Pogacar serà el millor ciclista de tots els temps? El debat ja ha començat

BarcelonaTadej Pogacar es passeja per Itàlia vestit de rosa, de cap a peus. El jove ciclista eslovè, debutant a la gran cursa italiana, la domina amb una superioritat que fa mal. Ja se sabia que Pogacar sembla destinat a guanyar la cursa, ja que els seus grans rivals no hi són perquè prioritzen el Tour. Així que el ciclista de 25 anys es passeja per Itàlia fent el que vol, de moment. Una superioritat que l'ha fet ofendre els rivals, amb unes declaracions en què afirmava que "l'italià Antonio Tiberi és l'únic ciclista que hi ha posat pebrots", referint-se als atacs d'aquest jove rival. És a dir, Pogacar admet que veu els rivals massa conservadors, com espantats, mentre ell ataca en etapes en què la lògica diria que hauria de reservar-se. Sembla que vol guanyar sempre, com ja va fer a la Volta Ciclista a Catalunya, en què va guanyar quatre de les set etapes. Al Giro ja n'ha guanyat tres, d'etapes, en gairebé dues setmanes de competició.

"M'agradaria ser el millor ciclista de la història", va admetre a Catalunya Pogacar, que enguany vol triomfar al Giro, el Tour i els Jocs Olímpics de París. Vol guanyar-ho absolutament tot, i provoca que molts facin centenars de quilòmetres per seguir-lo. Altres no el volen ni veure, com admetia el director de l'equip EF Education First, Tejay van Garderen, que va dir durant la Volta Ciclista a Catalunya que "és frustrant competir contra ell, els rivals semblen nens". "Pogacar no està fent gaires amics al pilot", va afirmar.

Els seus èxits ja han provocat debats sobre si pot arribar a superar el considerat millor ciclista de tots els temps, el belga Eddy Merckx, que als anys 60 i 70 també ofenia els rivals amb alguna declaració una mica fora de to, superior com era. "Quan accelera és fora d'aquest món", deia fa temps el basc Mikel Landa, que es rendeix al corredor de l'UAE Team. Pogacar ataca a la muntanya, pot disputar etapes planes en esprint, ser fort en contrarellotges i imposar-se en proves clàssiques d'un sol dia. En curses d'una setmana, com a la Volta Ciclista a Catalunya, fa el que vol. A les curses de tres setmanes, com el Tour, el Giro i la Vuelta, és quan pot semblar més humà. Aquests dies, de fet, semblava enfadat quan admetia que havia fet cas al director del seu equip i havia renunciat a atacar en algunes etapes poc importants. "Així altres corredors també tenen alegries", va dir amb un to que no va acabar d'agradar als rivals.

Els últims anys només el danès Jonas Vingegaard l'ha pogut derrotar en els dos últims Tours. En un d'ells, però, Pogacar arribava molt tocat després d'una caiguda. Ara és Vingegaard qui es recupera a Dinamarca de la caiguda que va patir al País Basc, aspirant a poder defensar la corona de campió al Tour. "Vull que Vingegaard hi sigui, espero que estigui llest", afirma Pogacar, que vol guanyar el Tour per tercer cop. La intenció de Pogacar és arribar a la prova francesa amb el seu primer triomf al Giró al sarró. L'eslovè també aspira a ser el quart ciclista a guanyar els anomenats "cinc monuments", fita que fins ara només han aconseguit Roger de Vlaeminck, Rick van Looy i Eddy Merckx. Es tracta de guanyar la París-Roubaix, la Milà-Sanremo, el Giro de la Llombardia, el Tour de Flandes i la Lieja-Bastogne-Lieja. Pogacar ja ha aconseguit sis triomfs als monuments, imposant-se tres cops al Giro de la Llombardia, dos cops a la Lieja-Bastogne-Lieja i un cop al Tour de Flandes. "Pogacar és el millor ciclista del moment, és superior als altres, però no és ni la meitat del que va ser Merckx", deia aquests dies Roger de Vlaeminck, prenent partit. "Pogacar no té cap culpa de ser com és, al contrari, jo crec que ell guanya i ho fa de manera espectacular. Si atropella, doncs bé, les coses són així. Veure'l és espectacular, no és una bogeria imaginar que pot arribar a ser el millor", diu l'exciclista Óscar Freire.

El palmarès d'El Caníbal

El palmarès de Merckx impressiona, ja que va guanyar 11 grans voltes durant la seva carrera: cinc Tours de França, cinc Giros d'Itàlia i una Vuelta a Espanya. El Caníbal, com era conegut, va pujar 12 cops al podi d'aquestes tres proves, i va demostrar un nivell competitiu que el va fer etern, ja que va ser capaç de guanyar el Tour i el Giro el mateix any tres cops, el 1970, el 1972 i el 1974. Pogacar de moment ja ha guanyat dues proves grans, amb les seves dues victòries consecutives el 2020 i el 2021 al Tour de França. A més, Merckx també va guanyar 19 curses clàssiques: set Milà-Sanremo, dos Tours de Flandes, tres París-Roubaix, cinc Lieja-Bastogne-Lieja i dos Giros de la Llombardia. I cal sumar-hi tres París-Niça, una Volta Ciclista a Catalunya, un Delfinat, quatre Fletxes Balones i tres Campionats del Món.

Pogacar haurà de ser molt constant si vol emular El Caníbal. De moment, sempre que ha participat en una cursa gran ha pujat al podi. Èxits que han aconseguit que, com a mínim, hi hagi cert debat sobre si pot arribar a ser el més gran de tots els temps. Debat en què el mateix Eddy Merckx ha dit la seva: "He sentit moltes vegades això d'aquest és el nou Merckx sense que es donessin totes les condicions, però amb el Tadej crec que sí que ha arribat el moment", va dir fa uns mesos. Un dels que podria evitar-ho és el danès Jonas Vingegaard, que amb 27 anys l'ha derrotat en els últims dos Tours. Pogacar vol tornar a vestir-se de groc, enguany. I, per fer-ho, abans s'ha vestit de rosa.