El saltador d'esquí que ha evitat una altra anomalia a la Vuelta

BarcelonaHi ha dues decisions dràstiques en la carrera esportiva de Primoz Roglic (Trbovlje, Eslovènia, 1989): el 2011 va deixar de competir com a saltador d'esquí i el 2023 va trencar amb l'equip amb el qual havia arribat al cim del ciclisme.

Roglic va decidir canviar d'aires fa un any perquè ningú li discutís el lideratge en la seva formació i aquest diumenge a Madrid ha certificat que va ser una magnífica elecció emportant-se la seva quarta Vuelta a Espanya i igualant Roberto Heras com el ciclista que més n'ha guanyat. En l'edició del 2023 va pujar al tercer graó del podi, per darrere dels aleshores companys d'equip Sepp Kuss i Jonas Vingegaard. Avui ho ha fet en el primer lloc, sense cap company al costat. El segon a la general ha estat l'australià Ben O'Connor i, el tercer, el mallorquí Enric Mas.

Les tibantors que Roglic va tenir a la Vuelta de l'any passat amb la direcció del Jumbo-Visma (actual Team Visma-Lease a Bike) van acabar de trencar la relació amb el seu equip i van posar els fonaments del triomf d'aquest any. La culpa la va tenir un gir de guió inesperat provocat per Sepp Kuss, que era el seu gregari de luxe. L'estatunidenc, la parella del qual és de Tiana, el 2023 va aconseguir unes vistes a la general inesperades gràcies a una escapada durant la primera setmana.

La responsabilitat de guanyar

Aquesta anomalia va provocar que els aleshores dos grans líders del Jumbo-Visma, Roglic i Vingegaard, veiessin com qui els havia ajudat a guanyar Tours, Giros i Vueltas agafava un protagonisme que els va incomodar. La tensió interna es va anar incrementant i va esclatar a l'Angliru, quan Roglic i Vingegaard van deixar enrere el seu company i líder de la general. Tots dos van rectificar més tard i van acabar acceptant el triomf final de Kuss.

Però ja no hi va haver marxa enrere en la decisió de Roglic: després de vuit anys, tres triomfs a la general de la Vuelta i un altre a la del Giro s'havia acabat la seva etapa al Jumbo-Visma. "Estava incòmode perquè la meva responsabilitat és guanyar", va admetre l'eslovè. De totes maneres, va puntualitzar: "Si hagués guanyat la Vuelta hauria marxat igualment. Simplement, en altres llocs tinc més oportunitats per a aconseguir allò pel qual encara estic lluitant".

Líder indiscutible

Dit i fet. En aquesta edició, ja com a ciclista del Red Bull-BORA-hansgrohe, tots els seus companys (entre els quals, el català Roger Adrià) han treballat per a la seva glòria, malgrat l'ensurt que van tenir aquest dissabte amb l'abandonament de tres d'ells a causa de la salmonel·losi. Daniel Felipe Martínez i Aleksandr Vlasov van fer una exhibició a l'alt de Moncalvillo, escapant-se amb Roglic i deixant-li en safata la tercera victòria d'etapa i la recuperació del mallot vermell de la general a falta de només dues etapes. Així, l'eslovè va evitar una nova anomalia a la Vuelta.

Aquesta vegada va ser O'Connor qui es va colar en una escapada trampa a la sisena etapa (la mateixa en què Kuss ho va capgirar tot l'any passat) que el va mantenir líder de manera inesperada fins divendres. Roglic, lluny d'impacientar-se, i sabent que era el més fort entre els favorits, va anar escurçant progressivament els 4 minuts i 51 segons que O'Connor havia aconseguit de marge fins a superar-lo. En aquest sentit, es va veure afavorit per l'absència dels altres gegants del ciclisme actual: Pogacar, Evenepoel i Vingegaard.

La temporada ha estat marcada per la gravíssima caiguda que hi va haver a la Itzulia el 5 d'abril. Vingegaard es va passar una setmana a l'UCI a causa d'un pneumotòrax, Evenepoel es va fer una fractura a la clavícula dreta i Roglic va abandonar amb múltiples ferides per tot el cos. Aquests contratemps van canviar la planificació de les temporades de Vingegaard i Evenepoel, dos dels protagonistes de l'any passat a la Vuelta. Pogacar va decidir descansar després de la seva exhibició al Tour de França.