Cap club català preveu renunciar a un privilegi monàrquic de fa un segle

BarcelonaLa Reial Societat de Tenis Pompeia va enviar una carta a la casa reial espanyola el 2008 per informar que estaven celebrant el centenari i que organitzarien una gran festa en què estaven convidats els representants monàrquics que tinguessin la voluntat de venir. A més, en el text de la missiva es preguntava pel motiu oficial pel qual el 1920 el rei Alfons XIII va concedir el títol de reial al Pompeia, a banda d'acceptar la seva presidència honorària. Però el club barceloní, per a sorpresa dels seus responsables, no va obtenir cap resposta.

"Des que soc president del Pompeia, mai ha aparegut en el club cap persona relacionada amb la casa reial espanyola", assegura Josep Maria Minguella, que dirigeix l'entitat barcelonina des de fa tres dècades. "Tenir aquesta denominació no ens ha portat beneficis ni inconvenients", afegeix. El relat oficial del Pompeia, sense la confirmació dels detalls per part de la monarquia, és que Joaquim Gisbert, el president del club en aquells temps, va ser el responsable de les gestions per aconseguir aquest títol. "Diuen les males llengües que Alfons XIII va jugar una vegada al club, i per això se li va demanar", apunta Minguella.

El rei Alfons XIII va ser el gran repartidor de títols reials entre l'esport espanyol. El seu regnat va durar del 1902 al 1931, coincidint amb l'auge de la creació de clubs esportius arreu de l'Estat. De fet, el 1903 es va disputar la primera edició de la Copa del Rei de futbol després que l'any anterior es jugués un torneig dedicat a la coronació del nou rei. L'aprovació per part d'Alfons XIII de la sol·licitud del títol de reial procedent d'un club també comportava el permís per posar una corona sobre l'escut de l'entitat i habitualment anava acompanyat de la concessió al rei de la presidència d'honor. Progressivament, desenes de clubs esportius, com el Reial Madrid Club de Futbol, el Reial Club Deportivo de la Corunya, el Reial Club Celta de Vigo i el Real Betis Balompié, van obtenir el títol. També dotze clubs catalans que encara l'ostenten el dia d'avui.

Els clubs 'reials' a Catalunya

El pas de les dècades ha anat reduint el nombre de clubs reials a casa nostra a causa de la desaparició de molts d'ells o de l'absorció per part d'altres entitats. Així, en l'actualitat són només dotze aquells que encara mantenen aquesta denominació. Un d'ells és l'entitat esportiva amb més socis de Catalunya, el RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya). Fonts oficials preguntades per l'ARA sobre si consideren que l'entitat té valors monàrquics actualment, responen que "no els té ni els deixa de tenir". I afegeixen que "el RACC és una entitat independent que representa més de 800.000 socis que tenen els seus propis valors" i que, com a entitat, no té "posicionaments polítics ni d'aquest tipus". El RACC va obtenir el títol de reial el 1906. "Utilitzem l’acrònim i no el nom complet. La marca i el nom RACC són molt potents i pensem que cal conservar-los, fins i tot avui que som un club de serveis a la mobilitat i no un club d’automobilistes", expliquen.

"Nosaltres som un club de futbol i sempre hem destacat per ser una entitat propera i familiar que aposta per la formació de talent a través del planter. A més, el nostre club col·loca els drets socials, la igualtat i la no discriminació a l’epicentre dels seus valors", expliquen fonts oficials del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona preguntades per si consideren que l'entitat actualment té valors monàrquics. L'Espanyol va rebre el títol de reial el 1912, en un moment en què el Barça ja s'havia apropat al catalanisme polític, gràcies a la iniciativa del vicepresident blanc-i-blau José Ciudad, d’origen noble i destacat sportsman, que, gràcies a la seva afició a l’automobilisme i el tir, va aconseguir formar part del cercle íntim d'Alfons XIII. "[Ciudad] va considerar que donava més prestigi a la institució", indiquen.

No s'han plantejat prescindir del títol

D'aquest episodi ja fa 112 anys, però l'Espanyol no es planteja prescindir del títol. "Cal respectar la història. La diversitat de la massa social i el respecte per la tradició han fet descartar qualsevol canvi", diuen les mateixes fonts. En la mateixa línia s'expressa el RACC i també el Reial Club de Polo de Barcelona. "Aquest és un debat que no s'ha plantejat internament. Real Club de Polo de Barcelona és una marca nacional –i internacionalment– reconeguda a causa de la nostra gran trajectòria esportiva". Alfons XIII va atorgar-li el títol en aquest cas el 1906. El rei era un visitant assidu del club barceloní, on anava a practicar polo i esports eqüestres.

El Reial Club de Tenis Barcelona 1899, que tampoc s'ha plantejat prescindir-ne, el va aconseguir una mica més tard, el 1913. "Alfons XIII era un gran admirador, practicant i promotor del tenis, i juntament amb altres clubs i per intervenció de la Federació Espanyola es va demanar", exposen responsables de l'entitat. Com la resta de clubs monàrquics, va deixar de ser reial durant el període de la Segona República (1931-1939) i, posteriorment, va recuperar la seva denominació anterior. Completen la llista de clubs catalans esportius posseïdors d'aquest títol en l'actualitat el Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Tarragona, el Reial Club Nàutic de Barcelona, el Reial Club de Golf Cerdanya, el Reial Aeroclub de Reus, el Reial Aeroclub Barcelona-Sabadell i el Reial Club Columbòfil de Catalunya.

"Algun soci ens ha suggerit de treure reial del nom del nostre club", admet Minguella, el president de la Reial Societat de Tenis Pompeia. "Si hi hagués una gran demanda en aquest sentit per part dels socis, ens ho plantejaríem", afegeix.