Ciclisme

La nova vida de Nairo Quintana, el ciclista castigat sense sanció: "Els amics de veritat sí que han estat al meu costat"

El colombià reflexiona sobre la seva vida en aquesta entrevista amb l'ARA un any després que li detectessin tramadol a l'organisme

Alex Lebrón Moles
i Alex Lebrón Moles

Andorra la VellaA Andorra l’hivern comença a poc a poc a aparèixer. El nostre protagonista arriba sense fer soroll, un fet habitual en ell, amb roba llarga de ciclisme i a les 9.30 h en punt. Casualitat o no, és la mateixa hora que ha donat nom a la seva marca de cafè. Segons un estudi, la millor hora per prendre el primer cafè del dia. Nairo Quintana, ciclista colombià de 33 anys, demana el seu cappuccino habitual i seu conscient que tothom vol saber sobre el seu futur. El de Boyacá reflexiona i mesura cada resposta abans de sortir a entrenar-se.

Els mesos vinents són claus esportivament per al Nairo, que continua sense equip d'ençà que al Tour de França del 2022 es van detectar restes de tramadol en el seu organisme. És una substància que, segons l’AMA (Agència Mundial Antidopatge), no estava en la llista de substàncies dopants. L’UCI (Unió Ciclista Internacional), però, li va retirar el sisè lloc al Tour del 2022 a causa que el tramadol estava prohibit durant les competicions pels seus efectes secundaris sobre la salut. A partir del mes de gener vinent ja serà una substància dopant prohibida. Mentrestant, Quintana estarà (i està) disponible per córrer. En cap moment ha parlat obertament d'una retirada. Malgrat el tramadol, no està suspès ni inhabilitat per formar part del gran grup. El que no té és equip. El sistema l'ha castigat.

Cargando
No hay anuncios

Durant aquest any i pocs mesos sense competició oficial, el colombià ha tingut temps per reinventar-se fora de la carretera mentre segueix somiant amb posar-se de nou un dorsal. Deixar la competició va ser difícil i espero que no sigui una etapa que ja estigui acabada, perquè seguiré competint en algunes curses. Gràcies a la meva dona, que era la meva veïna quan érem petits i amb qui fa 15 anys que estem junts, he pogut centrar-me en altres projectes personals. Ella i els meus fills han fet que aquests mesos hagin sigut menys durs, realment", relata.

La família i els orígens han sigut un salvavides al qual agafar-se enmig d’un mar de dubtes i rumors. El cafè i el camp com a resposta a preguntes sense resposta i a uns mesos allunyat del que ha sigut la seva vida, de les curses en bicicleta, de l’adrenalina desfermada de baixar un port enmig dels Alps i de l’extenuació d’atacar en l’últim port de l’etapa. "Normalment, la gent associa el camp amb la pobresa, perquè és un món molt sacrificat, però jo crec que hi ha més pobresa a les ciutats amb gent que no arriba a final de mes que al camp. A nosaltres mai ens va faltar de res i, de fet, podíem ajudar altra gent. I això em fa molt feliç", recorda Nairo. "El meu pare sempre ha sigut un home que ha treballat la terra cultivant tota mena d’aliments. Avui en dia ho recordo i em fa plorar de felicitat, perquè em fa estar orgullós d’on vinc", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Els anys més feliços de la seva vida

La falta de competició no ha fet perdre la motivació a un ciclista guanyador d’un Giro d’Itàlia i una Vuelta a Espanya que continua pedalant, ara per Andorra, amb la il·lusió del nen que va créixer als camps de Boyacá. L'experiència i la perspectiva li fan valorar el que realment li importa, mentre espera tornar a sentir els nervis de la competició a l'estómac. “Tenir per dormir i per menjar és la meva riquesa. Els anys més feliços de la meva vida, sincerament, van ser de petit. Amb la meva família, els meus gossos i rodejat del meu entorn", admet el colombià.

Cargando
No hay anuncios

"Ara noto que el materialisme al qual ens ha portat el món ens ha fet perdre la noció del que realment és important. Sento que abans hi havia amics reals, ara tenim un milió d’amics a les xarxes als quals els expliques coses que potser no els interessen. No són amics com els que els fas una abraçada i notes com el seu cor batega de veritat", reflexiona. "Abans ens trucàvem per saber com estàvem i ara ens enviem un missatge per compromís. Per a mi això no és l’amistat, no és riquesa ni felicitat.”

I entre aquestes trucades i missatges, de moment, el colombià no ha rebut la que el faci tornar al circuit professional. Un silenci que, segons ell, no l’ha pertorbat ni decebut. Abans de respondre, el Nairo fa una pausa per reflexionar la seva resposta. “Els que són amics de veritat han estat al meu costat i m’han demostrat el seu suport. Realment he sentit molt l’estima de la gent i era una cosa que necessitava. Em sento molt feliç i molt tranquil de cara al futur i, si han de venir coses maques i importants, s’hauran d’aprofitar perquè m’omplirà d’emoció. I, si no venen, seguirem endavant gràcies a l’amor que m’ha demostrat la gent.”

Cargando
No hay anuncios

Somia amb tornar a la competició

Quintana mira als ulls de qui parla amb la convicció que, passi el que passi, ell seguirà endavant. “Somio amb la competició i fent coses increïbles. Sempre he tingut la tranquil·litat de dormir bé i tranquil. La meva família no m’ha permès enfonsar-me en cap moment. A més, la meva cultura ha fet que hagi passat pàgina, m’hagi aixecat per escriure’n una de nova i hagi continuat mirant endavant. Mai se m’acabarà la tinta del bolígraf per seguir escrivint pàgines. T’asseguro que sobre la bicicleta no paro de pensar en els projectes en els quals treballaré quan baixi de la bicicleta", sentencia Nairo.

Cargando
No hay anuncios

El futur és incert per a un ciclista que mai ha sigut de planificar gaire els seus atacs en cursa. Les sensacions sempre han fet la resta i ara el dubte és si les sensacions, els atacs i les trucades tornen. Ell, queda clar, vol tornar a escriure una última pàgina.