El cas Puado desperta fantasmes del passat a l’Espanyol

BarcelonaLa renovació de Javi Puado s’ha convertit en la negociació més prioritària de l'Espanyol aquest estiu. El davanter barceloní, a qui li queda un any de contracte, ha sigut una de les grans revelacions de la temporada, amb dotze gols i vuit assistències a Segona que no han passat desapercebuts per a nombrosos equips de la lliga espanyola ni per a d’altres de l’estranger. 

Des dels despatxos nobles de l’RCDE Stadium asseguren a l’ARA que, de moment, no els consta l’interès ni cap oferta formal per Puado. La voluntat del club és clara i coneguda: blindar-lo el més aviat possible. L'Espanyol va presentar-li una oferta de renovació inicial al febrer, però les parts van emplaçar-se a parlar-ne un cop acabés la temporada. Les converses entre el club i els agents del jugador van reiniciar-se a principis de juny, si bé amb un punt de partida diferent: el davanter s’ha revaloritzat en els últims mesos i això implica que l’entitat hagi de fer un esforç extra per retenir-lo. 

L’Espanyol defensa que el millor per al jugador seria que gaudís de la continuïtat i el protagonisme necessaris per poder madurar a l’elit. Cal recordar que, fins ara, Puado només ha disputat 15 partits a Primera Divisió. El jugador no amaga que l'Espanyol és casa seva però que alhora vol sentir-se important i valorat en un club que difícilment podrà competir amb ofertes econòmicament més atractives. 

Amb 23 anys, el barceloní ho té tot per convertir-se en un jugador important a la Lliga, però cal recordar que fa tot just un any tornava d’una cessió al Saragossa, on va marxar per falta de minuts. A La Romareda va reivindicar-se i enguany ha viscut el seu primer gran curs amb el primer equip espanyolista. L'Espanyol no vol fixar dates límit a la seva renovació, però és conscient que el pas del temps és un factor que juga a favor del jugador: si no renova abans de sis mesos, Puado podria negociar amb altres clubs la seva incorporació com a agent lliure de cara a l'estiu del 2022. 

Tot i que és el cas que més urgeix, no és l’únic jugador de la plantilla blanc-i-blava que es troba en aquest mateix escenari. El club també treballa en les renovacions de Melendo i Lluís López, dos altres joves que vol lligar, ja que confia en el seu potencial. Ben diferents són els casos de veterans com Diego López, Oier Olazábal, Dídac Vilà, Fran Mérida o Álvaro Vadillo, que encara hauran d'esperar uns mesos per saber si seguiran al club més enllà del 2022.

De Lopo a Pau López

La possible fuga de Puado desperta fantasmes del passat a l’Espanyol. No són poques les promeses del planter que han marxat lliures o per un baix cost en els últims anys a equips on han esclatat i que s'han beneficiat de traspassos generosos. El cas més recent és el de Pau López, que després de considerar que l’entitat espanyolista s’havia mogut tard i malament per renovar-lo, va decidir marxar gratis al Betis el 2018. Un any més tard, l’entitat andalusa va vendre’l al Roma per 23,5 milions. La sortida del porter gironí va recordar la d’Alberto Lopo o la de Quique de Lucas, que van fitxar lliures pel Dépor i el Chelsea, respectivament, després de no acceptar dues propostes de renovació que consideraven econòmicament insuficients.  

Les dificultats de l’Espanyol han sigut una llosa a l’hora de blindar o d’adquirir la totalitat de la propietat d’alguns jugadors. El 2015 el Vila-real va aprofitar una clàusula del contracte d’Eric Bailly que obligava l’Espanyol a igualar o acceptar l’oferta que arribés per ell. Els blanc-i-blaus no van poder comprar el 50% restant dels seus drets i van acabar venent-lo al conjunt castellonenc per 5,2 milions. Poc més d'un any després, el Vila-real el va traspassar al Manchester United per 38 milions.

L’entitat blanc-i-blava tampoc va gestionar bé la sortida de dos jugadors a qui va descartar abans que explotessin. A Joan Jordán el van vendre el 2017 a l’Eibar per un milió i l’entitat basca el va traspassar per 12 dos anys després. El 2012 el Màlaga va pispar Sergi Darder del filial espanyolista, i va vendre’l al Lió per 12 milions el 2015. L’Espanyol va repescar-lo el 2017 després de pagar 8,3 milions. A Jonathan Soriano, en canvi, el va deixar escapar lliure a l’Albacete el 2009. Després d’inflar-se a fer gols al RB Salzburg, va ser traspassat al BJ Gouan per 15 milions vuit anys després.