La imparable revolució de les dones amb bicicleta arriba al Tour

Enviat especial a ParísAquest darrer cap de setmana els organitzadors del Tour de França van convidar totes les dones que havien participat en aquesta prova en el passat. "Totes estàvem primes, es nota que hem seguit rodant malgrat el que digui la gent", bromejava la francesa Jeannie Longo. Velles campiones es van retrobar emocionades, tot recordant una era amateur en què tot era més complicat per a una dona esportista. "Però no canviem el que vam viure per res, va ser bonic", afegia la italiana Maria Canins, campiona dos cops d'aquell Tour que va durar tot just del 1984 al 1989. Si el Tour de França masculí és una prova centenària consolidada, la cita femenina ha anat apareixent i desapareixent. Han existit altres proves similars les darreres dècades, però cap amb el suport dels responsables de la prova masculina. Fins ara.

El renovat Tour de France Femmes va viure diumenge la primera etapa als Elisis de París, amb triomf a l'esprint de la neerlandesa Lorena Wiebes, i acabarà aquest pròxim 31 de juliol amb una etapa de muntanya a Alsàcia, amb final a les rampes de La Super Planche des Belles Filles. De moment, mana la neerlandesa Marianne Vos, la gran favorita, després de les primeres tres etapes. Una ciclista de l'equip Jumbo-Visma, qui ha apostat fort per guanyar-ho tot tant en categoria masculina com la femenina.Un ciclisme modern, on tot està calculat, ben diferent del de les pioneres del primer Tour femení del 1955, quan 41 dones van participar en una cursa de cinc etapes organitzada pel polèmic periodista Jean Leulliot. El triomf final va ser per a Millie Robinson, una indomable esportista britànica de l'illa de Man que havia passat de rebre burles dels seus companys a l'exèrcit britànic, on va passar uns quants anys amb uniforme, a ser admirada pels companys d'armes quan la veien per televisió establint rècords mundials. Però el ciclisme femení no va rebre prou suport i aquella aventura va durar un sol any. Quan als anys 80 el director del Tour, el periodista Félix Lévitan, va tirar endavant la cursa femenina, va rebre pocs suports. "Era un visionari", el recorda Longo. El 1989, el Tour va escollir un nou director que va considerar una pèrdua de diners tenir una cursa femenina, i la va eliminar. "La passió per la bicicleta sempre ha existit entre les dones. El que faltava era una aposta ferma. Als anys 80 alguns visionaris ho van fer, però no ens ho van posar fàcil", explicava Jeannie Longo, aquest diumenge a París, al presenciar la primera etapa d'aquesta nova era del Tour de França femení. Ella n'havia guanyat tres edicions als anys 80.

França, la terra on el ciclisme forma part de la identitat nacional, on les carreteres s'omplen cada dia de ciutadans que se saben de memòria cada revolt, cada cim i cada campió del Tour, havia tancat la porta a la meitat de la població. Però els darrers anys, diferents proves, com la Volta a Catalunya, la Vuelta a Espanya o la París-Roubaix, ja havien anat creant les seves curses femenines, afegint pressió a la gran cursa francesa. Finalment, l'empresa ASO, l'encarregada d'organitzar-ho tot, i la Unió Ciclista Internacional han trobat els companys de viatge necessaris per poder organitzar un Tour que neix amb ambició. "El repte és que el Tour femení creixi fort i cada any aplegui més gent, que perduri", explica a l'ARA Michael Horvath, el fundador i CEO de la plataforma de rutes online Strava, que hi dona un suport clau. L'altra marca que hi ha apostat ha sigut Zwift, una plataforma per competir i rodar online. Que siguin plataformes tecnològiques les que hagin vist clar que valia la pena fer aquest pas no és una casualitat. "Cada cop tenim més dones registrades, i de fet les dades que tenim a Strava demostren un fet significatiu. Si les ciutats com Barcelona aposten per tenir més carrils per a bicicleta i menys cotxes, més dones agafen la bicicleta", explica a l'ARA Horvath, que ha signat un acord que permet als organitzadors del Tour, tant el masculí com el femení, utilitzar totes les dades que recopila Strava, una plataforma que ha passat dels 100 milions d'usuaris, que comparteixen rutes i resultats amb gent de tot el món. "Les dades que tenim permeten saber com són els recorreguts i les compartim amb ajuntaments o governs per si volen mesurar-ne l'impacte. I la dada sobre el ciclisme femení és important: cada cop més dones volen competir".

Professionals que no ho són del tot

Strava ha impulsat la iniciativa Strive for More (esforça't per aconseguir més) jugant amb el nom de la seva marca, que vol dir precisament "esforçar-se" en la llengua de Horvath, el suec. "Donarem un milió d'euros durant els pròxims tres anys per fomentar que cada cop més dones participin en competicions", tant de ciclisme com d'altres esports, ja que Strava va néixer vinculada al ciclisme però ara connecta persones de tot el món que fan esport. Part dels diners aniran a l'associació The Cyclists' Alliance, que s'encarrega d'ajudar les ciclistes professionals, ja que "moltes competeixen com a professionals però no ho són del tot i tenen feines", argumenta la britànica Lizzie Deignan, present a la sortida de la prova però absent en la cursa perquè està esperant la seva segona criatura. Deignan és la primera ciclista professional que ha aconseguit renovar el contracte amb el seu equip, el Trek-Segafredo, després de ser mare. Ara tindrà el segon fill i pensa tornar a les carreteres per poder ser al Tour en el futur. "Cal suport econòmic, cal que puguem entrenar amb normalitat, com els passa a ells", explica a l'ARA en un acte organitzat per Strava al bosc de Vincennes, a prop de París, abans de la sortida del Tour femení.

Avui dia el 65% de les ciclistes d'equips continentals han de treballar per guanyar-se la vida. I entre les dones professionals la xifra encara és del 25%. I això malgrat que la Unió Ciclista Internacional ha apostat fort per elles els darrers anys, exigint un sou mínim entre els equips que volen ser a les principals competicions, amb un mínim aquesta temporada de 27.500 euros, xifra que pujarà fins als 31.100 l'any que ve. La diferència entre el ciclisme masculí i el femení és tan gran que els organitzadors del Tour reparteixen 2,3 milions d'euros en premis a la prova masculina. En categoria femenina baixa fins als 250.000 d'aquest any. "Anem pel bon camí, cal anar fent passos endavant, no podem arribar a dalt de tot en un sol dia", explicava a l'agència EFE la ciclista basca Ane Santesteban, de l'equip BikeExchange. "Tenir una competició com aquesta dona visibilitat, ajudarà molt. Més del 80% dels ciclistes del Tour, tant del masculí com del femení, comparteixen els seus resultats quan entrenen a Strava. Gràcies a les plataformes online la gent pot veure com viuen els ciclistes una prova com el Tour. I obrim camí perquè cada cop més dones aspirin a ser professionals. Volem que cada any siguin més", conclou Horvath, que, com no podia ser d'altra manera, ha aprofitat aquests dies a França per rodar per les carreteres de prop de París.