Carapaz surt amb el cap alt del Mortirolo, on brilla el jove Ciccone

BarcelonaL'equatorià Richard Carapaz (Movistar) va reforçar el liderat al Giro d’Itàlia el dia que tocava enfilar-se per les temudes rampes del Mortirolo, on diferents plaques recorden les gestes d’homes com Marco Pantani, el ciclista indomable que va convertir aquest pas de muntanya secundari en un lloc de pelegrinatge per als aficionats al ciclisme durant els anys 90. Envoltat d’aficionats de mig planeta, Carapaz no es va posar nerviós quan els rivals van atacar, i va consolidar la seva candidatura a ser el primer equatorià que guanya una gran prova. Quan va arribar al cim del Mortirolo, on plovia, feia fred i hi havia boira, Carapaz ja havia neutralitzat els atacs del sicilià Vincenzo Nibali (UCI WorldTeam Bahrain–Merida), el seu gran rival a la general, i havia deixat lluny l’eslovè Primoz Roglic, gran derrotat d’una etapa preciosa.

Carapaz va compartir la glòria amb el jove italià Giulio Ciccone (Trek), que va imposar-se a l’etapa demostrant que, amb 24 anys, està llest per fer parlar molt en una terra, Itàlia, on els aficionats s’emocionen especialment amb els alpinistes sense por. Passar en primera posició pel Mortirolo l’emparenta amb Pantani, Ivan Basso o Ivan Gotti, alguns dels escaladors que es van convertir en gegants en una terra dura i freda, els Alps. El Mortirolo, on centenars de soldats van perdre la vida el 1944 en una batalla entre partisans i alemanys que es retiraven cap a Àustria, mai defrauda amb les seves rampes de més del 10%.

Carapaz va sortir guanyador d’una partida d’escacs sobre pedals, però la glòria també va ser per a Ciccone, que ha passat primer per més de la meitat dels ports de muntanya d'aquest Giro. El ciclista de Chieti va coronar el Mortirolo per davant del txec Jan Hirt (Astana), el seu company en una escapada que els favorits van permetre que fes la seva, ja que no afectava gaire la classificació general. Ciccone, el tercer corredor més jove en guanyar una etapa del Giro, va acabar primer després dels 196 quilòmetres entre Lovere i Ponte di Legno, i de pas va consolidar el seu liderat a la classificació de la muntanya. “Feia dos anys que buscava guanyar una etapa com aquesta. El 2016 ja vaig intentar-ho sense sort. Estic tremolant de fred, però ha valgut la pena”, va explicar al final d’una etapa en què, de nou, les mirades es van centrar en un Carapaz que no deixa d’impressionar. El seu repte per a aquesta etapa era deixar lluny Roglic, ja que l’eslovè és el més fort en contrarellotges com la d’aquest diumenge. I Roglic va perdre 1 minut i 23 segons, quedant a dos minuts de l’equatorià, gairebé amb el mateix temps que el basc Mikel Landa, excepcional en la seva tasca de gregari de Carapaz.

L’etapa va ser preciosa malgrat que no es va poder passar pel cim del Gavia –la coneguda com a 'cima Coppi' en honor del gran ciclista piemontès dels anys 40 i 50– per culpa de la neu. Al Cevo, un cim de tercera categoria, Ciccone va protagonitzar el seu atac guanyador, però en la lluita per la general l’acció va començar al Mortirolo, on Vincenzo Nibali, ajudat pel seu germà Antonio, va atacar intentant sorprendre l’equatorià. L’atac del tauró de Messina no va sorprendre Carapaz, que va controlar-ho tot a uns 15 segons, però sí que va servir per deixar lluny Roglic i el britànic Yates.

Acompanyat de Landa i el colombià Miguel Ángel López, Carapaz va atrapar Nibali, i plegats van acabar una etapa en què el descens del Mortirolo, amb tanta pluja, va convertir-se en un esport de risc amb més d’un ensurt. “Si t’ho prens amb calma, els resultats arriben”, va dir Carapaz a l’arribada, conscient que ara disposa de més marge per encarar la contrarellotge. Abans, però, queden molts quilòmetres. Els primers, els de la 17a etapa, entre Commezzadura i Anterselva, de 181 km.