"En el meu cap, ser gai i 'all black' no era compatible"

BarcelonaCampbell Johnstone és un exjugador de rugbi neozelandès que va ser internacional l'any 2005. El 30 de gener del 2023, en una entrevista amb Hilary Barry per al programa Seven sharp, va explicar que era gai, i es va convertir en el primer all black que anunciava públicament la seva homosexualitat. El seu relat és un dels pals de paller de We all play, el documental de Rakuten TV i Atlantika Films que ajuda a trencar tabús en la inclusió de la comunitat LGBTQIA+ en el món de l'esport.

"Quan vaig ser conscient que era homosexual, m'espantava el fet que això pogués desviar-me del meu objectiu. Pensava que la meva trajectòria esportiva s'havia acabat perquè, en el meu cap, ser gai i all black no era compatible", assegura Johnstone en el documental dirigit per Pablo de la Chica.

"La meva imatge ideal del que havia de ser un all black era un paio dur, heterosexual, fort... Per això tenia una batalla amb mi mateix. Tenia les meves pròpies estratègies per afrontar la situació. Anava al pub, posposava aquests pensaments i me'ls guardava. Després els enterrava i, simplement, els oblidava. Però això no és sa i al final t'acaba explotant", reconeix.

"És difícil treure forces i parlar del tema amb els teus companys perquè t'enfrontes a la imatge de noi fort i decidit que no exterioritza els seus problemes. Jo vaig afrontar-ho i em vaig plantejar dues decisions. Una era deixar el rugbi. La segona va ser compartir-ho amb algú. Vaig decidir explicar-ho i ho vaig parlar amb els meus pares. Quan vaig parlar amb ells, la meva ansietat va disminuir", explica.

El pas següent va ser decidir si explicar-ho públicament o no. "Mai ho vam fer públic perquè continuava tenint un dilema personal i perquè era una persona molt reservada. Vam decidir que, si ho dèiem, no ho podíem dir i després desentendre'ns-en. Havíem d'anunciar-ho i estar disposats a defensar-ho per aplanar el camí per a la generació següent", argumenta.

A banda de Johnstone, el documental també compta amb el punt de vista de Lola Gallardo, portera de l'Atlètic de Madrid; Javier Raya, patinador artístic; Valentina Petrillo, atleta transgènere; Liz Carmouche, lluitadora d'arts marcials mixtes; Michael Sam, pioner del futbol americà, o Víctor Gutiérrez, exjugador de waterpolo. "Es pot arribar a l'elit de l'esport sent gai“, va explicar el primer gran esportista espanyol d'esports d'equip que va sortir de l'armari en una entrevista a l'ARA.

"Pors que venen de l'entorn"

El 20% de les persones LGBTQIA+ s'absté de practicar esports d'elit a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere. En molts esports hi ha un percentatge molt petit de jugadors que declaren obertament la seva orientació sexual, ja que tenen por de patir assetjament i per les conseqüències econòmiques que se'n poden derivar. Anna Vilanova, professora de sociologia de l’esport a l’INEFC de Barcelona, té clar l’origen dels dubtes dels esportistes. “Són pors que et venen donades per un entorn heteronormatiu que no ho facilita perquè no se'n parla”, diu.

Vilanova té una visió global de la situació que han viscut molts esportistes. “La clau és no culpabilitzar la persona perquè no és una qüestió individual. El context et condiciona. Si en els entorns esportius se’n parlés més obertament i hi hagués referents, tot seria més fàcil, com passa en altres àmbits. No hem de caure en l’error de responsabilitzar la persona individualment. És un tema social que condiciona els nostres comportaments. Canviar-ho d’un dia per l’altre és impossible i es necessita un treball a llarg termini”, adverteix la professora.