La catalana que s'enfila pels murs més ràpid que ningú
Amb 15 anys, Geila Macià és la primera escaladora estatal que ha guanyat medalles en Mundials juvenils i té el repte de ser olímpica
ManresaBerta Martín aixeca la vista per veure si tot està en ordre al rocòdrom. Les preses, les cordes... Tot sembla al seu lloc. Geila Macià és just darrere seu, fent estiraments. Un cop els acaba es penja d’una presa, però en baixa ràpidament. "Tinc l’espatlla una mica carregada", es queixa. Normal, amb 15 anys, aquesta jove de Sant Martí de Tous està vivint una temporada somiada: està guanyant un munt de títols a nivell internacional. El dia que l’ARA la visita a les instal·lacions de l’Indoorwall de Manresa, acaba de tornar de guanyar el Campionat d’Europa en modalitat de dificultat, l'última competició internacional de la temporada. Quan li preguntes per tot el que ha guanyat els darrers mesos, ha de fer memòria. De lluny, la Berta l'escolta. No és només la seva entrenadora, també és la seva mare. I en bona part, una de les responsables que l’escalada catalana pugui treure pit amb aquesta jove ambiciosa. Mai una escaladora espanyola havia guanyat una medalla en uns Mundials. Fins que ha arribat la Geila.
Una noia que podria haver escollit altres camins però que semblava destinada a escalar. La mare ja ho era, d'escaladora. Competia i tena les mans sempre amb l'olor de la magnèsia que els escaladors es posen als dits per agafar-se millor als sortints de les roques o les preses dels rocòdroms. "Som una família que ens agrada escalar", explica la Geila. El pare és l'Israel Macià, que també escalava i va arribar a tenir càrrec a la Federació Catalana. Fa anys, l'Israel va llogar un petit magatzem per instal·lar-hi un rocòdrom. D'aquella aventura en va néixer un negoci que no deixa de fer-se grans, els rocòdroms Indoorwall, presents en moltes ciutats catalanes i amb un equip d'escalada propi per competir a nivell internacional.
La Geila, esclar, competeix federada per aquest equip, sempre sota la mirada de la Berta, que s'enduia la seva filla a entrenar quan competia fa anys. "Vaig començar acompanyant la meva mare perquè tal com vaig néixer ja em portava als entrenaments i els tornejos. I jo m’anava penjant dels llocs, com un joc. Era un passatemps. Però després, a mesura que em vaig anar fent gran, m'ho vaig anar prenent més seriosament, així que vaig apuntar-me a una competició", recorda. Va ser la primera prova. I com li va anar, a la Geila? Doncs malament. "Soc molt competitiva i m’ho vaig prendre molt malament. No vaig pair bé els resultats i vaig dir que no competiria mai més. Vaig deixar clar que deixaria l’escalada. Sempre he estat així, tinc el meu caràcter. Soc d’aquelles que no poden perdre ni als jocs de taula. Així que vaig deixar l’escalada, però com que la mare seguia competint i jo l’anava a veure... per dins sentia que calia tornar. Però aquest cop havia d'entrenar-me millor", explica. I va tornar a competir. Va ser el segon intent. I va guanyar. "I quan guanyes, trobes encara més motivació per seguir. Va ser així com vaig començar a veure que em podia dedicar a l’escalada", argumenta. Ara té la casa plena de medalles i només té 15 anys.
Aquesta temporada, la Geila ha aconseguit medalles d’or a la Copa d’Europa, tant en la modalitat de bloc com en la de dificultat. A la modalitat de bloc, es fa escalada a una paret baixa, de quatre metres, amb matalassos per controlar les caigudes. Les preses se situen d'una manera que obliga a fer un desplegament d'elasticitat. A la modalitat de dificultat, cal enfilar-se per murs més alts i assegurar la teva posició amb cordes. Qui arriba com més amunt en el millor temps, s'imposa. "Primer pensava que controlava més la modalitat de dificultat, però ara m'agraden les dues", diu la Geila, que també ha guanyat medalles als campionats d’Europa. La cirereta del pastís va ser la seva participació en el Mundial juvenil de Seül, quan va aconseguir la plata en la modalitat de bloc i el bronze en dificultat. Ara mateix, la millor escaladora juvenil a Europa és ella, una noia de Sant Martí de Tous, a l'Anoia. I una de les millors del planeta.
La Geila fa pocs anys que competeix a nivell internacional, però les coses li han anat bé. "Era un repte, ja que l’any del debut sortia d’una lesió i estava trista per la mort del meu gos. A més, no coneixia gens les rivals. Era un misteri, com podria competir. A la modalitat de bloc no va anar gaire bé, però en dificultat vaig fer un podi que va animar-me molt", recorda. Aquest any, sense lesions, amb més experiència i una bona pretemporada, s’ha enfilat pels rocòdroms més de pressa que mai, en les dues modalitats. I tot, compaginant-ho amb els estudis. "Vaig a l’Escola Pia d’Igualada i m’han ajudat. Em van deixar adaptar alguns horaris als viatges i entrenaments, van convalidar-me educació física... Amb els horaris adaptats puc portar bé les dues coses", defensa.
L'ensurt de Dallas
El 2022, quan tenia 14 anys, la Geila ja va classificar-se pels Mundials juvenils, que es feien a Dallas, als Estats Units. Havia de ser un test i una aventura, una experiència per recordar. I la recordarà per sempre, però no pas perquè la cosa anés bé. "Doncs resulta que en ple vol vaig tenir un atac d’apendicitis. Va ser horrible. I era un vol de Barcelona a Montreal. Allà tocava agafar un segon vol on vaig pujar ja amb dolors. Total, vaig acabar quatre dies en un Hospital de Dallas. L’apèndix m’havia explotat", diu amb una rialla. No perd el sentit de l’humor. "Ara que ja ho he passat, puc anar a la Lluna si cal", afegeix.
Si Dallas va acabar en un hospital, el 2023 el mundial de Seül va acabar al podi. "Jo anava superil·lusionada, però també amb força por, perquè era el meu primer Campionat del Món i no sabia qui hi havia de rivals. Recordo que abans de sortir a competir a les rondes classificatòries estava molt nerviosa, plorant, amb ganes de vomitar. Però què tenia a perdre? Així que un cop vaig començar a competir m’ho vaig passar molt bé", diu. El resultat, una plata i un bronze. I eufòria a la delegació espanyola, on ja miren cap a un futur que podria incloure beques per a la Geila, ja que des dels darrers Jocs Olímpics l’escalada és olímpica. "Quan vam saber que l'escalada seria olímpica el primer que vaig fer va ser veure si arribava a temps per competir als Jocs del 2024. Però no, seré massa jove. Així que la idea és intentar competir per ser als Jocs de Los Angeles del 2028. Intentar ser a París hauria estat massa dur, no tinc el cos de les dones de 24 anys. Encara haig de treballar molt. A més, la idea és passar a competir a la categoria sènior la temporada vinent, ja que amb 16 anys pots fer el salt. Per tant, arribaria amb poca experiència".
La data que la Geila té al cap, doncs, és el 2028. Tal com està cremant etapes, es pot ser optimista. "A vegades abans de competir sembla que estic nerviosa, però un cop em poso a escalar estic molt concentrada", admet aquesta jove que mai hauria imaginat, quan acompanyava la mare als tornejos, que potser un dia seria olímpica. Tot i que de moment ella prefereix tocar de peus a terra. Excepte quan s'enfila pel rocòdrom. Quan ho fa, vola. I gaudeix.