L'enèssim intent de Flecha per alçar la llamborda

BarcelonaExplica Juan Antonio Flecha Giannoni -amb aquest cognom no pot amagar les seves arrels, o si més no les de la seva família materna- que durant la seva infància a Junín (Argentina), podia escoltar des de casa els cotxes com repicaven sobre les llambordes. Vivia a l'empedrat carrer Lebensohn, on va fer les seves primeres voltes en bicicleta. Tanmateix, el seu idil·li amb les clàssiques professionals sobre aquest terreny no va començar fins que portava un temps a Europa. Les va veure per televisió i poc a poc en va anar quedant encisat.

A Flecha mai li ha quedat més remei que tenir un esperit viatger. Des del seu canvi de vida a Sitges, quan tenia onze anys, seguint pel seu pas pel País Basc quan va haver de fer una aposta clara per dedicar-se al ciclisme. Ja en la seva trajectòria professional, quan va demostrar ser un home resolutiu tant a Relax-Fuenlabrada com a iBanesto.com -culminat amb una victòria d'etapa al Tour de França- ha hagut de fer el salt a equips estrangers per poder disputar amb garanties les proves centreuropees: l'italià Fassa Bortolo (2004-2005), l'holandès Rabobank (2006-2009) i, actualment, el britànic Sky des de 2010.

Perseguint la glòria en ambients desconeguts

Flecha és un d'aquells corredors que estan més valorats fora de les nostres fronteres que no pas per nosaltres. Les seves gestes causen furor a Bèlgica, on ja és tot un ídol. Ha anat guanyant-se el respecte any rere any, aconseguint resultats en un particular tipus de clàssiques que sol començar el darrer dissabte de febrer, amb la ronda Het Nieuwsblad -on va aconseguir la victòria l'any passat- i que es repren a finals de març. L'èxtasi es culmina els dos primers caps de setmana d'abril, amb la disputa de la Volta a Flandes i la París-Roubaix.

Tanmateix, aquesta primera victòria no va ser fàcil i ha estat molts anys perseguint-la. Malgrat que va finalitzar l'any 2004 molt victoriós, amb importants triomfs com el Giro del Laci o el desaparegut GP de Zuric, el catalanoargentí mai ha estat un ciclista guanyador. Va entrar per la porta gran a la disputa dels podis d'aquestes proves l'any 2005, quan va portar el pes de la París-Roubaix i en un esprint de novell es va relegar a la tercera posició. Una setmana abans, s'havia quedat a tan sols 200 metres d'alçar els braços a la Gant-Wevelgem, quan Nico Mattan s'ajudà de manera poc lícita de cotxes i motos per superar a Flecha.

Les seves opcions, in crescendo

Des de llavors, seguia "xutant al pal". Sempre al grup perseguidor, any a any. El 2006, s'escapà Fabian Cancellara. El 2007, aconseguia batre a Wesemann a l'esprint però Stuart O'Grady s'havia imposat en solitari... També va estar al podi de la Volta a Flandes, el 2008, quan va ser tercer. Però sempre faltava un pas. L'any passat el va fer, deixant la roda de Philippe Gilbert i llançant la seva particular fletxa a l'aire a la meta de Gant. El mateix pas que el va portar a atacar davant del conformisme dels perseguidors camí del velòdrom de Roubaix. Però un estelar Cancellara s'havia tornat a avançar.

Van der Flecha -com alguns l'anomenen per remarcar la seva condició de "belga adoptiu"- ha començat més entonat que mai la seva segona temporada amb l'equip Sky. Ha participat a les dues proves d'ASO, les voltes a Qatar i a Oman, acabant quart i desè, respectivament, a la general. Després d'un any en el que va aconseguir el somni del doblet, Fabian Cancellara no sembla tan favorit. Enguany haurà de seguir de ben aprop el trío local format per un Tom Boonen ansiós després d'una temporada en blanc, Philippe Gilbert i Stijn Devolder, amb més llibertat a l'equip Vacansoleil.

La continuació del llegat de Miquel Poblet

Tal i com li passa al genial Óscar Freire -amb qui va coincidir a l'equip Rabobank-, està infravalorat pels ficionats de casa. Ambdós han hagut de marxar a l'estranger per tenir un calendari adient. Però no sóc l'únic precedent a la història. Justament estan seguint el llegat d'un altre català: Miquel Poblet. El de Montcada i Reixac va haver de fer carrera per equips estrangers com el francès La Perle i l'italià Ignis, on sí que es va poder guanyar la vida com esportista de primer nivell.

Es sol conèixer a Poblet per la seva condició d'esprintador. Freire ja va superar l'any passat, amb la seva tercera victòria a la Milà-Sanremo, la fita de dues que ostentava el català. Tanmateix, també havia estat a la lluita de les clàssiques de llambordes. De fet, fou dos cops podi a la París:Roubaix: segon a l'edició de 1958, en en un ajustadíssim esprint rere Leon Van Daele i superant als dos mítics Rik (Van Looy i Van Steenbergen), i tercer l'any 1960, liderant el grup perseguidor del vencedor, el belga Pino Cerami.

En Flecha també el va superar en aquest aspecte, sumant el tercer podi a l'Infern del Nord la darrera temporada. Però queda el repte més important: arribar a la victòria i poder alçar la característica llamborda al velòdrom de Roubaix.