La causa palestina ha provocat un divorci entre els aficionats de futbol d'esquerres

Hamburg"Són dies estranys, sí", diu l’André. Sempre són dies estranys, de fet, però darrerament moltes persones senten que el carro del món va pel pedregar, amb tanta violència. "No acabo de gaudir que anem líders", afegeix aquest alemany de 56 anys, amb el tatuatge d’una calavera al braç: el símbol del Sankt Pauli, el club de futbol d’Hamburg que lidera la segona divisió alemanya precisament per davant de l’altre equip de la ciutat, el famós HSV, el club d'Hamburg que va arribar a ser campió d’Europa i ara lluita per tornar a la Bundesliga.

El Sankt Pauli s’ha convertit en els darrers anys en l'exemple que un altre futbol és possible. Un club assembleari en què els socis ho voten tot, que ha assumit valors com la lluita contra el feixisme, el racisme, l’homofòbia o el masclisme. Un equip que gairebé mai juga a Primera, tot i que aquest any van primers a Segona. I, de fet, els seus socis són tan idealistes que molts consideren que potser no caldria pujar, ja que l'ascens significaria caure als paranys del futbol negoci.

Però potser el Sankt Pauli ja s’hi ha convertit, en un negoci. Milers de persones de tot el món han empatitzat amb els seus valors i han creat clubs de fans als cinc continents que han aconseguit que el petit Sankt Pauli, el club del Reeperbahn, el barri de mariners, punks, prostitutes i rebels d’Hamburg, tingui més aficionats arreu del món que l’equip gran de la ciutat. A la ciutat mana l’Hamburg, però, globalment, el club pirata ja és més famós. Però alguns d’aquests clubs de fans internacionals han decidit plegar veles aquests dies. El motiu? Palestina i Israel. Els clubs de seguidors internacionals del Sankt Pauli se solidaritzen amb Palestina, però a Hamburg la major part d’aficionats s’ha solidaritzat amb els israelians. Un divorci en tota regla.

Quan arribes a Millerntor, l’estadi del Sankt Pauli, tot és ple de grafitis i adhesius amb contingut polític. Molts Che Guevara, moltes consignes contra els nazis. Aquests darrers dies també s’hi han enganxat els cartells amb les cares, noms i dades personals dels israelians segrestats per Hamàs. A Barcelona, quan els van penjar, van durar poc. Aquí fa setmanes que estan enganxats just davant del camp. "No diem que ens agradi veure el que passa a Gaza", diu l’André. "Diem que estem en contra de la dreta i els fanatismes religiosos. Per tant, estem contra Hamàs, que representa uns valors oposats als del nostre club. També estem contra la dreta israeliana, esclar", afegeix.

Des de fa anys, els aficionats del Sankt Pauli d’Hamburg estan agermanats amb els del Hapoel de Tel-Aviv, un club fundat en el seu moment per marxistes. De fet, hapoel vol dir obrer en hebreu. I si mires l’escut, encara hi ha una falç i un martell. Ara, amb el pas del temps, el Hapoel ha anat perdent valors, tot i que els seus seguidors més sorollosos segueixen considerant-se molt d’esquerres. Alguns van perdre la vida al festival musical atacat per Hamàs ara fa un mes. "Quan has conegut les persones, t'afecta", diu l’Istzvan, que treballa al club.

"El que defensem aquí és que pots criticar el govern d’Israel sense caure en l’antisemitisme. Alguns aficionats del futbol mundial que donen suport a Palestina acaben donant suport a grups que defensen l’expulsió de tots els jueus, això és antisemitisme", explica. Es refereix al divorci que han patit amb un club amb el qual històricament tenien una gran relació, el Celtic de Glasgow. L’afició escocesa sempre porta banderes palestines. Aquests dies, més que mai, i fins i tot han provocat una picabaralla amb la directiva del club, que ha intentat prohibir les banderes per evitar multes. L’afició del Sankt Pauli va mostrar una pancarta fa poc on es podia llegir "De Gaza a Glasgow, lluitem contra l’antisemitisme. Visca Gaza lliure de Hamàs", el que va provocar la resposta dels escocesos, indignats, que van acusar el Sankt Pauli d’haver-se tornat un club hipster.

A Alemanya, la reacció davant de la guerra a Gaza ha estat diferent. Gairebé tots els clubs de futbol han donat suport a Israel. El Borussia Dortmund va arribar a convidar els supervivents de l’atac de Hamàs al seu estadi aquest darrer cap de setmana. El Mainz va fer fora un jugador neerlandès, Anwar el-Ghazi, perquè va fer un post condemnant els bombardeigs d’Israel a Gaza. El Sankt Pauli, gran símbol de l’esquerra al futbol europeu, va emetre un comunicat en suport de les víctimes de l’atac de Hamàs. "Suposo que deu tenir a veure amb el nostre passat, cert. Però trobo elemental oposar-se a l’antisemitisme. El nostre punt de vista és que pots demanar justícia i llibertat per als palestins, com també fem nosaltres, però sense donar suport a islamistes o gent com Hamàs", raona l’André. En els últims mesos els casos d'antisemitisme han crescut a Alemanya, amb l'extrema dreta reclamant que el poble alemany deixi de sentir-se culpable pel seu passat. "L'esquerra alemanya, entre l'augment de la dreta i el pes del passat, és més tolerant amb Israel que la mateixa esquerra d'Israel", diu el James, membre del club de fans del Sankt Pauli amb seu a Glasgow.

El club de fans de Catalunya plega

El club de fans de Catalunya, amb molts anys d'activitat, ha decidit plegar aquest desembre, queixant-se pels atacs rebuts per part de la coordinadora de penyes del club, acusant-los de donar suport a Hamàs, "quan en el nostre comunicat quedava clara la condemna a tota mena de violència" diuen en un comunicat. "Ens han acusat de donar suport a terroristes, de ser antisemites, tant des del club com des dels clubs de fans amb seu a Alemanya. No és acceptable. Ens trobem de sobte davant d'una situació on el club que estimem defensa uns valors oposats als que sempre hem defensat. La solidaritat no es pot agafar a la carta, al teu gust. No pots ignorar el patiment de Palestina", deia el comunicat amb què el club de fans del Sankt Pauli d’Atenes decidia suspendre la seva activitat. També ha plegat el club de fans de Bilbao. "En veure la reacció del poble alemany en general i en particular de qui consideràvem que eren d'esquerres respecte al genocidi que està perpetrant l'estat d'Israel, sentim vergonya i tristesa. S'han prohibit manifestacions i banderes, s'ha assenyalat com a antisemita tothom qui no defensi el relat oficial. En els últims dies hem vist atacs contra companys que volien tenir un debat crític. Si només pot haver-hi un relat dins de l'afició del Sankt Pauli, on es passa per alt l'assassinat de civils, l'apartheid, l'ocupació i la colonització, aquest ha deixat de ser el nostre espai", deia el seu comunicat.

A les manifestacions favorables a la causa palestina, se sol cantar "Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure". A Alemanya, aquest càntic es considera antisemita i el govern ha arribat a prohibir manifestacions d’aquest tipus en considerar que atien la violència. Els clubs de fans internacionals del Sankt Pauli consideren que cantar aquesta proclama no és antisemitisme, i que un club que es considera d’esquerres no pot mirar cap a una altra banda quan tants civils moren a Gaza. "A vegades fa la sensació que els aficionats del Sankt Pauli alemanys estaran contents si es queden sols i marxem els altres", diu el James. Per cert, un club gairebé tots els membres del qual també segueixen el Celtic. "L’afició del Celtic és d’origen irlandès i entén a la perfecció la problemàtica de nacions que no tenen reconeixement o no tenen llibertats, per això donem suport a Palestina. Que no ens agraden els islamistes? Esclar que no, però això mai justifica els crims contra la humanitat dels israelians", afegeix.

Molts clubs de fans internacionals van emetre un comunicat on deixaven clar que rebutgen les idees de Hamàs, grup que consideren que s’ha fet gran després de dècades de males polítiques a la zona. La resposta dels aficionats alemanys del Sankt Pauli és afirmar que "anys de males polítiques i violència d’Israel poden justificar el dolor, les manifestacions, la resistència. Però mai el terrorisme o l’islamisme radical, com passa amb Hamàs", deia un comunicat dels ultres alemanys. "Res justifica el terror, res justifica la tortura o l'assassinat de civils. Però el que va passar a Israel i el que encara està passant és l'atac més gran a la vida jueva des de l'Holocaust, un pogrom antisemita. Afirmar això no nega el patiment del poble palestí", concloïa.

"Sabem que el pes del passat condiciona, a Alemanya. I estem contra l’antisemitisme, però el que no és possible és que denunciar els crims de l’exèrcit d’Israel o desitjar que Palestina tingui un estat lliure sigui titllat d’antisemitisme", diu el James. "¿Com pots fer grans comunicats quan es va produir l'atac de Hamàs i gairebé no dir res després amb els milers de morts a Gaza? ¿Com pots condemnar cada atac palestí, però portar anys ignorant el que passa a Palestina?", es queixa aquest escocès, per descomptat, d'origen irlandès, que admet que ara ja no vol seguir els partits del Sankt Pauli. "M'han decebut", afegeix.

El divorci és tan gran que gairebé tots els clubs de fans internacionals del Sankt Pauli no fan activitats aquests dies, com el de Barcelona, on es podien seguir els partits en una pantalla en un local del Poble Nou. De fet, ben aviat han de decidir en una assemblea si volen plegar veles. Altres han decidit plegar al veure que no aconsegueixen entendre’s amb la major part d’aficionats que viuen a Hamburg, tot i que la directiva confia que totes les parts podran arribar a un acord. Un divorci que es viu a altres llocs, també. A Amsterdam, on l’Ajax sempre ha estat vinculat a la comunitat jueva local, per exemple. Tot i que els jueus del club holandès són pocs, la cosa va pujar de to quan alguns aficionats van portar banderes palestines. Alguns membres de grups d’animació els van exigir que no les mostressin en una zona on normalment es veien banderes d’Israel, una mena d’homenatge als jueus assassinats pels nazis i als directius que van fer gran l’Ajax, molts dels quals jueus. Aquests dies, l’afició de l’Ajax no ha portat banderes d’Israel, però tampoc volia veure banderes palestines. La discussió va acabar a cops de puny.