Cantar "Gibraltar és espanyol" tampoc deu ser política
BarcelonaJa ho sabeu, amics i amigues, no cal barrejar esport i política. Abans d'un partit de la selecció, sona un himne, però no s'ha de barrejar amb la política. El rei d'Espanya va rebre la copa ja a la gespa, però no fem política. A la celebració a Madrid es canta diversos cops "Gibraltar es español" i s'arriben a sentir càntics contra Catalunya. O fent befa dels musulmans i els immigrants. Però no és política. L'esport de seleccions representa entitats polítiques com els estats, però resulta que no és política. Tot és política, amics i amigues.
El que passa és que quan la política feta amb l'esport és la teva, la normalitzes. Si algú en fa contra allò que penses, t'ofens. Funciona així. Siguem sincers, molts dels que s'escandalitzen per la poca educació de Dani Carvajal amb Pedro Sánchez aplaudirien si un esportista fes el mateix amb el rei d'Espanya. Si Catalunya tingués selecció pròpia, ben segur una minoria d'aficionats cantaria càntics ofensius. A l'Eurocopa s'ha vist. Serbis contra albanesos, croats contra serbis, alemanys contra anglesos, anglesos contra escocesos, italians contra croats… Una Eurocopa, com un Mundial o uns Jocs Olímpics, no deixa de ser un gran espectacle esportiu on competeixen entitats polítiques, que aprofiten la cita per potenciar els seus interessos. El seu nacionalisme.
Es tracta de prendre partit. No pots dir allò de "No facis política amb l'esport", fer-ho és ser cec. O demanar-ho, ja que en el fons, t'agrada la política representada per una selecció, un esportista o un torneig. Al seu llibre Nacionalisme banal, Michael Billig escriu: "Seria un error suposar que el nacionalisme banal és benigne perquè sembla contenir una aura de normalitat tranquil·litzadora, o perquè sembla que no té les passions violentes de l'extrema dreta. Com va assenyalar Hannah Arendt (1963), la banalitat no és sinònim d'innocuïtat".
Aquells enfadats si es deia que la selecció espanyola és una eina política fa poc, després reien amb els càntics sobre Gibraltar. Si t'agrada com s'organitza l'estat espanyol ara, està clar que pots celebrar els èxits esportius, és igualment lícit que no celebrar-los si no et sents representat per certs símbols. Però no ens fem trampes al solitari, fent veure que tot això no és política. ¿O no es normalitza la presència d'un monarca no votat un cop i un altre? Tot és política.