Els Camps Nous que haurien pogut ser i no van ser

BarcelonaEl Barça va donar a conèixer aquest dimarts, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), els 14 projectes que van participar en el concurs internacional per decidir qui construiria el nou Camp Nou i el Palau Blaugrana. Al costat dels dos guanyadors es van descobrir les maquetes dels set finalistes de l’estadi i els cinc que van competir per adjudicar-se la futura casa de les seccions blaugranes.

La novetat de l’exposició que es podrà veure fins al 2 de juny és precisament aquesta, descobrir els Camp Nou que haurien pogut ser però no van ser. El jurat, format per nou persones, va decidir primer, l’1 de març, que HOK i TAC Arquitectes serien els encarregats de construir el Palau Blaugrana, i després, el 8 de març, es va donar a conèixer –amb certa polèmica per l’anunci– que els arquitectes catalans Pascual i Ausió i l’enginyeria japonesa Nikken Sekkei serien els encarregats de tirar endavant la construcció del nou estadi.

Entre les persones que van anar ahir al vespre al COAC hi havia alguns dels equips finalistes. Per exemple, Jordi Badia, del despatx BAAS Arquitectes, que van presentar un projecte de la mà de Big i Idom, els pares del nou San Mamés. “Volíem un espai molt mediterrani, que fos diferent en totes les seves cares: més vertical on no hi ha espai i més ampli a la resta. A més, buscàvem eliminar la barrera que representa l’espai que té el Barça a les Corts, fer una plaça, buscar la unió amb els veïns”, explicava Badia per donar a entendre l’essència del seu projecte.

També es miraven l’exposició amb detall els membres de Batlle i Roig Arquitectes, finalistes al concurs amb el projecte fet amb els americans HKS –creadors del Dallas Cowboys Stadium– i els australians COX. “Volíem reconèixer l’estadi de Mitjans, conservar la façana del 1957. Dividíem l’estadi en dues parts, la nova i l’actual, per distingir les formes del passat. A més, al lloc on ara hi ha el perfil de l’estadi hi construíem un passeig, no a la part de dalt, com han fet els guanyadors. Una 'skyrambla'”, explicava Enric Batlle.

El tercer finalista –els altres quatre van caure en un primer cribatge– no va poder acudir a la cita. Es tractava de Mias Arquitectes, que van associar-se amb l’estudi Populous –creador de l’Estadi Olímpic de Londres– per presentar-se al concurs.

També hi havia les maquetes dels quatre projectes que no van superar el primer tall, quan el club va decantar-se per quatre opcions que van arribar fins al final, fins al 8 de març que es va decidir el guanyador.

“El nostre club és capaç d’atreure molts dels millors arquitectes del món. Qualsevol projecte que haguéssim escollit hauria sigut el millor estadi del món”, va defensar Josep Maria Bartomeu en el seu parlament introductori. En la mateixa línia s’expressava el degà del COAC, Lluís Comerón, que també va formar part del jurat que va decidir els dos guanyadors que tiraran endavant unes obres de 360 i 90 milions respectivament, 600 milions en total de l’Espai Barça. “Ha sigut un procés exemplar. Aquest projecte dóna l’oportunitat de transmetre l’arquitectura catalana a tot el món”, va defensar, agraint que una de les exigències del concurs fos que hi hagués presència local.

Entre els membres de l’equip blaugrana que ha liderat el projecte hi havia el directiu Jordi Moix i figures imprescindibles com Bill Mannarelli i Albert Blanch. La idea, entre ells, era clara: “Cap de les propostes s’assembla a la guanyadora”.