Pau López s’acomiada desencantat amb la gestió del club

Barcelona“No marxo per diners, era un tema de sentir-me a gust i valorat”. Pau López va anunciar ahir el seu comiat de l’Espanyol, club on ha jugat des que era un cadet, el 2007. Ho va fer, com havia anticipat fa uns mesos, en una roda de premsa en solitari on va donar la seva versió dels fets en solitari, sense representants del club, per desig seu, però acompanyat de bona part de la plantilla espanyolista. “Mai parlaré malament de l’Espanyol, però és cert que hi ha situacions que han passat i la gestió no ha estat la correcta”, va comentar, abans de fer un repàs a la cronologia de la seva situació. Pau va firmar un contracte de quatre anys amb el primer equip sota el mandat de Joan Collet, el juny del 2014, però fins el passat novembre no va tenir cap proposta per renovar.

L’estiu del 2016, amb les incorporacions de Roberto Jiménez i de Diego López decideix marxar cedit al Tottenham, veient que no tindria minuts. El conjunt londinenc va traslladar al club el seu desig de fitxar-lo el març del 2017, però l’Espanyol li va deixar clar que, si no pagaven l’opció de compra estipulada a la cessió, de set milions, hauria de tornar. “Em van dir que estaven contents amb mi i que parlaríem de la renovació quan comencés la temporada, però van passar els mesos i no vaig tenir cap proposta. L’única trucada va ser per dir-me que no compten amb mi, que els ha arribat una oferta a finals d’agost -del Brighton- i que la tracti”, va reconèixer, el porter gironí, molest amb el canvi d’opinió.

Finalment, Pau va decidir va quedar-se a Barcelona perquè “estava esperant un fill” i, amb Diego López sortint d’una lesió, “en cap altre lloc començaria jugant com aquí, pel que tenia una oportunitat de seguir jugant”. Pau no va voler confirmar el seu destí, el Betis, però si que va deixar clar que no marxa per diners, sinó per la “gestió que ha fet el director esportiu”, un Jordi Lardín ja cessat a qui va assenyalar sense voler anomenar. “No tinc cap problema amb ell, però no estic d’acord amb la gestió que ha fet en representació del club. Crec que l'Òscar era la persona indicada per portar aquesta gestió, va haver la mala sort que hagués de marxar per un problema personal”. La crítica del gironí cap als anteriors rectors de l’entitat va anar més enllà: “Ara l’Espanyol necessita vendre per una mala gestió de persones que no hi són. La gent ha d’entendre que el club ho ha de fer. No agrada que la gent marxi i menys per necessitat, però s’ha de fer”.

Tal com va explicar l’ARA el 22 de gener, el desencís de Pau venia del poc interès del propi Lardín, com a cara visible de la parcel·la esportiva, per renovar-lo, i que un cop ho van fer, la proposta va ser de porter suplent, ja que l’aposta principal del club sota pals era Diego López, el millor pagat de la plantilla. “Amb Quique vaig seguir jugant. Ens vam reunir amb Lardín a l’octubre i li vam dir que no estàvem contents amb el tracte rebut, però que estàvem oberts a renovar. Fins el 14 de novembre, a un mes i mig per quedar lliure, no vam rebre res”, va afegir el gironí. “Són coses que molesten, perquè porto nou temporades al club i no he de demostrar massa coses. Crec que la gestió ha estat dolenta i ha arribat tard”. El propi porter va arribar a dir que si li haguessin proposat renovar abans de l’estiu, “ho hauria fet per la meitat de diners que oferien al novembre”. Un cop va decidir marxar, Pau va comunicar l’1 de febrer a Òscar Perarnau -a qui va descriure com “una persona en qui es pot confiar i que, si segueix, el club seguirà endavant, ja que està en bones mans amb ell”- que no seguiria a l’Espanyol. Un club al qual no tanca les portes de cara al futur: “Mai ho faré. És un dia trist on dic adéu, però tant de bo un altre dia pugui tornar a vestir la samarreta de l’Espanyol. Ara és moment d’emprendre un altre camí que crec que m’anirà bé, és una altra manera de créixer. Voldria que la gent em recordés amb afecte, com una persona que sempre ha donat la cara i que mai s’ha amagat”.

L’etapa de Pau al primer equip de l’Espanyol es tancarà diumenge, quan veurà des de la banqueta el darrer partit de la temporada a San Mamés. Enrere deixarà tres cursos on ha anat de menys a més: primer, sent titular i home clau en les semifinals de Copa amb Sergio González. El segon, un any de calvari, amb canvi de tècnic i rècord històric negatiu de gols rebuts en Lliga. En el tercer i actual, ha demostrat ser un porter de garanties i molt de futur. En total, 78 partits on ha encaixat 110 gols. La mala gestió del club l’ha portat a marxar a un Betis que si que jugarà a Europa el curs vinent.