Messi agafa el timó per sortir de la tempesta

BarcelonaQuan arriba la mala mar i el cel anuncia tempesta, tothom mira cap a Lionel Messi. Tothom mira el capità, l’home que amb els seus gols permet que els seus companys, el tècnic i la directiva visquin amb la seguretat que la seva nau mai s’enfonsarà del tot. En espera del retorn del joc col·lectiu, les individualitats de Messi van permetre al Barça guanyar uns dies de calma derrotant el Celta (4-1). En espera de marcar gols tocant la pilota, Messi, amb dues faltes antològiques i un penal, va tallar les ales dels gallecs. Convertit en el mariscal blaugrana, Messi decideix les batalles des de la distància, com si assenyalés sobre un mapa la trajectòria d’un atac. I la pilota, obedient, li fa cas.

No era fàcil encarar el partit. Al Camp Nou hi feia molt de fred. Fred pel descens de temperatures i fred per una nova entrada fluixota, amb els espectadors esperant que fossin els jugadors els que els animessin i no pas al revés. I fred per les sensacions. Costava entrar en calor. Però quan no aconsegueixes recuperar aquella alegria gairebé infantil per poder jugar perseguint una pilota, la ràbia pot ser la teva benzina. Quan Messi va marcar el 2-1 just abans del descans, va tancar el puny amb força enfadat amb el món. Fer-lo enfadar mai és un bon negoci. El Celta, de fet, va intentar allunyar-lo del joc sense fer-li faltes, no fos cas que la bèstia es despertés. Però va ser l’àrbitre Cuadra Fernández qui el va fer empipar al xiular-li una falta inexistent en la jugada de l’empat del Celta. Messi va trigar ben poc a posar les coses a lloc.

El Barça necessitava escalfor. Però l’afició, de moment, castiga els jugadors a buscar-se la vida solets. El vestidor, després de tantes alegries i d’acumular poder, s’ha convertit en un búnquer autogestionat que necessita tornar a engrescar la gent. Valverde, que ha rebut el suport de Bartomeu, va intentar explorar nous camins refent l’equip amb un munt de canvis. L’equip va millorar, però només una mica. A l’hora de la veritat, continua patint per aturar rivals verticals i quan s’embussa busca Messi. El tècnic va voler recuperar el Sergi Roberto migcampista, acompanyant Arthur i De Jong, però la lesió de Semedo va tornar a enviar el reusenc a la banda. Per evitar córrer riscos, Luis Suárez va ser suplent, però el trident Ansu Fati-Griezmann-Messi no va rutllar. De fet, Messi va entendre que el Celta d’Òscar Garcia Junyent buscava tenir superioritat al mig del camp i va endarrerir la seva posició per controlar el joc en aquest espai, deixant encara més abandonats Griezmann, solitari, i Ansu, una mica revolucionat. Com si al juvenil li hagués fet mal que Valverde digués que el considera més un revulsiu de segones parts que no pas un titular. El tècnic, de fet, el va substituir al descans per Dembélé, perquè Ansu li havia donat raó amb un partit fluix.

Per treure el Celta de la zona de descens, Òscar va optar per l’atreviment. Els gallecs van sortir amb pressió alta, marcant a l’home, sense vergonya. I els primers minuts van ser de domini visitant. Un cop Messi va situar-se al centre de gravetat, al mig del camp, el Barça va anar guanyant metres i es va trobar un regal en forma de penal d’Aidoo, que va cometre mans en una internada d’un altre dels noms del dia, Junior, titular per fi a la banda. Messi no va fallar, però quan més còmode semblava l’equip l’argentí va perdre una pilota i quan va voler recuperar-la va cometre una falta ben dubtosa sobre Pape Cheikh. Olaza la va convertir en el gol de l’empat, però Messi ja estava preparant la revenja, en forma d’una nova falta per emmarcar just abans del descans. Un penal i una falta. I dos gols de l’argentí per evitar mals majors.

Després dels partits contra el Llevant i l’Slavia, el Barça sabia que no podia fallar si no volia que la mala mar es convertís, directament, en una tempesta d’aquelles que fan mal. L’equip prioritza guanyar, en lloc de reafirmar-se en un estil de joc estètic. I contra el Celta va complir gràcies a un tercer gol de Messi per començar la segona part, un altre cop amb una falta impecable. L’argentí va donar calor a un equip desterrat emocionalment aquests últims dies. El Barça, però, continua sense un pla definit, fent proves per trobar solucions més enllà dels gols d’un Messi que s’ha convertit en l’única certesa. Veure’l enfadat, revoltant-se contra la fredor dels últims dies, permet guanyar temps a un projecte que arriba a l’aturada de seleccions liderant la classificació. Un equip líder però seriós, conscient que encara queda una feinada a fer. Griezmann és una ombra, Dembélé continua sense un traductor que li permeti comunicar-se amb els companys, perquè juga un joc diferent, i a cada partit el tècnic perd algú per lesió. L’últim, Nelson Semedo. L’alegria mai és total en un equip autoexigent com pocs, que va tancar la festa amb un últim gol de Busquets. Una golejada contra el Celta no deixa de ser un examen parcial superat amb bona nota, en espera dels exàmens importants.