmit.

L'última prova de foc era la preciosa etapa que els organitzadors de la Vuelta havien planificat just abans del final per la serralada de Madrid, entre Moralzarzal i el port de Navacerrada, de 181 km. Etapa on els centenars d’equatorians residents a la capital d’Espanya que han pujat a veure el seu ídol, Richard Carapaz, s’han endut una alegria, ja que el ciclista d’Ineos hi ha sumat el seu tercer triomf d’etapa i s'ha endut, de pas, la classificació de la muntanya. L’emoció, però, era veure si el mallorquí Enric Mas (Movistar) podria fer mal a Evenepoel. El corredor d’Artà ho ha intentat al port de la Morcuera, però el belga no ha cedit ni un segon, ha gestionat bé els dos minuts de coixí que tenia i ha acabat amb el somni de Mas de poder per fi treure’s de sobre l’etiqueta d’actor secundari. Als 27 anys, el mallorquí pujarà per tercera vegada en la seva carrera al segon graó del podi de la Vuelta. El podi més jove de tota la història de la cursa, precisament, amb el jove nascut a Barcelona de 19 anys Juan Ayuso tercer. El ciclista de l’equip EAU ha aguantat els atacs del colombià Miquel Àngel López per defensar aquesta tercera posició que el reforça com un dels joves amb més futur.

Aquest diumenge la Vuelta finalitza amb la disputa de la vint-i-unena etapa, entre Las Rozas i Madrid, amb un recorregut de 96,7 km per retre homenatge als protagonistes d’una edició on el vigent campió, l’eslovè Primoz Roglic, no ha pogut guanyar per quart cop i s'ha hagut de retirar per culpa d’una greu caiguda quan era segon per darrere d’un Evenepoel que haurà de veure com, de nou, el comparen amb Eddy Merckx. Bèlgica feia molt de temps que esperava aquest moment.