Cas Negreira: la Fiscalia acusa Bartomeu i Rosell de tenir a sou l'exàrbitre perquè "afavorís" el Barça

BarcelonaLa Fiscalia ja ha presentat davant del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona la denúncia pel cas Negreira: després de gairebé un any d'investigació, el ministeri públic conclou que fins al 2018 el club va pagar 7,3 milions d'euros a l'exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira perquè "afavorís" el club "en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés" l'equip. La denúncia del ministeri públic es dirigeix contra Negreira, els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, el FC Barcelona –com a entitat jurídica– i dos antics executius del club, Òscar Grau i Albert Soler. Entre els delictes que els atribueixen hi ha el de corrupció entre particulars en l'àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat documental.

Segons la tesi de la Fiscalia, els pagaments a Negreira s'haurien convertit en una "autèntica retribució" a qui durant anys va ser el vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) i s'haurien dissimulat a través de factures que el club pagava a dues empreses vinculades amb l'exàrbitre per suposats assessoraments verbals que mai s'haurien arribat a realitzar. Els investigadors haurien descobert que els treballs no eren reals després que l'Agència Tributària els posés sota la lupa per un problema fiscal.

La querella que l'àrbitre del VAR Xavier Estrada Fernández va presentar fa unes setmanes ha precipitat el tancament de les diligències que portava la Fiscalia i la presentació de la denúncia perquè, amb una investigació judicial ja en marxa, el ministeri públic no podia mantenir la seva en paral·lel. Les demandes, però, tenen diferències: l'àrbitre català es dirigeix exclusivament contra Negreira i el seu fill. En canvi, el ministeri públic exclou el fill de l'exdirigent arbitral –administrador d'una de les empreses– perquè creu que no hi ha prou proves que estigués al cas del pacte del seu pare i, en canvi, posa la lupa en el Barça, en Bartomeu i en Rosell. Els dos expresidents van ser exculpats per l'Audiència de Barcelona després que la Fiscalia retirés l'acusació per corrupció en el fitxatge de Neymar. Ja abans, Rosell també havia estat exonerat de blanqueig de capitals per l'Audiència Nacional, després de dos anys d'estar ingressat a la presó preventivament.

Pacte verbal

La denúncia de la Fiscalia parteix de la base que Negreira i el Barça van arribar a un pacte "verbal estrictament confidencial" perquè l'exvicepresident del CTA afavorís el club "a canvi de diners". El ministeri públic sosté que aquests pagaments es giraven al club en forma de factures de les societats de Negreira per suposats assessoraments, tot i que els serveis no eren "reals" ni es van arribar a prestar mai, segons denuncia.

La fiscal del cas subratlla que els pagaments es van acabar el 2018, quan Negreira va ser rellevat del seu càrrec al CTA, i inclou un burofax que l'exdirigent arbitral hauria remès a Bartomeu: "Personalment, no professo cap animadversió a cap persona del Club, ni contra vostè ni especialment contra el Sr. R o el Sr. C, i no tinc voluntat de donar publicitat a totes les irregularitats que he conegut i viscut de primera mà en relació amb ningú del Club, però vostè m'obligarà a fer-ho si no reconsidera la seva decisió i compleix amb l'acord que teníem de seguir comptant amb els meus serveis fins a finalitzar el mandat presidencial. Tinc la raó i el dret que emparen aquesta reclamació. Tant vostè com el Sr. R, com a vicepresident i president i viceversa, per no citar-ne més, van convenir amb mi els acords que avui vostès pretenen incomplir impunement".

El ministeri públic detalla que entre el 2011 i el 2014 –en l'etapa de Rosell–, Negreira va percebre del Barça més de dos milions d'euros, mentre que el 2014 i el 2015 va rebre 1,2 milions d'euros i del 2016 al 2018 1,6 milions més. Fonts pròximes a l'expresident han dit que "és estrany" que la Fiscalia assenyali únicament Rosell pels pagaments fets en el seu mandat i, en canvi, estengui la sospita a més ex alts càrrecs executius –el director general, Òscar Grau, i el director d'esports, Albert Soler– quan parla del mandat de Bartomeu. "Això surt de Barcelona sense el nom del Sandro i torna de Madrid amb el nom del Sandro", manifesten a l'ARA. També recorden que fins ara Rosell ha sortit exculpat dels sis procediments que ha afrontat. "Sis judicis, tots sis guanyats", diuen.

Bartomeu, també a judici per una branca del Barçagate

D'altra banda, Bartomeu també és protagonista de l'actualitat judicial aquest divendres per una derivada del cas Barçagate. L'expresident blaugrana i Jaume Masferrer, la seva antiga mà dreta al capdavant de l'entitat, també hauran d'anar a judici després de la querella presentada per Jaume Roures per injúries. La trama està relacionada amb la presumpta contractació per part del Barça dels serveis d'I3 Ventures per crear contingut negatiu cap a Roures –així com altres personalitats i jugadors vinculats amb el club– i fer-lo viral per generar comentaris negatius i estats d'opinió.

Segons ha avançat SER Catalunya, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha requerit a Bartomeu i Masferrer una fiança de 100.000 euros. Els acusats l'hauran de dipositar en 24 hores sota l'amenaça d'embargament si no ho fan.