Cadel Evans, una sorpresa de 34 anys

BarcelonaAmb 34 anys i 5 mesos, pocs s'esperaven que Cadel Evans (Katherine, Austràlia, 1977) podria aconseguir aquest 2011 d'una vegada per totes el Tour de França que tan desitjava. L'estadística jugava a la contra del ciclista australià, perquè feia gairebé 90 anys que ningú tan veterà arribava guanyador a París –Firmin Lambot, amb 36 anys i 4 mesos el 1922 i Henri Pélissier, 34 anys i 6 mesos el 1923, eren els únics precedents–.

S'enfrontava, a més, amb dos grans rivals com Alberto Contador i Andy Schleck molt a prop de la seva maduresa, al contrari del que hauria d'haver estat el seu rendiment decreixent. I és que per als seguidors més fidels al ciclisme, la història de Cadel Evans era la història de l'etern perdedor, del síndrome Poulidor, que ja havia perdut les seves millors oportunitats, sobretot l'any 2008 en què va deixar escapar el triomf tot i l'absència de Contador.

Finalment, però, es va treure la llosa del damunt imposant-se en solitari al mundial de Mendrisio l'any 2009, on se'l va veure plorar com ningú hauria pensat venint d'un home que semblava de pedra. A partir d'aleshores, la trajectòria esportiva de Cadel Evans va canviar: BMC va formar un equip al seu voltant, i ell va respondre a la confiança amb més ambició que mai.

Amb tot, les seves possibles opcions a convertir-se en el primer australià a guanyar el Tour semblava que s'enfonsaven quan una fissura al colze va impedir que hi rendís l'any 2010. Tanmateix, en contra del que tothom s'esperava, va tornar aquest juliol amb més força que mai, i corrent d'una forma intel·ligent va superar sense discussió Andy Schleck quan molts ja l'havien donat per acabat.