“El cholisme no és futbol, és una manera de viure”
BarcelonaLa pitjor derrota de Diego Simeone com a tècnic no va ser la de Lisboa contra el Madrid. Va ser amb el River Plate, als vuitens de final de la Copa Libertadores de l’any 2008. El River havia perdut per 2-1 l’anada, però als 64 minuts del partit de tornada guanyava per 2-0 i els visitants jugaven amb 9 homes. I malgrat tot, el San Lorenzo va empatar. Amb dos jugadors menys va fer dos gols i el River va quedar eliminat (2-2). “Va ser el pitjor partit, ja que em vaig quedar sense respostes. No tenir respostes és de les pitjors coses que et poden passar. Vull tenir sempre una resposta per als meus jugadors”, recordava anys més tard Simeone.
Diego Pablo Simeone ja ha complert 10 anys d’entrenador. Una carrera amb alts i baixos que ha esclatat un cop ha tornat a l’Atlètic, on segons el president Enrique Cerezo encarna “els valors del club, com la modèstia i la capacitat de sacrifici”. “Ell ens ha canviat la història”, assegura. En cinc anys Simeone ha guanyat la primera Copa de l’Atlètic en 17 anys, la primera Lliga en 18 i dos títols europeus, i ha capgirat la tendència en els derbis contra el Madrid. “No és racional, és vocació i devoció, sóc simeonista”, va dir el cantant Joaquín Sabina en un programa argentí de televisió. “Durant anys el nostre orgull era la fidelitat. Però tanta fidelitat mereixia un premi. Ell ens l’ha donat”, afegeix el director de cinema José Luis Garci. Segons el DJ Carlos Jean, “Simeone va agafar un equip camí de Segona i l’ha convertit en una potència europea”. Jean, com la major part d’aficionats de l’Atlètic, no considera que el seu equip sigui violent, només agressiu: “Si vols competir amb els rics cal anar a totes”.
Simeone és el guru del cholisme, un estil de joc que ha originat llibres, conferències i un article a la publicació Harvard Deusto Business Review. “El cholisme és més que un estil. És una manera de viure. És una actitud”, n’ha dit Koke, un dels puntals de l’equip. Els manaments del cholisme són més mentals que tàctics. “La història d’aquest club és treball, treball, treball”, va dir un dia Simeone. “Cada dia cal intentar ser millor”, va deixar anar un altre. “Es juga com s’entrena”, va avisar, en la línia de l’anunci que ha protagonitzat per a Renfe, en el qual Simeone es riu de si mateix cridant a una nena com si fos un jugador: “Si no treballes fort, et quedes fora”.
Segons José Luis Garci, Simeone “ha canviat el club de dalt a baix, l’ha girat com un mitjó”. El tècnic va ordenar posar imatges de les Copes guanyades els últims anys al túnel de vestidors i ha posat frases per motivar a totes les instal·lacions. Al vestidor de la ciutat esportiva s’hi pot llegir: “La història es construeix batec a batec”. Precisament, Simeone sempre arriba a la ciutat esportiva entre una hora i dues abans que els jugadors per preparar-ho tot amb el Mono Burgos i el preparador físic Óscar Ortega.
Del trauma a l’èxit
“Aquest club tenia un trauma. Simeone ha convertit la fidelitat de l’afició en èxits”, diu l’historiador Bernardo Salazar, descendent d’un dels fundadors del club. “La fidelitat sempre hi era. Ara Simeone et transmet que els jugadors són fidels a la mateixa causa”, diu el periodista Rubén Uría. Simeone, de fet, ha reforçat el sentiment de comunitat amb uns jugadors que acaben els partits baldats. “Cada dia de treball vol veure la gent concentrada. Ell demana als jugadors el màxim, però es compromet a no fallar com a tècnic. Una relació de confiança. Amb l’afició és el mateix. És deixar clar que l’equip lluitarà fins al final”, diu Leandro Desábato, que va ser entrenat per Simeone a l’Estudiantes. De fet, Simeone encara explica que el partit del qual té més bon record és la final de la lliga argentina del 2006, quan l’Estudiantes va acabar amb una ratxa de 23 anys sense ser campió contra el Boca Juniors. “Simeone t’intenta convèncer que es pot guanyar. És la base de tot, mental. Primer la idea, després el joc. Amb l’Atlètic ha fet això: creure que poden guanyar”, afegeix Desábato.
