Caster Semenya, una qüestió d’estat
“Soc una dona i soc ràpida”, deia fa poc l’atleta Caster Semenya sobre la polèmica que envolta la seva sexualitat
JOHANNESBURG“Soc una dona i soc ràpida”, deia fa poc l’atleta Caster Semenya sobre la polèmica que envolta la seva sexualitat. Als 28 anys, la sud-africana ha guanyat 5 medalles d’or en la categoria de 800 metres als Jocs Olímpics i als Campionats Mundials. Ningú dubta de les seves qualitats per a la mitjana distància, però la seva biologia l’ha condemnada a viure sota sospita i podria acabar amb la seva carrera si perd la batalla legal que va començar dilluns passat al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS).
Semenya té la síndrome de l’ovari poliquístic, un trastorn endocrí que afecta algunes dones i fa que produeixin més andrògens del compte, com la testosterona. Segons les seves rivals i les autoritats internacionals de l’atletisme, el fet que segregui més hormones masculines li dona un avantatge crucial sobre la resta d’atletes. Això explicaria la suficiència amb què ha guanyat totes les curses de 800 metres en què ha participat des del 2015, quan l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme (IAAF) va revocar la llei que vetava les atletes amb nivells de testosterona propis dels homes.
“Anivellar el terreny”
Després d’anys de domini absolut de Semenya en la seva categoria, la IAAF va decidir l’any passat tornar a introduir límits de testosterona per a les atletes que participin en certes competicions femenines. “Es tracta d’anivellar el terreny i garantir que la competició sigui justa”, va dir llavors l’excampió olímpic i president de la IAAF, el britànic Sebastian Coe. “L’èxit ha de venir determinat pel talent, la dedicació i l’esforç, i no per altres factors”, va afegir.
Aquesta nova legislació s’aplica a les proves de 400, 800 i 1.500 metres, en què la testosterona té un paper més decisiu que en altres proves. Si la norma acaba entrant en vigor, Semenya haurà de prendre medicaments per rebaixar la testosterona o canviar de prova. Per evitar-ho, la sud-africana ha apel·lat davant del TAS la decisió de la IAAF. Els seus advocats han explicat les seves raons: “Com tots els atletes, la senyora Semenya té dret a competir de la manera com va néixer, sense que l’obliguin a canviar el seu cos amb la medicina”.
La vista en què s’examina el recurs de l’atleta negra va començar dilluns passat en aquest tribunal amb seu a Lausana (Suïssa), que decidirà si revoca o no la decisió de la IAAF. El judici ha provocat una allau de suports a Semenya a Sud-àfrica, un país obsessionat amb la identitat on s’atribueix la possible exclusió de la corredora a una persecució racista per part d’Occident.
Una causa nacional
A més de destinar 1,5 milions d’euros de les arques públiques a pagar-li els advocats, el president del país, Cyril Ramaphosa, li va escriure el següent missatge a Twitter: “Campiona. Far d’esperança. La meva filla. Això no és més que una manera de recordar-te la teva grandesa: perquè tu sempre ens recordes a nosaltres que res pot derrotar el poder de resistència de l’esperit humà. A la pista corres sola, però has de saber que ara corres amb 57 milions de sud-africans”.
El partit de Ramaphosa, el Congrés Nacional Africà (CNA), ha qualificat de “deshumanitzadora” la decisió de la IAAF i ha apel·lat a l’exemple de Nelson Mandela i la resta de lluitadors contra l’apartheid per defensar la posició de Semenya. L’antic moviment d’alliberament ha criticat una llei que “obliga Semenya a negar la seva natura”.
En la mateixa línia s’ha expressat el net de Nelson Mandela, Mandla Mandela, que ha acusat la IAAF de “discriminar” Semenya i voler “controlar el seu cos”. I la influent ONG Sonke Gender Justice ha afegit: “[la regla de la IAAF] Només es pot interpretar en el context de la persecució dels cossos negres”.
