Conduir un cotxe com qui porta una bicicleta

SevillaA la Vuelta a Espanya hi ha tres cotxes sanitaris amb dos metges a cada vehicle. S’encarreguen d'atendre els ciclistes que ho necessitin durant la competició, sigui en moviment o aturats quan hi ha una caiguda. Un dels conductors és el tortosí Pere Garcia (Roquetes, 1976) que ja fa quatre anys que participa en la cursa. “Nosaltres ens posem amb el grup capdavanter, esperem que hi hagi una escapada i ens posem darrere seu per si hi ha una caiguda i poder-los atendre”, explica a l’ARA en aquesta primera setmana de carrera.

Una de les peculiaritats de la feina d’en Pere és la perícia que ha de tenir al volant del vehicle per conduir al costat d’un ciclista mentre el metge l’atén en moviment. Porten cotxes descapotables perquè un ciclista, si no té una caiguda molt greu, quan s’aixeca, encara que s'hagi fracturat alguna cosa, vol continuar i puja a la bicicleta a pedalar. “Quan demanen el cotxe mèdic hi ha un metge a cada costat per poder atendre el ciclista en funció del costat que vagi millor. Netegen ferides, curen i donen medicació, si cal, per poder arribar a meta. Si hi ha fractura no podran continuar. El cotxe l’has de conduir al ritme del ciclista i després ajudar-lo per poder tornar a enganxar-se al grup”.

En l'edició d'enguany, els altres cotxes mèdics sí que han hagut d’atendre caigudes, però en Pere, de moment, a les escapades no ha tingut gaire feina. “De moment no hi ha hagut cap caiguda ni tampoc cap picada d’insecte, ni res que exigís una atenció mèdica”. En Pere ja fa deu anys que va començar a la Volta a Catalunya com a conductor d’un vehicle amb un jutge antidopatge i després amb un comissari internacional: “Has de saber estar darrere els corredors, sempre pendent dels retrovisors perquè en qualsevol moment et pot aparèixer un ciclista. A les pujades hi ha ciclistes que es queden enrere, però a les baixades tornen a entrar”.

Kiko Garcia és el director tècnic de la Volta a Catalunya i també de la Vuelta a Espanya, juntament amb el també exciclista Fernando Escartín. “Li vaig comentar a en Kiko que quan hi hagués un lloc a la Vuelta m'avisés, i ja fa quatre anys que vaig començar”, explica en Pere sota una de les ombres de Fuente del Maestre, a la província de Badajoz, on va començar la cinquena etapa de la Vuelta 2024. A aquestes latituds s'arriba fàcilment als 40 graus, i des del cotxe fins i tot han facilitat crema solar als corredors. Hi ha equips que utilitzen 125 quilos de gel al dia per refrigerar els cossos dels ciclistes.

Ídols que ara fan de caps

A la Vuelta cada dia és diferent: l’etapa surt d’una localitat, finalitza en una altra i segons la logística de la cursa es dorm a la ciutat de meta o més a prop de la sortida de l'endemà. “Ahir vam fer vuit hores de conducció i quasi 500 quilòmetres”, diu en Pere. La cursa són tres setmanes de competició on tot s’atura personalment, laboralment i familiarment. “Per sort amb la feina no tinc problema. Amb la família és més complicat perquè he d’estar quasi quatre setmanes fora de casa. Però a mi m’aporta molt”, diu en Pere, a qui sempre li ha agradat aquest esport i va competir uns quants anys. “Ara tinc a la Vuelta companys que jo he admirat quan eren ciclistes, per exemple Santi Blanco, Escartín o en Kiko”, afegeix.

Els tres primers anys a la Vuelta, en Pere va conduir el cotxe escombra de la competició. “Ara veig els corredors de l’escapada i que tenen la voluntat de fer un esforç extra. Fer la cursa normal ja és molt, però protagonitzar una escapada encara més. Quan anava amb el cotxe escombra veia l’altra cara: corredors que estan malalts o que han tingut una caiguda i que es despengen del grup principal i lluiten amb totes les seves forces per intentar arribar a l’hotel, recuperar-se i intentar estar una mica millor l'endemà per no abandonar”, explica. Són les dues cares del ciclisme. “El coratge que tenen aquests ciclistes és impressionant”, diu admirat en Pere.

Per poder conduir un cotxe en una cursa ciclista, tot i no estar obligat per la Unió Internacional Ciclista, en Pere considera que és fonamental “haver estat ciclista i com a mínim de categoria elit”. Ell va començar a competir amb bici amb 15 anys com a cadet al club del seu poble, després a la categoria júnior a Tarragona i posteriorment sis anys a la categoria elit. “No vaig poder arribar a ser professional per falta de qualitats o de sort, no ho sé. Ho vaig intentar fins als 24 anys, i en veure que no podia ser em vaig dedicar a altres coses”. Des de fa 13 anys forma part com a tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme i ha ajudat a crear una escola de ciclisme a Tortosa. “La meva relació amb el ciclisme és el que em dona alegria. Surto amb la bicicleta, quan soc a casa, tres cops per setmana. Tots els que estem aquí som uns enamorats de la bicicleta. Això segur”, conclou.