Jonas Vingegaard: de treballar netejant peix a guanyar el Tour en quatre anys

Enviat especial a ParisA Thisted hi viuen unes 14.000 persones. I gairebé totes les famílies tenen algú que viu del mar. Aquest poblet just al nord de la península de Jutlàndia, a Dinamarca, dona a una badia interior que protegeix la vila dels vents del mar del Nord. Una zona amb llargues platges de sorra blanca on, quan era menut, Jonas Vingegaard somiava amb ser futbolista. El seu destí, però, va canviar el dia que el Tour de Dinamarca va arribar a Thisted, com si fos el circ que, en el passat, arribava a les viles i feia que els nens volguessin ser actors. "Devia ser l’any 2007 o 2008. Una etapa del Tour de Dinamarca començava molt a prop del meu poble. Jo llavors jugava a futbol, però no m’anava gaire bé. Era menut i no tenia gaire motivació. Els meus pares van portar-me a la sortida d’aquella primera etapa del Tour i el que vaig veure em va agradar. Com que el club de ciclisme local feia entrenaments per a nens gratuïts, vaig provar-ho i van dir-me que era molt bo. Suposo que li deien a tothom per aconseguir nous membres, però en el meu cas va funcionar de veritat, perquè va motivar-me tant que mira on soc", explicava a la premsa danesa aquests dies. Fos una mentideta o no, el destí de Jonas Vingegaard havia canviat. I ara és el segon danès que ha guanyat el Tour de França. Als Camps Elisis, bona part dels veïns de Thisted esperaven emocionats. "Crec que ha vingut mig poble. Portem tot el dia aguantant la calor per veure'l. Tots el recordem amunt i avall", explica a l'ARA en Pers, amb la cara pintada amb els colors de la bandera danesa.

26 anys després del polèmic triomf de Bjarne Riis, que anys més tard admetria haver-se dopat, com gairebé tots els ciclistes de la seva generació, un altre danès ha aconseguit entrar a París vestit de groc. Als seus 25 anys, el ciclista del Jumbo-Visma ha aconseguit destronar l’eslovè Tadej Pogacar (UAE), que era el favorit per encadenar tres triomfs al Tour. "L’any passat vaig acabar segon i vaig adonar-me que podia guanyar. Sempre he tingut clar que podia tenir opcions", admet aquest escandinau tímid que, a l'acabar cada etapa, el primer que feia era trucar a la seva dona per escoltar la seva veu, i també la de seva menuda filla. En les últimes etapes ja no ha calgut, ja que tots els seus han fet el viatge fins a França per animar-lo. Entre ells, Rosa Kildahl, la mare de la seva dona, que curiosament fins ara era la més famosa de la família, perquè fa pocs anys va guanyar un concurs de televisió en què els concursants es posaven a prova cuinant dolços i pastissos. "Els primers cops que em venien a veure tothom la saludava a ella. És molt famosa a Dinamarca", admet un Vingegaard que no acaba de portar bé que tothom el miri. És un noi de poble que recorda amb estima els seus primers anys dalt d’una bicicleta. "El meu club tenia uns quinze membres. Rodàvem per les carreteres del nord de Dinamarca, molt boniques, amb vent. Van cuidar-me molt", recorda. Un d’aquells companys de club, per cert, era Michael Vaegren, cinc anys més gran que ell, que també ha arribat a ser ciclista professional.

El camí de Thisted a París, però, no ha sigut fàcil per a Vingegaard, que fa quatre anys encara treballava en una fàbrica de peix. "Vaig acabar els estudis el 2016 i tocava treballar. Ja anava en bicicleta, però de forma amateur. Micahel Vaegren, que és de la mateixa regió, treballava a la fàbrica de peix i va donar-me el telèfon del seu superior. Així vaig trobar feina a la fàbrica de peix, on vaig treballar durant un any", explicava aquests dies Vingegaard, que és tímid i admet que no li agrada parlar d’ell. Durant un any la seva feina era enganxar etiquetes a les capses plenes de peix i comprovar després si el codi funcionava, per tal de facilitar el seguiment del producte. Li tocava treballar dret, poc adequat per a un ciclista, però l’horari era bo, de les 7 del matí al migdia. "Després vaig lesionar-me i tampoc vaig poder treballar", recorda. Quan va tornar a la feina, va acabar netejant el peix abans que fos congelat. Vingegaard treballaria a la fàbrica de peix de la seva regió fins a l’estiu del 2018.

El 2016, Vingegaard havia entrat a l’equip ColoQuick-Cult, que apostava per joves talents. Aquí van arribar els primers bons resultats d’un jove que va compaginar els viatges a l’estranger per pedalejar amb la feina a casa fins al 2018. El 2017, de fet, va destacar al Tour de la Xina, i el 2018, l’etapa pròleg del Vall d’Aosta. Però, just quan semblava que tot anava bé, va patir una greu caiguda de la qual va sortir amb una commoció cerebral. Incansable, cinc setmanes després ja estava competint de nou, i llavors va cridar l’atenció de l’equip neerlandès Jumbo-Visma, amb el qual guanyaria la primera etapa d’una prova de l’UCI World Tour el 2019 a Polònia. Inicialment, el seu rol era ser gregari de l’eslovè Primoz Roglic, que el 2020 guanyaria la Vuelta a Espanya amb el danès treballant incansablement per a ell. "Quan has treballat com ho he fet jo, poder sortir a entrenar-me cada dia és un plaer", explica Vingegaard, que sempre va rebre el suport dels pares, Claus i Karina, que el van animar quan va tenir crisis que el portaven a pensar que volia abandonar l’esport.

El gran salt, ara fa un any

I va arribar la temporada 2021, quan va deixar de ser un actor secundari per cridar l’atenció de tothom brillant al Tour dels Emirats i a la Settimana Coppi e Bartali i, finalment, assolint la segona posició a la general del Tour de França. En tres anys, de la fàbrica al podi de la prova més prestigiosa, aprofitant en part que Roglic havia abandonat per una caiguda, cosa que l'havia deixat com a cap d’equip d’un Jumbo-Visma que finalment havia entès que tenia un tresor al seu equip. No sempre va ser així. De fet, aquell Tour del 2021 no l’havia de córrer, però va entrar a última hora després de la baixa de Tom Dumoulin. "En aquell Tour, especialment en l’etapa del Mont Ventoux, vaig veure que podia plantar cara a Pogacar. Vaig adonar-me que no era imbatible", explica. Encertava. Aquest Tour 2022, Vingegaard s’ha convertit en el segon danès en guanyar-lo, després de Bjarne Riis el 1996, un triomf tacat, aquest, ja que Riis admetria anys més tard haver-se dopat.

En aquest Tour, acompanyat per un Jumbo-Visma ple de gregaris de luxe com el belga Wout van Aert, Vingegaard ha anat desgastant un Pogacar que va començar la cursa fort però que, a mesura que perdia companys d’equip, s'anava rendint a l’evidència. Als 25 anys, Vingegaard ha guanyat un Tour que curiosament va viure les primeres tres etapes per terres daneses. Dinamarca, un país on tothom va amb bicicleta, disposa d’una generació daurada de ciclistes, amb tres guanyadors d’etapa diferent en aquest Tour. Els hereus de Mogens Frey, que el 1970 va ser el primer danès a guanyar una etapa del Tour d’una forma estranya, ja que va rebre instruccions per deixar guanyar el seu cap d’equip, el portuguès Joaquim Agostinho. Aquest, però, va agafar el manillar del danès en la recta final per assegurar-se entrar primer, i va acabar desqualificat. I Frey va guanyar sense gairebé voler-ho. Vingegaard, en canvi, ha tingut clar durant tot el Tour que era el seu any i ha acabat saludant milers de danesos que han viatjat fins a París des d'un podi on l’ha acompanyat el gal·lès Geraint Thomas, tercer, i un Pogacar que de ben segur ja pensa en intentar recuperar la corona perduda el 2023.

Amb una rialla mig tímida, Vingegaard ha rodat vestit de groc pels Camps Elisis, emocionat després d'imposar-se en un Tour preciós, amb esportistes amb marques i tecnologia moderna, però amb l'esperit d'abans. Amb una classificació emocionant, corredors tan esbojarrats com el brillant Wout van Aert, escapades, atacs i una rivalitat que promet, la que hi ha entre Pogacar i Vingegaard. Un any després de tenir París als seus peus, Pogacar ha cedit la seva corona a aquest danès que ha passat de treballar en una modesta fàbrica a entrar com un heroi a la Ciutat de les Llums. I un munt de danesos, emocionats, han fet festa pels carrers de París, on el belga Jasper Philipsen s'ha imposat a l'esprint en l'última i anecdòtica etapa.