Canvi de guàrdia

BarcelonaPer més que els seus noms circulessin durant el període de reflexió de Laporta, ni Xavi, ni Garcia Pimienta no van ser mai –crec que amb bon criteri– a la llista de candidats a ser l’entrenador del primer equip del Barça la temporada vinent. Al metrònom egarenc no se li va traslladar cap interès per repatriar-lo des de Qatar, i al tècnic del filial li van fer saber que el seu futur passava per continuar a la banqueta del Johan Cruyff. Fins que ahir, sobtadament, va ser fulminat quan es preparava per planificar el pròxim curs.

El concís comunicat en què el club va posar punt final als vint anys de Garcia Pimienta com a tècnic del futbol base no apuntava el motiu d’una decisió que, fins que l’expliquin, és desconcertant. Esportivament, és cert que el Barça B no ha reeixit en les promocions d’ascens a Segona Divisió que ha disputat en les últimes dues temporades, però tan cert com que aquest no ha de ser l’objectiu prioritari d’un filial. En canvi, quan Koeman ha volgut comptar amb Araujo, Mingueza o Ilaix, s’ha trobat jugadors joves més preparats del que ens podíem imaginar. Pel que fa a l’apartat econòmic, per més car que trobessin el sou de Pimi, més ho serà acomiadar-lo i fitxar-li un substitut.

Si el recanvi per al filial hagués sigut Xavi o una altra figura assimilable al procés que van seguir Guardiola i Luis Enrique camí del primer equip, endavant les atxes. Però, segons Mundo Deportivo, l’escollit és Sergi Barjuan, que no ha fet precisament sort en la seva carrera com a entrenador i que, casualitat o no, va donar suport a Laporta durant la campanya electoral. I si el perfil buscat és el d’un formador, dubto que en trobin un de millor que el que tenien fins ahir, de manera que caldrà esperar els arguments d’Alexanko abans d’arribar a la conclusió que els criteris de la decisió són poc sòlids. 

Com que la destitució de Pimienta va coincidir en el temps amb les de Roura i Altimira com a membres de l’organigrama formatiu, i amb la de Guillermo Amor, també amb càrrec al futbol base i millorable portaveu televisiu, és inevitable preguntar-se si dels acomiadats fins ara no n’hi havia cap que fes bé la seva feina. Una directiva nova està legitimada, i fins i tot obligada, a tenir confiança en els càrrecs de responsabilitat, però, de moment, més que a un canvi de cicle, assistim a un canvi de guàrdia.