Les campiones que no reben ajudes per anar al Mundial

BarcelonaRes més natural que fixar-se objectius, quan es competeix. I si aquest objectiu és arribar a un Mundial encara millor. Però un munt de patinadores i patinadors catalans veuen com entre el seu somni i la realitat s’aixeca un mur ben alt: haver de gratar-se les butxaques, si cal, per arribar d'aquí poques setmanes a Asunción, la capital del Paraguai.

Fa pocs dies, la Federació Internacional de Patinatge va confirmar que el Mundial es podrà fer, després de tot un any en què la pandèmia havia alterat el calendari. Per als equips catalans que s’havien classificat en les modalitats de grups xou, començava un compte endarrere per veure si podien aconseguir els diners. "Els últims dos Mundials s’havien fet a Europa, un d’ells a Barcelona. Poder viure aquesta experiència t’omple, és un dels objectius pels quals fas sacrificis. Però no rebem cap mena d’ajuda, ens toca pagar-ho tot de la nostra butxaca. I una cosa és anar a França i una de ben diferent anar a Asunción", explica la Cristina Llaó, del Club de Patinatge de l’Aldea, classificat en la modalitat de xou petits.

El Club de Patinatge Artístic de Tona també s’havia classificat en aquesta modalitat de xou petits, però quan el club de Girona va renunciar a la seva plaça de grups xou grans, els osonencs van veure com passaven a tenir una plaça en les dues modalitats, fet que significa que han de ser el club que gasti més diners per creuar l’Atlàntic. "El preu seria d’uns 1.300 euros per participant, entre patinadores, entrenadors i un delegat. Som un equip molt modest i no tenim capacitat per afrontar aquesta despesa després de tot el que ha passat amb la pandèmia, que ens ha afectat. Però és el primer cop que amb aquest equip ens classifiquem per a uns Mundials i volem ser-hi", diu en Pere Marsinyach, entrenador del club. "Un dels problemes és que es va confirmar que el Mundial es faria el 10 d’agost, i en una setmana s’havia de confirmar la plaça, no era fàcil en un esport amateur prendre la decisió. Després de mesos pendents de si es feia o no, s’ha tirat endavant a última hora. Tenim la plaça per al mundial davant dels nassos i poc temps per trobar els recursos", afegeix. Si tots els equips acostumats a ser als Mundials viuen amb il·lusió la possibilitat de ser en un Mundial, a Tona encara més, ja que han treballat molt per poder arribar a un torneig on sempre tenen plaça.

El Mundial de Patinatge Artístic d’Asunción serà del 29 de setembre al 9 d’octubre del 2021, després d'un any d'espera per culpa de la pandèmia. En teoria, està prevista la participació d’uns 1.500 atletes de 30 països diferents. "A Sud-amèrica hi ha molta tradició de patinatge, és normal que els toqui un Mundial allà després de dues edicions europees", explica Pere Marsinyach. "El problema és que no rebem ajudes de la Federació. T’has de pagar els bitllets, els hotels, els visats... A part de tot el material. En la nostra modalitat, els grups xou, els equips catalans tenim moltes opcions de medalla perquè sempre dominem, amb la competència de les italianes. Elles també estan buscant diners on sigui, però solen rebre una mica més d’ajudes", diu la Cristina Llaó. El CPA Olot és el club amb més títols als Mundials: l’han guanyat en 12 ocasions. "Es va parlar amb les patinadores i es va decidir fer l’esforç", explica el president, Josep Sagués. Després d’un any en què havien perdut la corona, les olotines han guanyat aquest any tant els campionats catalans, l'estatal i els europeus en xou grans. I ara volen un nou títol mundial. "És l’any més difícil, perquè la pandèmia ha tallat vies d’ingressos que solíem tenir, com una parada a les festes del Tura", admet Sagués.

La representació catalana confirmada, després de la renúncia del CP Girona i el Masnou, la formen l’Olot i el Tona en grups grans, l’Aldea, el Tona i el Matadepera en grups petits, i l’Artístic Skating Club Cunit en quartets. Les sevillanes del Loreto, en quartets, són l’únic equip no català en una representació espanyola que arribaria a les 100 persones. El Loreto, de fet, pot fer el viatge perquè el Lliçà de Vall ha renunciat a la seva plaça després de guanyar el subcampionat als estatals.

"Elles volen lluitar per ser-hi. S’ho han guanyat fent molts sacrificis, així que tenim en marxa una campanya de crowfundingper aconseguir l'objectiu de 20.000 euros. Qualsevol euro ajuda", diu Marsinyach. Tots els clubs fan el mateix. "Nosaltres tenim decidit que hi anem. Qualsevol aportació ens facilita les coses, ja que si ens ho hem de pagar tot nosaltres són molts diners", raona Llaó. Els clubs estan parlant amb ajuntaments, veïns i patrocinadors per intentar cobrir la major part del pressupost sense que hagi de sortir de les esportistes. "Les dates tampoc ajuden. Dues patinadores ja han dit que no poden fer el viatge perquè els toca treballar", afegeix Pere Marsinyach.

Els grups xou de patinatge viuen una època daurada a Catalunya pel que fa a resultats, però això no es tradueix en suports institucionals. "Cada cop toca entrenar-se més hores. Quan vaig començar es feien dues hores i prou", diu en Pere. "És un sacrifici per un esport que estimem. A part de l’entrenament físic, cal preparar les coreografies i el vestuari que fem servir. Alguns patrocinadors ens ajuden en aquest aspecte, amb material per poder representar els nostres espectacles", defensa la Cristina. "Als grups xou petits et calen entre 6 i 12 persones per presentar les coreografies. El vestuari i el material pot arribar a costar 6.000 euros en total cada temporada. Diners que cal afegir a les despeses del viatge. Però som els vigents campions mundials i europeus. I per això tenim en marxa la campanya per anar-hi", afegeix la representant del CP L’Aldea, que vol repetir l’èxit del 2019, en què va guanyar l’or als World Roller Games 2019.