Amor i odi sota la pluja: la Vuelta revoluciona Barcelona

BarcelonaEn un bar del carrer Aragó, un grup d'amics ocupen una terrassa. La taula és plena de gintònics. "Mira, jo no conec cap ciclista, però venim sempre a aquest bar. Ens hem atrinxerat a la terrassa i tenim la primera fila per veure la Vuelta", explica el Mario, amb el nas una mica vermell. Quan s'acosta l'equip EF-Education First, el Mario i els seus amics s'aixequen, donen cops a la tanca i comencen a cantar: "Indurain, Indurain, Induraaain". És l'únic ciclista que els ha vingut al cap.

La 78a edició de la Vuelta a Espanya s'ha posat en marxa a Barcelona amb una contrarellotge per equips que ha recorregut els principals carrers de la ciutat, tallats ja a la una del migdia, hores abans de la sortida del primer equip. Per a l'empresa organitzadora de la Vuelta, Unipublic, es tractava de fer una demostració de força en una edició en què han previst un recorregut espectacular, amb ascensos al Tourmalet o l'Angliru. La jugada no els ha sortit bé. En general, ha estat un desastre per la manca de llum, la pluja i les persones que intentaven creuar per on no tocava.

La primera etapa era la contrarellotge per equips que passava per davant de la Sagrada Família sortint des d'una plataforma sobre la sorra de la platja del Somorrostro fins a arribar a plaça Espanya, als peus de Montjuïc. Era tot just el segon cop que la prova sortia des de Barcelona, el primer cop en 61 anys. "El ciclisme és un esport de carrer, popular, i ens motiva molt. Per això hem fet el que hem fet. Barcelona és una ciutat mundial, el recorregut és una bogeria", explicava a l'ARA Pedro Lezaun, director de producció i logística d’Unipublic. I si, ha estat un bogeria, però per motius negatius.

Poca gent pensava que el gran protagonista del dia seria la pluja. Quan el primer equip sortia del mar a les set de la tarda, les primeres gotes feien acte de presència. Tota l'etapa s'ha viscut sota un diluvi que ha allunyat molta gent de la carretera, cosa que ha deixat alguns trams buits. En general, però, l'afició ha seguit la cursa amb bon humor. Ara, als ciclistes el recorregut els ha semblat un infern. "No hi veia una merda", deia sincer el campió mundial, el belga Remco Evenepoel. "Teníem tot el dia per fer la contrarellotge. Jo no vull ser un mico en aquest circ!" cridava. En ser el campió del 2022, el seu equip sortia avui el darrer. I li ha tocat rodar quan ja era massa fosc. Malgrat que es sabia l'horari feia setmanes, els fanals han seguit apagats fins dos quarts de nou. Un final d'etapa tenebrós, amb corredors ben empipats.

La forta pluja, sumada a la poca llum al vespre en un dia sense sol, ha fet que als corredors els costés veure bé la carretera. A més, la pluja ha convertit les corbes i les marques a la carretera, com els passos de vianants, en trampes. S'han viscut moltes caigudes, massa. L'equip Jayco, per exemple, ha rodat tot ell per terra, sense conseqüències greus. Molts equips han optat per un ritme de pedaleig prudent per evitar ensurts. Millor perdre uns segons que perdre un corredor.

Al final, l'etapa ha acabat amb l'italià Lorenzo Milesi com a primer líder després del triomf del seu equip, el DSM, a la contrarellotge, amb un temps de 17.30 minuts, 53 centèsimes per davant del Movistar, segon classificat.

L'etapa també era especial per a l'alcalde Jaume Collboni, que defensa que Barcelona necessita organitzar esdeveniments esportius així. Però per fer-ho cal tallar carrers. I no tothom en disfruta de la mateixa manera. La prova no ha acabat d'anar del tot bé. Malgrat anunciar que seria la prova esportiva en què es tallarien més carrers gairebé des dels Jocs del 92, molta gent s'ha queixat de falta d'informació i s'ha vist sorpresa. "La bici té molt a veure amb l'ADN de la ciutat" deia l'alcalde després de donar la sortida a la cursa.

Als peus de la Sagrada Família, la Claudia i l'Ethan, una parella de colombians que viu a Rubí, fan servir la bandera del seu país per tapar-se de la pluja. Colòmbia és un dels països on el ciclisme més se segueix, i Barcelona era plena de banderes grogues, vermelles i blaves. "És una sort poder veure la Vuelta", diu la Claudia, mentre l'Ethan s'enfila dalt d'un contenidor per tenir més bones vistes. Però just darrere seu, la Maggie n'està tipa. "What the hell is this", va cridant, incapaç d'entendre com s'ho farà per travessar el carrer Mallorca i arribar a l'hotel on dormirà. Darrere seu, les seves amigues, angleses com ella, fan pena: totes xopes, amb el maquillatge que els llisca per les galtes. S'havien arreglat pensant en anar a sopar un cop baixar de l'avió i s'han trobat atrapades en un laberint.

A la rambla de Guipúscoa s'han viscut alguns moments de tensió quan grups d'independentistes han situat les seves banderes i pancartes a prop d'una zona molt visible. Els CDR havien animat la gent a protestar contra l'Estat aprofitant la cursa, i sota la pluja s'han vist moltes estelades. Precisament avui quatre persones han estat detingudes al Solsonès acusades de preparar una acció al pas de la cursa.

La major part de la gent, però, només volia veure els esportistes. Bé, no és cert. A la Diagonal, al Centre Comercial Glòries, dos guàrdies de la Urbana discuteixen amb la Belén. Aquesta noia argentina treballa en un hotel. Per culpa de la Vuelta feia tard, així que ha travessat la Diagonal per un lloc on no es podia i l'han multat. "Què passa amb els que treballem, eh?", crida als policies, que recorden que ells també treballen. "A la merda les bicicletes", deixa anar, amb el paper de la multa moll a les mans. Xavi Ballesteros, un periodista badaloní especialitzat en bàsquet, s'ho mira tot. Acaba de sortir de narrar partits del Mundial de bàsquet a l'edifici de Mediapro i fa cinc minuts que mira com els policies fan feina: "Porten 15 multes en cinc minuts, tothom hi cau", explica.

Sí, molta gent no sabia que hi havia passos preparats per travessar. De fet, molta gent ni sabia que hi havia la cursa. Per a alguns, però, ha estat una sorpresa positiva, com un grup de turistes italians que busquen a Google quins ciclistes italians participen en la cursa. Quan passa l'equip Bahrain, es posen a cridar "Dai Caruso!" La gent que els rodeja es pensa que en saben molt, però ells admeten entre rialles que fa cinc minuts ni sabien que existia aquesta cursa. Ara, els hotels del centre s'han omplert d'aficionats que sí que en saben, de ciclisme. Gent que viatja per tot Europa seguint curses, provinents del País Basc, Madrid o França. El Luis és de Ronda, a prop de Màlaga. Sempre que pot, segueix la Vuelta en directe. "No m'esperava aquest temps, és una llàstima", diu, visiblement incòmode. Sí, incòmode. De lluny arriben crits.

En un bar del carrer Aragó no gaire lluny de la terrassa on encara es canta el nom d'Indurain, un home que barreja el català i el castellà també canta. "Sobreviviré, con mi JB" va dient, adaptant una vella cançó de Mónica Naranjo. És evident que va begut, però sembla inofensiu fins que s'acosta a la tanca i comença a insultar els ciclistes. "M'hi pixo, en el ciclisme", va dient. Uns joves li demanen que calli. Un pare de família també, però no hi ha manera. "Sou uns Rubiales", respon en referència al president de la Federació Espanyola de Futbol l'home, que poc després serà allunyat de la zona per dos policies xops. "Ni paraigües, us donen", crida l'home cap als uniformats, que fan cara d'estar ben tips. Tant d'aquest paio com de la pluja.

Aquest diumenge es disputa la segona etapa, primera en línia, entre Mataró i Barcelona, jornada de muntanya mitjana amb un recorregut de 182 km. De nou, es tallaran carrers de Barcelona, però menys. L'inici de la Vuelta s'havia imaginat com una etapa espectacular amb llum de capvespre sobre la ciutat, i ha acabat convertit en un gran núvol que no ha agradat ni als ciclistes ni a molts veïns. Als amants del ciclisme, sí. Tant hi feia, haver d'esperar sota la pluja. Aquest esport sempre emociona.