El gol que va canviar la història: Londres, 6 de maig del 2009, 22.33 h
Iniesta va aconseguir el 6 de maig del 2009 un gol històric. Avui el manxec i tot el Barça tornen a l'escenari d'aquell gol per entrenar-se el dia de la prèvia d'un altre partit que serà per recordar.
BARCELONA.De gols n'hi ha de molts tipus. Alguns són espectaculars, d'altres importants, d'altres valen un títol. I n'hi ha alguns que marquen un abans i un després. Això és el que va suposar el gol d'Andrés Iniesta a Stamford Brigde el 6 de maig del 2009. Corria el minut 92 de la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions a Stamford Brigde i el Barça jugava amb 10 per l'expulsió d'Éric Abidal en el minut 67. El Chelsea guanyava 1-0 gràcies a un gol d'Essien en els primers compassos del partit i els de Guardiola necessitaven com a mínim un gol per poder aconseguir la classificació per a la primera final de la Lliga de Campions de l'era Guardiola -en l'anada el partit al Camp Nou havia acabat 0-0.
La història, de fet, és prou coneguda: quan alguns ja havien perdut l'esperança, Andrés Iniesta va rebre a la frontal de l'àrea una pilota de Leo Messi al minut 93. I no s'ho va pensar dos cops. Va colpejar-la amb totes les seves forces fins a envia-la al fons de la xarxa. La genialitat del manxec va suposar un esclat d'alegria en el si de l'afició culer. I també en la plantilla blaugrana. El tècnic, Pep Guardiola, conscient del que aquell gol significava, va recórrer tota la banda, juntament amb Silvinho i Pinto, abans d'adonar-se que la classificació no estava encara assegurada, que l'àrbitre no havia xiulat el final i que, per tant, calia seguir donant indicacions. "Quan vaig veure Pinto que m'avançava corrent vaig adonar-me del que passava", va recordar el tècnic de Santpedor en el seu moment tot fent broma amb la manera de celebrar el gol de tota la banqueta.
El Barça va aterrar ahir a Londres i avui tornarà a l'escenari dels fets per entrenar-se. Serà el primer cop que Iniesta tornarà a Stamford Bridge, on demà es juga l'anada de les semifinals de Champions. "És inevitable que es tornin a recordar aquells moments que vam viure. És bonic recordar el que va passar. Va ser un moment molt especial i molt intens per a tots, no només per a mi", recorda Andrés Iniesta. I hi afegeix: "He tingut la sort i el privilegi de fer gols molt significatius i importants, però no hi ha cap secret. És el destí, el moment. Només puc dir que estic molt orgullós de poder-ho haver experimentat en primera persona i d'haver fet feliç de manera directa o indirecta molta més gent".
Aquell gol d'Iniesta, a més de suposar que el Barça de Guardiola arribés a la seva primera final europea, també va ser el principi d'una exitosa història que s'allarga fins a l'actualitat. La temporada 2009, el Barça va aconseguir la Lliga de Campions -que va conquerir a Roma, contra el Manchester United- i va aconseguir el triplet en la primera campanya del tècnic de Santpedor a la banqueta. I és que després d'aquell gol, el Barça ha aixecat 13 títols: tres Lligues, una Copa del Rei, dues Champions League, tres Supercopes d'Espanya, dues Supercopes d'Europa i dos Mundials de Clubs. I aquesta temporada lluita per poder aixecar-ne tres més.
Convençut de fer un gran partit
Iniesta, humil com sempre, no té entre cella i cella tornar a ser el protagonista demà a Stamford Brigde. "Tinc la convicció, la il·lusió i les ganes de fer un gran partit, perquè és el que ens exigirà el Chelsea. El més important no és si jo faig un altre gol a Stamford Brigde o no, el més important és que l'equip pugui arribar a la final, independentment dels gols", va dir el migcampista manxec, que avui inevitablement mirarà aquella porteria del Gol Sud de Stamford Bridge, on tot va començar.