El cas Neymar amenaça també Bartomeu

Madrid / BarcelonaEl to de Josep Maria Bartomeu durant el dia d’ahir distava molt del que acostuma a utilitzar normalment el president del Barça, un home poc efusiu que intenta demostrar sempre un cert equilibri emocional. Els que van parlar amb Bartomeu després de saber-se que la Fiscalia demana la seva imputació van poder copsar la veu d’un home molest i extremadament tocat pel nou episodi del cas Neymar.

Just quan l’equip recuperava la calma i la pilota prenia el protagonisme que li havia robat la institució durant moltes setmanes, el fiscal de l’Audiència Nacional José Perals demanava al jutge Pablo Ruz la imputació del president del Barça per un delicte contra la hisenda pública, perquè considera que existeix “la sospita que el Barça va defraudar 2.845.700 euros” durant l’exercici fiscal del 2014 en relació al cas Neymar.

La Fiscalia -que eleva a 94,8 milions d’euros (82,7 pel traspàs i 12,1 en impostos) el preu del brasiler, enfront dels 57,1 admesos pel Barça inicialment- considera conclosa la investigació relativa a l’expresident Sandro Rosell, a qui atribueix dos delictes contra la hisenda pública -pels quals també haurà de respondre el mateix Barça com a persona jurídica- i un delicte societari. Perals dóna per tancada la fase d’instrucció i sol·licita a Ruz que s’iniciï el judici contra el president que va fitxar Neymar i que va dimitir el 23 de gener del 2014. Per no retardar l’inici de la vista oral, el fiscal va sol·licitar al jutge de l’Audiència Nacional, a través d’un escrit de dotze pàgines redactat durant el cap de setmana, que obri una peça separada per investigar Bartomeu per un delicte que s’hauria comès l’any passat.

Perals es remet a un informe de l’Agència Tributària del 19 de gener que xifra en 2.845.700 euros el pagament a Hisenda en concepte d’IRPF pendent de pagar, i pel qual se sol·licita la imputació de Bartomeu, que ara haurà de valorar Ruz. A aquesta quantitat s’hi ha arriba a partir dels cinc milions d’euros que el Barça va abonar el 31 de gener del 2014, ja amb Bartomeu de president, i que formaven part dels 40 milions en concepte de prima de fitxatge que es van pagar a la societat NN Consultoria, propietat del pare del brasiler. La resta prové dels 450.000 euros del contracte d’imatge i de 22.500 més que segons el contracte de representació ha d’abonar el club a l’agent de Neymar, el seu pare. Segons el fiscal, cap d’aquestes quantitats es justifica documentalment en els més de 13,5 milions que va ingressar el club a l’Agència Tributària a través d’una declaració complementària a principis del 2014. Segons el ministeri públic, tot i que el pagament de cinc milions era a una societat brasilera, com que el futbolista era el beneficiari final d’aquesta quantitat -la Fiscalia manté que forma part del salari- s’hi hauria d’haver aplicat una retenció del 52% i no del 24,75%. Segons l’informe de l’Agència Tributària, el 2014 Neymar ja era resident a Espanya (hi viu més de 183 dies l’any) i per tant hauria de tributar igual que qualsevol ciutadà espanyol.

La primera reacció als despatxos del Camp Nou va ser explicar la decisió de Perals com un moviment polític. “No poden aguantar que el Barça vagi bé”, sentenciaven fonts blaugranes al més alt nivell. Els serveis jurídics del club van iniciar ahir a la tarda una resposta a l’escrit del ministeri públic, un comunicat que s’espera que el Barça faci públic avui al llarg del dia.

Greus acusacions a Rosell

A banda de sol·licitar la imputació de Bartomeu, la Fiscalia és molt dura amb Rosell, ja que Perals explica que les xifres del cas Neymar “van ser ocultades pel president al club” i no es van incloure “en els comptes anuals aprovats en l’assemblea del 2013”. Segons l’opinió del ministeri públic, Rosell va cometre els dos delictes contra la hisenda pública per no haver abonat l’impost de la renda de no residents (IRNR) en l’exercici del 2011, quan va negociar amb Neymar per fitxar-lo el 2014, i en el del 2013, que és quan finalment el va contractar davant del temor que ho fes abans un altre club i incomplís l’acord assolit dos anys abans.

El 2011 Rosell, com a president del Barça, exercia “la plena representació” de l’entitat i va començar a negociar amb Neymar, que tenia contracte amb el Santos fins al 2014. El Barça pagaria 40 milions al jugador com a prima de fitxatge, i com a avançament en aquell moment se n’hi van pagar 10, que figuraven en “concepte de préstec” en un contracte signat amb NN Consultoria. El Barça no va practicar la retenció de l’IRNR i no va ingressar els 2,4 milions corresponents.

El 2013, “davant les perspectives que Neymar no assumís el compromís pactat i s’incorporés a un altre club”, Rosell va decidir “personalment” anticipar el seu fitxatge a aquell mateix any, per la qual cosa li va oferir “una quantitat de diners més gran de l’estipulada el 2011”. No va tenir l’autorització de la junta ni en va donar compte a l’assemblea. Públicament va assegurar que el jugador costaria 40 milions més els 17,1 que havia de pagar al Santos pels drets federatius.

Tampoc va incloure en els comptes anuals del 2013 l’increment que suposava llavors l’operació en el preu, fet que va ocasionar un perjudici a l’entitat, que seguia un pla estratègic de control de les despeses. Per amagar el cost real, Rosell “va idear fragmentar el pagament en diverses partides” que va formalitzar en quatre contractes amb el Santos i set amb Neymar i les tres societats administrades pel pare del jugador. En total, el 2013 el Barça no va ingressar a la hisenda pública 6,9 milions que li haurien correspost del total pagat al futbolista.

Per tant, segons la Fiscalia, el Barça no va pagar a Hisenda més de 12 milions d’euros en total: 9,3 sota el mandat de Rosell i 2,8 el curs passat, sota la presidència de Bartomeu. Ara falta per veure la decisió que prèn Ruz, que al setembre ja va desestimar la petició del soci Jordi Cases perquè s’imputés el mateix Bartomeu i el vicepresident econòmic Javier Faus. Un mes més tard, a l’octubre, el soci que havia iniciat el procés a l’Audiència Nacional va decidir apartar-se’n. Aquest moviment, però, no ha frenat la Fiscalia, que estaria disposada a pactar un acord amb el Barça, una possibilitat que el club ara per ara descarta si ha de comportar l’assumpció de culpa.