La calculadora no troba onze de gala

BarcelonaEl Barça ja no té onze de gala. Per lesions, san- cions, moment de forma o decisió tècnica, Martino només ha apostat per la mateixa alineació en dues ocasions aquesta temporada. Han sigut dues alineacions, de fet. Valdés, Alves, Piqué, Mascherano, Jordi Alba, Busquets, Xavi, Cesc, Alexis, Messi i Pedro van sortir d’inici contra el Màlaga i el València. Adriano en el lloc d’Alba, Iniesta en el de Cesc i Neymar per Pedro és l’altre onze que també s’ha repetit aquest curs. És un fet insòlit amb dos terços de la temporada consumida.

A mitjans d’octubre, Martino demanava temps per analitzar la finalitat de les rotacions que havia començat a fer. “Es fan pensant en tot l’any, no en un partit concret”, es justificava. Els jugadors, un per un, han anat acceptant des del primer dia aquesta manera de fer del tècnic argentí, assumint que les convocatòries i alineacions s’han estat fent seguint una lògica física, una voluntat de cuidar la plantilla i tenir-la al 100% en la fase decisiva del campionat. Ara que s’afronta aquest moment, l’equip no acaba de trobar les sensacions ideals per rendir al màxim nivell. ¿Té a veure amb les rotacions? ¿És cosa de precisió o d’intensitat? ¿Està lligat als mecanismes col·lectius de joc?

“Ens han faltat idees en la combinació, no hem sabut trobar l’espai per atacar”, explicava l’entrenador de Rosario després de la derrota contra el Valladolid. El trio d’atac al Zorrilla van formar-lo Pedro, Messi i Neymar, la tercera combinació més utilitzada per Martino aquesta temporada. Però el canari, l’argentí i el brasiler han jugat només sis partits junts, els mateixos que el trio format per Alexis, Cesc i Pedro o el d’Alexis, Messi i Neymar. L’alineació ofensiva més utilitzada per Martino és, amb nou titularitats, la que formen Alexis, Messi i Pedro. La de l’any passat. En una entrevista a la web del club, el xilè parlava de “competència” sana entre ells.

Les rotacions s’expliquen sempre des del pla físic, dins un programa de càrregues de treball que pretén oxigenar els jugadors per evitar lesions i triar els onze més frescos. Però també tenen la seva repercussió tàctica, perquè la convivència en un terreny de joc ajuda a ajustar automatismes per acabar en l’elogi del “juguen de memòria”. Enguany, en 44 partits oficials el Barça ha alineat 18 combinacions defensives diferents, 13 opcions de triangle al mig del camp (no sempre amb la mateixa organització, a més) i 15 trios d’atac. La presència de Pinto en els partits de Copa del Rei i durant la llarga lesió de Valdés ha complicat que l’equip hagi consolidat un onze sencer.

Iniesta i Cesc o Pedro i Alexis són els duels més intensos en la calculadora que marca les rotacions. Els migcampistes han completat només el 40% dels partits, mentre que els extrems han jugat els 90 minuts en menys del 30%. I tots ells han hagut de ser revulsiu en una desena d’ocasions.