El Camp Nou no es cansa de la Lliga

BarcelonaUna Lliga sempre fa més goig si es guanya a casa, amb la teva gent, després d’un partit emocionant fins al final i amb Leo Messi, en la temporada que estrena la capitania, fent el gol de la victòria. El torneig que més valoren els entrenadors, el torneig de la regularitat, el torneig, en definitiva, del Barça, que l’ha guanyat fins a vuit vegades en els últims onze anys, 26 cops en la seva història.

Després de 90 minuts veient com el Llevant es resistia a deixar que el Barça segellés el campionat, l’àrbitre va xiular el final i l’equip es va fondre en una abraçada abans de repartir salutacions i petons a la grada mentre el públic no es cansava de cridar “Campions, campions”. Cares somrients, els familiars dels jugadors preparats per sumar-se a la festa, i els fills dels futbolistes corrent amunt i avall tant com havien corregut els seus pares minuts abans.

Festa grossa al Camp Nou, amb la presència de Luis Rubiales, el president de la Federació Espanyola de Futbol, per donar la copa de campions quan toca, quan un equip la guanya i se la fa seva i de ningú més. Messi la va alçar, els fonaments del Camp Nou van vibrar i la festa va deixar pas a un espectacle de llums que, sumat als flaixos dels mòbils de les poblades grades de l’estadi, van arrodonir la vetllada. El periodista Òscar Dalmau es va encarregar de recordar als futbolistes alguns dels seus registres, mentre ells i l’staff escoltaven vestits per a l’ocasió amb un samarreta amb l’encertat lema “L’extraordinari és que sembli normal”. Una cançó escrita per Marc Parrot i interpretada per Elena Gadel i Ramon Mirabet va posar la nota musical abans del castell de focs i l’esperada volta dels campions fent-se fotos amb el trofeu i amb Gerard Piqué com a principal mestre de cerimònies.

Va ser una celebració àgil i ràpida, sense parlaments (la Champions i la Copa encara estan en joc), però va ser una nit per emmarcar. Des del xiulet inicial del partit que es va respirar ambient de nit màgica. D’aquelles que posen la pell de gallina. L’inici elèctric del Barça damunt la gespa va ser el millor detonant perquè l’afició comencés a animar-se amb alguns càntics corals i aplaudiments. Al minut 10, a la Grada d’Animació va néixer un càntic de record per a Tito Vilanova, dos dies després que es complissin cinc anys de la seva defunció. Només les brillants aturades d’Aitor Fernández anaven refredant a estones l’esclat d’emocions dels 91.917 aficionats presents.

Després dels descans, l’entrada de Messi va fer tornar a pujar els decibels a l’estadi. L’argentí va decidir el partit abans d’alçar la seva desena Lliga, una més que Andrés Iniesta. Amb el gol, el Camp Nou va començar a celebrar el títol, però les ocasions del Llevant van ajornar la festa definitiva fins al final. Llavors sí, Messi va alçar la copa de campions.

Messi, el fil conductor del regnat

L’argentí és el fil conductor del regnat del Barça a la Lliga. La temporada 2007-08 va ser l’última en què el Barça es va quedar sense guanyar cap títol, i aquell estiu es van acomiadar dues figures que havien retornat la il·lusió a l’afició: Ronaldinho i Frank Rijkaard. Tots dos havien arribat al Barça el 2003 amb Joan Laporta, i van tornar a fer guanyador un equip que venia de quatre temporades de travessia pel desert. Durant els cinc anys que Rijkaard i Ronaldinho van ser al club es van guanyar dues Lligues (2004-05 i 2005-06) i la Lliga de Campions de París (2005-06).

Pep Guardiola va succeir Rijkaard a la banqueta, i des de llavors fins avui la relació del Barça amb la Lliga els últims onze anys és pràcticament hegemònica. Amb l’arribada del de Santpedor es va iniciar una època de domini que, onze anys i quatre tècnics després, continua. Només el Madrid, amb dues Lligues (2011-12 i 2016-17), i l’Atlètic, amb una (2013-14), han pogut interrompre l’hegemonia blaugrana. Amb Guardiola el Barça va conquistar tres Lligues seguides (2008-09, 2009-10, 2010-11); amb Tito Vilanova es va guanyar La Lliga dels 100 punts (2012-13), i l’etapa de Luis Enrique va acabar amb dues Lligues (2014-15 i 2015-16). Amb Valverde, el domini continua.