Perquè casa meva no és casa vostra
El futbol és el meu espai d’irracionalitat i contradiccions. Això no vol dir, òbviament, que en tota la resta sigui racional i coherent. Però ho intento i, quan no ho soc, me’n penedeixo i faig propòsit d’esmena. En el futbol, no. En el futbol faig una suspensió de determinades conviccions: crec en bons i dolents, penso que sempre tinc raó, no accepto massa matisos i crec que la complexitat no és un valor. Tot, no caldria dir-ho, però mai se sap, des de la crítica més contundent a les mostres de violència, masclisme, racisme, feixisme i homofòbia que massa sovint hi ha a les graderies dels nostres camps.
El futbol és passió i, per tant, patiment. Per això, i per moltes altres coses, no m’interessen –ni m’interessa que m’interessin– suposats espectacles lúdics pensats per a adolescents amants del menjar porqueria a qui només volen satisfer donant més menjar porqueria.
Sé que és indefensable, però quan sec a la meva localitat del Temple em molesta molt tenir un seguidor de l’equip contrari al costat. I aquest sentiment augmenta si celebra discretament un gol del seu equip. Si ho fa amb crits, em plantejo cridar-li l’atenció. I si es dirigeix de manera ofensiva (sense insults, només recriminant-li una entrada) a un dels meus jugadors, puc abandonar l’educació i demanar-li que calli.
Tot això, sense que hagi animat el seu equip (que no gosi fer-ho!) ni hagi insultat el meu (aquí ja puc perdre els papers). Si aquest hipotètic veí em toca el dia que juguem contra el Barcelona, la meva reacció no serà precisament exemplar. Per tant, entenc i comparteixo el comunicat preventiu del Girona de cara al partit de dissabte. “Qualsevol espectador que es comporti com a aficionat visitant a la zona local podrà ser expulsat del camp”. Tradueixo: si ets perico, o vas a la zona perimetrada i destinada a aficionats de l’Espanyol o dissimules. Si tens veïns del Girona i marca Joselu, calla. Si t’anul·len un gol de manera injusta, calla. En definitiva, no provoquis comportant-te amb normalitat. Perquè no ets a casa teva, no ets benvingut i no tens drets. Allò que jo sempre he pensat. Allò que no es pot dir, però que tots els aficionats al futbol compartim.
El Girona té tota la raó. Sense ironia. La ironia la deixo per a l’absència de comunicat el dia que va visitar Montilivi l’altre equip català. Aquell dia, en lloc de comunicat fent-los callar, van fer l’anunci del calaix amb les dues samarretes.