La llegenda del Cuitu Negru, el mur asturià que fa tremolar els ciclistes

BarcelonaEl Cuitu Negru és un port de muntanya salvatge. Situat a Astúries, amb quasi 19 quilòmetres de pujada, té uns últims 3 quilòmetres infernals amb rampes d’entre un 16 i un 24% d'inclinació. Una barbaritat. “Són les rampes més dures de l’Europa occidental”, assegura el director general de la Vuelta, Javier Guillén. L’etapa d’aquest diumenge pot convertir en engrunes l’actual classificació general de la prova. Els corredors sortiran des de la localitat de L'Infiestu, pujaran 2 cops a la Colladiella, de primera categoria, a l’alt de Santo Emiliano, de tercera, i acabaran amb el mur final de categoria especial per completar una jornada de 142 km de recorregut.

El Cuitu Negru va debutar com a colós en el món del ciclisme professional a la Vuelta del 2012 amb el català Joaquim Purito Rodríguez com a líder de la cursa. L’etapa la va guanyar el ciclista italià Dario Cataldo, que explica a l’ARA que sabia que la part final era complicada, però “no tan i tan dura”. La lluita pel triomf final va ser un duel amb Thomas De Gendt, un caçaetapes a la Volta a Catalunya. El belga, igual que Cataldo, es retira del ciclisme professional al final de la temporada actual. L'italià recorda que es va anticipar i va ser molt arriscat marxar en solitari a l’etapa del 2012 amb final al Cuitu Negru perquè “De Gendt sabia clarament com era el recorregut i va pujar més en progressió i jo em vaig trobar els últims 200 metres amb les cames plenes d’àcid làctic, amb una relació de plats-pinyons que no era l’adequada per a un port com aquest i en què quasi vaig haver de posar un peu a terra els últims 150 metres”.

Per a Cataldo va ser un dels moments més durs de la seva carrera. El tram final de pujada situat al cim més alt de l’estació d’esquí de Valgrande-Pajares és tan agònic que, quan aquest ciclista recorda els últims metres, sosté que al darrer revolt d’esquerra “veia el cartell de 150 metres per al final i vaig moure el cap per mirar cap amunt i amb això no n'hi va haver prou". "Vaig haver de girar el cap i mirar més amunt per veure fins on havia d’arribar. Quan estàs acostumat a uns pendents i veus que aquest port està molt per sobre, t'adones efectivament que no és normal”, afegeix.

"Els 500 metres finals són una brutalitat"

Després de l'etapa disputada dissabte, amb la victòria de Kaden Groves a Villablino, la classificació general continua encapçalada per Ben O’Connor, el líder sorpresa de la Vuelta des de la sisena jornada que va perdent pistonada. Segona posició per a Primoz Roglic, a 01:21, i tercera per a Enric Mas, a 03:01. Mikel Landa és cinquè.

Cataldo creu que amb l'última pujada del Cuitu Negru hi haurà canvis en els favorits a la general, però no gaire exagerats, ja que “és un port al qual tothom té por i els ciclistes saben que no es poden arriscar gaire a la part anterior perquè et pots quedar estancat en rampes molt dures. Tothom voldrà arribar amb el màxim d’energia a aquesta part de l’etapa”. Ara bé, també afegeix: “Si algun equip s’inventa una emboscada com hem vist en altres etapes de muntanya tot serà més interessant”.

Amb l’etapa al Cuitu Negru quedarà enllestida la segona de les 3 setmanes de competició d’una Vuelta a la qual encara li queden emocions fortes per viure, com el mític final de dimarts als llacs de Covadonga; a Moncalvillo, divendres; al Picón Blanco, el penúltim dia de competició, i a Madrid, en una contrarellotge l'últim dia de la cursa (8 de setembre). Abans, però, el Cuitu Negru: un port que farà més gran la seva llegenda en el món del ciclisme, on les papallones poden passar entremig dels radis de les rodes dels ciclistes. “Des dels últims 500 metres fins als 100 finals realment és una brutalitat. Per a mi va ser tan agònic que no s’acabava mai. Vaig veure-ho després en les imatges de televisió”, afegeix Cataldo feliç pel seu triomf el 2012.