La pluja i les xinxetes condicionen la Vuelta el segon dia a Catalunya

BarcelonaCares llargues abans de la sortida des de Mataró a la segona etapa de la Vuelta. Un bon patac d’aigua ha acompanyat l’arribada dels ciclistes a l’avinguda del Port a la capital del Maresme. Empipats pel que es va viure a la contrarellotge per equips de dissabte a Barcelona, els ciclistes han posat en marxa la maquinària per negociar amb l’organització de la cursa què calia fer a la muntanya màgica de Montjuïc quan semblava que queia el cel a Mataró.

El mateix Jonas Vingegaard, doble guanyador del Tour de França, ha anat a veure Enric Mas a l’autocar de l’equip Movistar per traslladar-li la decisió que els temps a la general es fixessin abans de començar a pujar a Montjuïc i evitar riscos al perillós circuit urbà el segon dia de la Vuelta. “Hi ha vegades que s’han de prendre decisions com la que hem pres avui i així ha estat”, explicava el ciclista d’Artà Enric Mas al creuar l’arribada. Els galls de la cursa han activat l’operatiu per neutralitzar el tram final de l’etapa a través del sindicat que els representa per poder negociar amb l’organització.

Dues informacions s’han encavalcat: abans de començar la jornada entre Mataró i Barcelona –de 182 km–, el temps per a la general s’havia de fixar a dalt del castell de Montjuïc, a uns 3 quilòmetres de l’arribada, i amb l’inici de l’etapa l’organització ha anunciat que seria a 9 quilòmetres de la meta, tal com Vingegaard havia proposat a Enric Mas. Però les bonificacions al castell de Montjuïc i a l’arribada es mantenien actives. Per tant, amb la cursa controlada per part dels favorits a la general a 9 km de l’arribada a l’avinguda Reina Maria Cristina de Barcelona, diversos ciclistes han anat darrere la victòria d’etapa i les bonificacions a dalt del castell de Montjuïc i també a la meta, combinades amb la classificació d’ahir, han donat un nou líder. L’etapa l’ha guanyat en solitari el ciclista danès Andreas Kron i el nou mallot vermell de líder el llueix el ciclista italià Andrea Piccolo. Tots els favorits a la general s’han pres amb calma el tram neutralitzat per certificar el que havien aconseguit abans de la sortida i han arribat a ritme de marxa cicloturista al costat de l’Estadi de Montjuïc amb el caliu del públic que, paraigua en mà i capelina, ha vingut fins a l’arribada.

Tal com va passar al Tour de França a les etapes del País Basc, les xinxetes han aparegut també a les carreteres catalanes per fer la guitza als ciclistes. A la baixada del coll d’Estenalles, una desena de corredors entre els quals destaquen Jonas Vingegaard, Juan Ayuso, Geraint Thomas i Remco Evenepoel s’han vist afectats per una acció intencionada. A més, les xinxetes, segons ha mostrat RTVE, tenien un plàstic per reforçar la base per assegurar que la roda es punxés quan els ciclistes hi passessin per sobre. Mas ha vist la filera de plàstics amb les xinxetes preparades i ha pogut avisar els seus companys. Tot i això, alguns d’ells no ho han pogut evitar i també han punxat.

Juan Ayuso, tercer al podi de la Vuelta l’any passat, ha dit sobre l’acte: “Vull donar les gràcies a qui les ha tirat per ser subnormal, i li desitjo el que ens ha desitjat a nosaltres, és a dir, el pitjor”, explicava Ayuso a l’arribada amb els fanals encesos durant bona part del dia, tot i que l’etapa ha finalitzat gairebé tres hores abans que a la primera jornada, marcada per la foscor final. “No vam poder improvisar amb el fet d’avançar l’hora, qualsevol afectació amb l’horari en una ciutat com Barcelona i la seva àrea metropolitana tan poblada afecta tota la mobilitat del territori”, apuntava Javier Guillén, director de la Vuelta, abans de la sortida des de Mataró. Dilluns la Vuelta sortirà des de Súria i finalitzarà a Andorra després de pujar Ordino i Arinsal. “El millor de tot és que acabarem amunt”, deia Enric Mas, que viu a Andorra i ocupa la vuitena posició a la general, a 13 segons del líder. També el ciclista català Marc Soler viu al país dels Pirineus: “A recuperar-nos de tot el que ha passat avui, que ja ha sigut prou, i després ja pensaré en Andorra”, deia Soler amb una forta coïssor als ulls a conseqüència de la brutícia que li havia entrat durant la jornada passada per aigua.