Una mort que canviarà la seguretat al ciclisme professional

Tarba (França)David Fernàndez (Palamós, 1974) viu la meitat de l’any fora de casa. Amb una maleta lleugera d’equipatge ha tombat per tot el món des que va començar l’any 1999 amb el Vitalicio Seguros. La feina s’explica de forma senzilla i amb una gran responsabilitat: les bicicletes dels ciclistes han d’estar perfectes per poder competir. Cada bici es prepara a consciència amb jornades d’entre 12 i 16 hores en una excel·lent coreografia de treball en equip per part de tots els mecànics i auxiliars abans, durant i després de la cursa. El David no desconnecta de la feina durant les tres setmanes de competició, tal com explica a l’ARA durant el Tour. El que l'apassiona de la seva feina és la cursa, tot el que succeeix dins la competició. El que envolta el ciclisme no li agrada tant. Les etapes les prefereix viure dins el primer cotxe, el vehicle que té més responsabilitat, el que ha d’atendre més ràpid els ciclistes en cas d’avaria, caiguda o punxada. Ell és qui ha de donar la cara per intentar arreglar el problema al més ràpid possible perquè el ciclista pugui tornar a pedalar i no perdre gaire temps.

A l’equip estan tocats, tristos, emocionats. Al Tour havia de venir Gino Mäder, el ciclista de 26 anys que va morir a la volta a Suïssa a mitjans de juny. Mäder baixava a 77 km per hora mentre feia el perillós descens del Pas Albula. El van intentar reanimar durant 40 minuts. “Ha sigut un drama, una hòstia forta per a tots. Era un tipus excepcional, educat, amant de la natura i els animals. Era persona. Tots l’estimàvem molt perquè era molt bon tio. El trobem molt a faltar”. És tanta la feina que hi ha al darrere d’un equip ciclista professional que tot va massa ràpid i no hi ha temps d’assimilar el dol. “Encara no ens ho creiem. Quan vaig anar al magatzem a muntar bicicletes em vaig trobar la seva, que ja la tenia preparada per venir al Tour. És un pal”, explica el David emocionat. “No et pares a pensar que ja no el veurem més. Que ja no hi és. Tenim la seva roba, les seves bicicletes. Tenim les seves coses i el tenim present. És difícil assimilar que ja no el veurem més. És dur”.

L’equip al complet va marxar de la volta a Suïssa. Tothom estava desfet. La cursa va continuar. Al dia següent una marxa no competitiva els darrers 20 quilòmetres d’etapa va servir per homenatjar a Mäder. Ningú més va deixar la competició. Masses interessos en una cursa ciclista. “Segur que molts dels que es van quedar haurien volgut marxar. Però entenc totes les posicions. Qui es queda i qui marxa. Depenem d’un patró, com tothom. I ho entenc”. En el ciclisme actual cada cop hi ha més preparació i velocitat. Els materials són millors, però la carcassa de tot plegat és el cos del ciclista, que vesteix un mallot i un culot de licra.

Xarxes de seguretat per evitar caigudes a precipicis

Pel que fa a la seguretat dels ciclistes durant la competició, es volen posar xarxes protectores en segons quins punts complicats del recorregut per evitar que els ciclistes caiguin pels precipicis. “Tot el que siguin aportacions positives són necessàries per al ciclista i per a la seguretat de tots”, explica el David al costat del camió mecànic que porta el seu equip al Tour. Qui vol posar les xarxes als revolts complicats és Adam Hansen, el nou president del sindicat dels corredors (CPA), que ha substituït Gianni Bugno des del passat mes de març. Ja queda poc temps de marge per fer canvis importants, però compta amb l'aprovació dels ciclistes, perquè el veuen predisposat als canvis. El Bahrain Victorious vol el triomf d’etapa al Tour per dedicar-lo a la memòria de Gino Mäder. A l’etapa de diumenge a Sant Sebastià, Pello Bilbao ho va tenir a tocar. A la meta al costat del Kursaal els ulls del ciclista basc s’il·luminaven quan parlava del seu amic. Ho tornarà a intentar.