Canviant les normes: així ha pogut complir el seu somni l'Aida

BarcelonaHi ha somnis que a vegades no sabem que tenim. Hi ha realitats que, com que no existeixen, ni tan sols pensem que siguin possibles. L'Aida s'estima el patinatge des de ben petita. Sobre quatre rodes ha superat molts obstacles, ha ballat al ritme de la música i ha gaudit amb les seves companyes. La seva afició, però, quedava reclosa en els entrenaments. A les competicions ella no hi tenia cabuda. La síndrome de Down que té no li permetia superar els exàmens per competir. Ara, però, això ja és història.

"Des del 1956 la Federació Catalana de Patinatge tenia un sistema de competició, d'evolució de nivells, arcaic. Els patinadors i patinadores havien de fer exàmens i proves de nivell per assolir les diferents categories. Ara el que hem fet és crear una nova estructura en la qual hem suprimit el trauma d'haver d'examinar-se i ara els entrenadors són els encarregats de posar al nivell adient els seus patinadors", explica Montserrat Mata, responsable del Comitè de Barcelona de la Federació. "Es partia d'uns nivells més alts que els que l'Aida podia aconseguir. Amb la reestructuració, ara poden competir des de canalla de quatre anys que acaben de començar fins a gent amb 44, com una amiga meva. Pot participar-hi tothom", detalla Lídia Vilardell, l'entrenadora de l'Aida, a la qual aquests nous nivells li han permès competir.

La nova estructura està implementada des de mitjans de febrer i s'ha dividit en deu nivells amateurs i un onzè professional. L'Aida va competir, per primer cop, el cap de setmana passat, en el tercer nivell. "El primer moment en què li vaig dir que podria competir es va quedar muda. Em va dir: «De veritat?» De seguida va dir que sí, que s'hi apuntava", recorda la Lídia emocionada. Era un nou inici, una porta oberta al canvi, que l'Aida podia aprofitar. Ella és l'única patinadora amb síndrome de Down i poder competir al costat de les companyes amb qui entrena dia a dia també va ser un premi afegit. "Elles, com que l'han vist als entrenaments sempre, ho veuen normal. No ho han viscut com una cosa extraordinària. L'Aida sempre hi és i que competís era el més normal", remarca l'entrenadora.

Encara que la ingenuïtat de les més petites ho vegi la cosa més normal del món, i ho és, per a la Federació i per a l'Aida aquest és un pas de gegant. "Estic en un núvol", relata l'Aida. Ella mai havia sortit del pavelló de Taradell, mai havia vist altres patinadores, no havia viscut una competició. "Es limitava a fer els festivals de fi curs", recorda la Lídia. Fins que va arribar el dia. "Tenia molts nervis i volia sortir a la pista. Va quedar la primera i l'última, competia sola. Però per a ella el premi era l'oportunitat", recalca la preparadora. Al podi, en el primer esgraó, anava obrint i tancant els ulls amb força, com si intentés recordar cada instant, com si volgués ratificar que allò estava passant de debò. El somni que ni l'Aida sabia que es podia fer realitat s'ha complert i, a més, ha obert una nova porta cap a la inclusió en el món de l'esport.