Chen Yansheng i la desena de propostes que rep cada any per vendre l’Espanyol

El debat sobre la venda de l’Espanyol, actualment en mans de Rastar Group, torna a planar sobre l’entorn de l’entitat blanc-i-blava arran de la publicació de La Grada sobre l'interès d'un grup inversor nord-americà, que gestiona clubs de la NBA, la MLS i la NFL, per adquirir l'entitat. Segons la informació d'aquest mitjà, han fet arribar a les oficines del club una carta d’intencions per accedir a la propietat de l’entitat, i l'àrea corporativa, amb el permís de Chen Yansheng, els hauria facilitat informació sobre la situació econòmica del club. Un interès que, segons el mencionat mitjà, Chen Yansheng estaria valorant seriosament.

L’ARA ha pogut confirmar de fonts del club que hi ha hagut una consulta, però no que s’hagi traslladat, de moment, cap proposta en ferm. De fet, segons ha pogut saber l’ARA, l’Espanyol té cada any entre vuit i deu contactes de diversos grups empresarials interessats en conèixer la situació del club. La gran majoria, però, no acaben anant més enllà de l'interès, de forma que no fan cap oferta per incorporar-se al capital de l’entitat o per adquirir la majoria accionarial. 

El gruix no són propostes formals, sinó simplement preses de contacte en què es demana informació. Sovint, emissaris d'aquestes empreses acudeixen a l’estadi, a vegades a veure un partit, per parlar amb representants de Rastar Group al club. Es tracta d’una pràctica força habitual dins del món empresarial però que pocs cops surt a la llum. Des de l’arribada de Chen Yansheng a l’Espanyol, a finals de 2015, el dirigent xinès ha rebut desenes de contactes d'aquest tipus. “És més aviat gent que pregunta que no pas concreta, fet que ja els passava a Dani Sánchez Llibre i a Ramon Condal abans de vendre les seves accions a Chen”, recorda una persona que havia ocupat un càrrec destacat a l’organigrama blanc-i-blau ara fa uns anys. “Hi ha molts intermediaris i suposats facilitadors, però de realitats, molt poques”, puntualitza. 

En les últimes dues dècades s’ha vinculat l’Espanyol amb empreses de Mèxic, els Estats Units, Rússia o l’Orient Mitjà. Qui més va apostar per l’entitat, però, va ser Chen Yansheng, que actualment domina el 99,6% del capital social del club, valorat en uns 165 milions d’euros. L'empresari xinès ha invertit prop de 200 milions d'euros per ajudar a sanejar un club que, quan ell va arribar, estava a prop de la fallida. L’escenari actual del club, enfortit financerament i novament a Primera, fa que sigui un actiu atractiu de cara als inversors. Chen ha ajudat a revaloritzar patrimonialment un Espanyol que ara aspira a créixer també en el vessant esportiu. Econòmicament, el propietari de Rastar no té cap necessitat de vendre el club, si bé alguna vegada ha admès que estaria disposat a obrir-se a possibles inversors que estiguessin interessats en comprar una part del club per impulsar el seu creixement. Segons diverses informacions, s'hauria valorat l'Espanyol en uns 300 milions d'euros, però el cert és que Chen ha insistit diversos cops que no va arribar a l'Espanyol per fer negoci sinó per complir un somni que tenia des de petit, dirigir un club de futbol. 

Experiència en la gestió de clubs

Aquest grup inversor nord-americà, a més d’haver presentat una important solvència financera, té experiència en la gestió de clubs esportius. Segons la informació publicada, hi hauria principalment dues famílies al darrere. D’una banda, els DeVos, que el 1991 van comprar la franquícia de la NBA Orlando Magic per uns 85 milions de dòlars. De l’altra banda hi apareixen els Wilf, que el 2005 van comprar els Minnesota Vikings de la NFL (futbol americà) per uns 600 milions de dòlars i, el 2021 van adquirir l’Orlando City i l’Orlando Pride per uns 450 milions de dòlars. El seu màxim responsable és Zygmunt Wilf, empresari que ha fet fortuna al sector immobiliari.

Nascut a Berlín, és fill d'un matrimoni jueu polonès que van sobreviure a l’Holocaust i van emigrar a Nova Jersey als anys cinquanta, on van començar a vendre cotxes de segona mà. Mig segle més tard, la família porta construïts més de 25.000 habitatges unifamiliars per tots els Estats Units. Això sí, la seva imatge es va tacar el 2013, quan Zygmunt, el seu germà Mark i el seu cosí Leonard van ser declarats culpables per violar lleis civils contra el crim organitzat i van utilitzar pràctiques comptables fraudulentes per impedir que uns altres dos socis comercials rebessin la part d’ingressos que els corresponia. La disputa legal es va resoldre anys més tard amb el pagament d’una indemnització de 32 milions de dòlars.