Calderón o Bernabéu, on hi ha el rival?
BarcelonaL’any 2014, fins pràcticament a la primavera, ningú es va prendre seriosament l’Atlètic de Madrid. “Ja fallarà”, vaticinaven uns i altres. Els matalassers, aferrats al discurs de “partit a partit” de Diego Pablo Simeone, no van defallir i es van endur el títol de Lliga al Camp Nou, en l’última jornada, evidenciant les debilitats del Barça entrenat per Gerardo Martino i exhibint les virtuts d’un grup sòlid i pragmàtic com el madrileny. Quan els rivals se’l van prendre seriosament, ja era massa tard.
Aquesta temporada, després de 16 jornades, l’Atlètic de Madrid segueix estan a la part alta de la taula, tot i que en l’última jornada, contra el Màlaga, va perdre una gran oportunitat per agafar tres punts d’avantatge a la classificació i consolidar les seves opcions de cara al títol. Contra pronòstic, els matalassers van caure i van perdre l’aurèola d’infal·libles que s’estaven guanyant. Una derrota a La Rosaleda que genera dubtes. No tothom té clar si l’Atlètic hi serà, al maig, quan el títol es decidirà.
Renovar-se o morir cada estiu
El més contundent a l’hora de valorar les opcions dels de Simeone és Kiko Narváez. “Un altre miracle? Impossible”, sentencia l’exjugador. “Quan apareguin Arda Turan i Aleix Vidal, i amb aquest trident que té el Barça, em sembla que serà molt complicat que l’Atlètic pugui competir fins al final”, afegeix l’andalús, icona del Calderón. En la mateixa línia s’expressa un excompany de Kiko, el serbi Milinko Pantic. “El trident del Barça espanta tothom: quan estan bé, juguen a un altre esport, no és futbol. Quan aquest equip juga bé és impossible aturar-lo”, sentencia sense dubtes.
A l’altre costat hi ha Abel Resino, que ha estat dient “des del principi de temporada” que l’Atlètic lluitarà pel títol de Lliga. Els porters sempre tenen una perspectiva diferent, i Abel la té sobre les opcions d’aquest grup que ha armat Simeone. Tot i això, admet que el Barça segueix estant per sobre de la resta. “Guanya tots els partits més fàcilment, però l’Atlètic és un equip al qual és difícil batre. El Barça és favorit, i un esglaó per sota vénen l’Atlètic i el Madrid”, explica. Un escenari que també comparteix Kiko: “Mai enterraria el Madrid, és un lleó adormit”.
Igual que Abel, el català Lluís Carreras, matalasser dues temporades i que aquest dilluns va ser presentat com a tècnic del Saragossa, també dóna opcions als del Manzanares. “El projecte de Simeone està sent guanyador des del principi, aquesta dinàmica és totalment fiable”, recorda en referència al rendiment de l’equip des del 2011, quan el tècnic argentí va asseure’s a la banqueta.
“Ha tingut l’habilitat de canviar jugadors clau per renovar-se, aquesta és la riquesa de l’Atlètic. No li va sortir bé amb el canvi de Costa per Mandzukic, però ara sí que sembla haver trobat un bloc que pot tornar a seguir les seves idees fins al final. Repetir el mateix missatge als mateixos jugadors els acaba cansant, per això és determinant canviar tres o quatre peces clau perquè tot funcioni altre cop, i Simeone ho ha sabut fer. Ara està polint diamants, com Carrasco, Vietto o Óliver”, explica Carreras. El seu discurs és calcat al que feia el mateix Simeone a Canal+ fa dos anys: “Si no ve cap jugador nou, el futbolista que em coneix sap com penso, perquè amb el temps ens anem coneixent, es va relaxant i això és verí per al club. No dic que s’hagin de canviar 10 jugadors perquè no és lògic, però l’aire fresc te’l donen dos o tres jugadors nous, ja que la mateixa plantilla es va autopotenciant amb aquesta renovació contínua”.
Les xifres parlen per si soles. Canvis i més canvis. En dues temporades ha renovat la meitat de la plantilla i, tot i així, l’equip segueix sent un reflex fidel del seu tècnic. Falten cinc titulars d’aquell grup campió del 2014. Ja no hi ha Thibaut Courtois a la porteria. Ni João Miranda a l’eix de la defensa. Tampoc el blaugrana Arda Turan a la mitjapunta. Ni David Villa i Diego Costa a la zona d’atac. Cinc pilars que van caure d’aquell bloc rocós i farragós que va portar els madrilenys a tornar a guanyar la Lliga dues dècades després, i a estar a un pas (un minut) de l’anhelada Champions. De fet, d’aquella plantilla no en queda cap davanter. Cap repeteix. Amb un any de diferència, l’Atlètic ha canviat tots els jugadors ofensius que tenia. Als comiats de Costa i Villa es van sumar els adéus de Raúl García, Adrián López, Cristian Rodríguez i Léo Baptistão.
La millor plantilla de la història
Marxen jugadors, però n’arriben d’altres que rendeixen al mateix o més alt nivell. L’eslovè Jan Oblak s’ha convertit en una assegurança; José María Giménez s’ha entès a la perfecció amb el seu compatriota Diego Godín, i Antoine Griezmann s’ha convertit en la referència ofensiva i l’ídol absolut dels seguidors que omplen fervorosament el Vicente Calderón. “Ho va dir Cerezo l’altre dia, l’Atlètic té la millor plantilla dels últims 30 anys, i hi estic d’acord”, diu Pantic.
“És un equip més dinàmic, vertical, però que també té més control a l’hora d’associar-se, té molt de talent, molts més recursos”, argumenta Kiko. “Sobretot en atac”, afegeix Abel. “La primera prioritat és l’esquelet, l’estructura defensiva, però ara tenen moltes possibilitats en atac en comparació del 2014. Hi ha Jackson Martínez, Correa, Griezmann, Vietto...”, afirma l’exporter. Tot i així, la peça més important, segueix sent “el Cholo i el cos tècnic”, defensa Kiko.
El gran problema que pot tenir l’Atlètic, a diferència del 2014, és que el Barça sap com enfrontar-s’hi. L’equip de Luis Enrique “no només fa atac organitzat, en posicional, també sap jugar amb l’Atlètic igual que ho fan ells, defensant al seu camp, i en el duel d’àrea a àrea, s’imposa la qualitat”, explica Carreras. La nova cara del Barça, com ja es va demostrar l’any passat en els duels directes i aquesta temporada al Calderón, fa decantar la balança cap al costat català, mentre que el 2014, va ser la gran creu d’un Barça incapaç de trobar escletxes al bloc creat per Simeone.