El capità es reinventa

BarcelonaAvui fa dos mesos que Carles Puyol va iniciar la seva nova vida. Fora dels terrenys de joc, assegut a la banda dels camps d’entrenament, tancat en un despatx amarant-se de “qüestions que ni sabia que existien”. Després de quinze temporades al primer equip, el Barça li va oferir la possibilitat de formar part de l’estructura esportiva, com a adjunt a Andoni Zubizarreta, mentor seu en aquesta nova etapa de reinvenció absoluta.

“Primer ha d’aprendre a deixar de ser futbolista”, explica una de les persones que millor coneix Puyol a la Ciutat Esportiva, i que defineix el moment vital que ara viu l’excapità com un procés de “desacceleració”. “Ha de trobar el seu espai, el tempo, que s’avorreixi, que ho conegui tot per després decidir”, afegeix.

“Tothom pensa que quan plegui el Zubi entraré jo, però potser no m’agrada això”, va admetre Puyol a una de les persones de confiança tot just aterrat a Sant Joan Despí. El de la Pobla busca el seu camí. I ho fa sense presses i, sobretot, allunyat de la primera línia mediàtica. Ha demanat discreció, i per això totes les veus que s’hi refereixen es mantenen en un segon pla.

Puyol està vivint aquesta nova etapa “com un nen petit”, expliquen, tot i que “preferiria estar jugant” i allargar la seva carrera. El genoll no l’hi va permetre i ara s’ha trobat amb un horitzó ple d’incerteses. Per això el que està fent a la Ciutat Esportiva és un procés d’aprenentatge complex. “Una visió panoràmica” de tot el que comporta la direcció esportiva. Tota aquesta temporada es dedicarà a conèixer totes les àrees de treball. Aquest és el pla que ha dissenyat Zubizarreta, un any d’aprenentatge perquè més endavant pugui decidir què vol ser: “Si vol estrès, i per tant ser entrenador, o si vol un altre ritme i ser director esportiu. El que vulgui”, apunten.

Quan hagi tastat tot el que passa a la Ciutat Esportiva la seva formació seguirà a fora. Es pretén que Puyol segueixi interioritzant coneixements en algun dels múltiples partners que té el club -com Nike, per exemple- perquè pugui tenir una visió des de fora, des de la distància, del que és el Barça. “Ha viscut des dels 18 anys al Barça, necessita sortir-ne”, expliquen. Fins i tot, afegeixen, aquest procés d’aprenentatge hauria de continuar “fora d’aquí”: seria “aconsellable” que marxés a l’estranger. De fet, abans d’acceptar la proposta del club, l’excapità tenia pràcticament decidit marxar als Estats Units. “Volia una aventura, li van passar moltes coses pel cap. Ara no es tancarà cap porta, però ho veig més complicat”, diuen des del seu cercle més íntim.

Els treballadors de la Ciutat Esportiva arriben a les nou del matí, i acostumen a marxar a quarts de set de la tarda. Puyol, com la resta de la direcció esportiva, molts dies allarga una mica més la jornada per assistir als entrenaments dels equips formatius. Per això no és estrany que durant aquestes últimes setmanes estigui “molt a sobre del Jordi [Roura] i l’Aureli [Altimira]”, els dos responsables del futbol formatiu. Tot i això, de qui no se separa és de Zubizarreta. El seu despatx, que s’està acabant d’habilitar, està just davant del del basc. “Allà on va l’Andoni, hi va ell”, detallen. No obstant això, l’excentral té llibertat per moure’s per tot arreu, sense restriccions, pot entrar a totes les reunions, assistir a qualsevol cosa que s’estigui fent.

Puyol participa en les trobades amb els tècnics, en les reunions de metodologia amb Paco Seirul·lo i Joan Vilà, en les reunions de seguiment de jugadors i en qüestions específiques de preparació física. Entra i surt en tot. Va debutar a Amsterdam acompanyant l’equip, viatjarà amb Albert Valentín per observar nous jugadors (una cosa que des de la directiva exigeixen que es faci més) i assisteix als duels de la Champions juvenil al Miniestadi. De moment ho fa amb “molta prudència, és molt tímid”, assenyalen. El cap de setmana l’aprofita per bolcar-se en la nova situació familiar, amb una filla que l’ha canviat (“Ara ja no pensa 24 hores en futbol”, bromegen), tot i que si la seva parella treballa s’escapa a Sant Joan Despí.

Aquesta “fase d’observació”, com la defineixen alguns, l’alterna amb les classes d’anglès (tres dies a la setmana) i el curs de formació de directors esportius que fa a Madrid, a la seu de la Federació. Hi va els dilluns, fins al 15 de desembre, que acaba el curs, i hi coincideix amb Bernd Schuster, un altre dels noms il·lustres que ha d’estudiar sobre drets d’imatge, contractes, normatives i temes fiscals. “És una mica feixuc, no està acostumat a estar tantes hores tancat, però és aplicat i se’n sortirà”, expliquen els que el coneixen. “No el veig estudiant matemàtiques”, bromeja un altre amic.

Un dels ponents és Quique Estebaranz, que va explicar davant de 60 alumnes com gestionar el capital humà, és a dir, el treball amb els joves que ell va dur a terme a l’Atlètic. En la seva xerrada va posar com a exemple Puyol, i quan es van trobar tots dos a la Gala de la LFP la cara del blaugrana “parlava per si sola”. I és que el treball amb els més joves és on totes les persones consultades coincideixen que Puyol podria sentir-se més còmode.

“És un mirall perfecte -insisteixen-. Et convenç del que sigui”. La sintonia de Puyol amb els jugadors del planter arrenca dels seus inicis al Barça. “Veia jugadors increïbles al seu voltant, però estaven més pendents de si es podien escapar que no pas de treballar, i no van arribar al final”, narra un amic. “Per ell tots els altres eren millor que ell”, afegeix una altra veu. Però amb perseverança Puyol va superar tots els obstacles fins a convertir-se en un dels grans capitans de la història del club. “Ell sap per què molts altres joves no van acabar com ell”, diu un company de La Masia. Aquesta “experiència” li ha de servir per treballar amb els més joves. De fet, ja fa mesos que havia reconegut que l’atreia la idea de treballar amb el planter, “evitar” que un representant arribi i “s’aprofiti” d’un noi indefens de 14 anys.

Per ell haver-se rodejat d’un grup de confiança que li ha sigut sempre fidel, que li ha indicat el camí quan ha tingut la temptació de desviar-se’n, ha sigut clau, i això li pot servir de bagatge en un futur.

Tota aquesta experiència, però, li serveix de poc en el difícil procés que està vivint després de retirar-se. “Li costa molt, té mono de futbol -admet un amic-. No està ansiós, però no pot fer esport, i porta massa energia acumulada a dins”. El dolor al genoll no només li impedeix jugar pàdel, una de les seves últimes aficions, sinó que no pot fer cap tipus d’esport (ho supleix amb el ioga familiar). Sembla que el final del túnel arriba. Des de fa uns dies el dolor ha remès, ja no té inflamacions i aviat començarà a fer exercici. “Ell firmaria anar a córrer”, expliquen.

Mentre el genoll millora, Puyol va d’una punta a l’altra de la Ciutat Esportiva, seguint els passos d’un Zubizarreta que, precisament, es va dedicar durant anys al coaching, assessorant persones que canvien de posició a dins d’una empresa. El de la Pobla se sent un privilegiat de continuar al club de tota la vida, pel qual s’ha partit literalment la cara i ha partit roques gegants: a la seva casa al Mas de Gras, a prop del Pont de Suert, hi va voler instal·lar un escut gegant del Barça en una gran roca. L’empresa li va gastar una broma i li va instal·lar l’escut del Reial Madrid. No va durar ni dos minuts. L’empresa tampoc.

Per integritat, Puyol va renunciar a cobrar els dos anys de contracte que li quedaven. A canvi, el Barça el va premiar amb 2,4 milions per les 15 temporades al primer equip. Va ser el punt final d’un Puyol, el del terreny de joc. Ara comença la història d’un altre Puyol.