La FIFA condemna l'Olympique de Lió per no pagar el sou complet a una jugadora embarassada

ParísEncara són minoria, però cada vegada hi ha més futbolistes que decideixen ser mares mentre són jugadores professionals. I no els és fàcil: els clubs, tot i que hi estan obligats per llei, no sempre els respecten els drets. Maternitat, igualtat i futbol no es conjuguen bé, sobretot en el cas de la islandesa Sara Björk Gunnarsdóttir, jugadora fins l'estiu passat de l'actual campió d'Europa de futbol femení, l'Olympique de Lió (OL). Björk ha denunciat en un post publicat aquesta setmana a The Players' Tribuneel comportament "vergonyós" que va rebre del club francès, tant mentre estava embarassada com quan va tornar als terrenys de joc. Björk Gunnarsdóttir va tenir el fill el novembre del 2021 i era la primera jugadora en actiu de l'OL que es convertia en mare. Els dirigents dels club no van veure amb bons ulls que una de les seves millors jugadores deixés durant uns mesos les botes per tenir un fill.

"Sé que aquesta història pot molestar algunes persones poderoses del món del futbol. Se suposa que no s'ha de parlar d'aquesta altra cara del joc, però he d'explicar la veritat", escriu Björk, de 32 anys. La jugadora fa públic, sis mesos després de deixar el club i fitxar pel Juventus, que l'OL només li va pagar un terç del sou mentre estava embarassada i no podia jugar. Björk va notificar al club francès l'embaràs i va pactar tornar a Islàndia mentre no pogués jugar, però aleshores la jugadora es va trobar que el club no li pagava el sou íntegre. Aquí va començar el seu calvari.

Durant els mesos d'embaràs, Sara Björk només va rebre 27.000 euros dels 109.000 que hauria d'haver cobrat. "No m'ho esperava, sobretot d'un club com aquest", lamenta. Un tribunal de la FIFA va condemnar l'any passat l'Olympique de Lió a pagar 82.000 euros més interessos a la jugadora en concepte del sou que va deixar de percebre durant l'embaràs. "Segons la normativa de la FIFA, cobrar tot el sou forma part dels meus drets i no és una qüestió discutible, ni tan sols per a un club tan gran com l'Olympique", recorda Björk. El club és un referent del futbol femení, almenys pel que fa als títols: ha guanyat 15 lligues franceses i vuit Lligues de Campions.

Amenaces del club

La jugadora també explica que el director general de futbol de l'OL, Vincent Ponsot, va arribar a amenaçar-la amb fer-la fora si ho denunciava a la FIFA: "Estava en xoc i molt dolguda. Com podia ser que un club com l'OL pogués actuar d'aquella manera?", es pregunta. Però la islandesa no es va deixar intimidar, va acabar anant a la FIFA i ara ha fet públic tot el que va passar. "Es tracta dels meus drets com a treballadora, com a dona i com a ésser humà", ha justificat a Twitter.

Quan va tornar als entrenaments poc més de dos mesos després d'haver tingut el petit Ragnar, l'entrenadora parlava de la voluntat de gestionar bé el seu retorn: "És una gran novetat per a nosaltres, però he estat molt clara sobre aquest tema amb el club: hem de ser exemplars", afirmava Sonia Bompastor. El club la va ignorar. Björk explica la tensa reunió que va tenir amb el president de l'Olympique, Jean-Michel Aulas, el primer dia que va trepitjar el club després de ser mare, amb el nadó en braços. "Era la primera vegada que em veia després de la baixa. Ni em va saludar ni tan sols va mirar el bebè", assegura la jugadora.

L'OL nega les acusacions

El club li va demanar fins i tot que no portés el bebè als desplaçaments perquè els seus plors podien molestar les altres jugadores. Pocs mesos després d'aquest episodi, es va confirmar la seva sortida del club per anar al Juventus. L'OL nega les acusacions de la islandesa i en un comunicat afirma que "es va posar tot en marxa per acompanyar Sara Björk en la seva maternitat, així com en el seu retorn". També destaca que, recentment, una altra de les jugadores del club, la internacional francesa Amel Majri, ha estat mare i el club permet que la jugadora "faci els desplaçaments amb el seu fill i la seva cangur".

El cas de Sara Björk demostra que la maternitat encara no està normalitzada en un esport, el futbol, molt masculinitzat. La futbolista islandesa ha volgut fer pública la seva història per despertar consciències i evitar que torni a passar. "Em vull assegurar que ningú viurà mai més el que jo he viscut. I vull que l'OL sàpiga que això que ha passat no està bé", afirma a la seva tribuna. Amb tot, la jugadora adverteix que "encara queda molt per fer" en el futbol femení. "Ens mereixem coses millors", conclou.