La cacera a Gavi
És un nou esport nacional: perseguir Gavi. La campanya contra el migcampista del Barça és indigna i acabarà malament. Gavi juga amb agressivitat, però no és violent i des de certs altaveus de Madrid se l’està assenyalant per posar-li la pressió a sobre. I esclar, acaba passant: el públic d’Elx escridassant el futbolista del Barça, quan ben segur fa unes setmanes era un ídol absolut. I els àrbitres, condicionats per l’ofensiva mediàtica incessant de les últimes setmanes, acabaran utilitzant una vara de mesurar diferent, i castigaran Gavi amb més severitat.
Els mateixos que han iniciat aquesta persecució contra un nen de 18 anys són els que li demanaran la mateixa agressivitat quan jugui amb la samarreta d’Espanya. Llavors, quan assumeixin que certs invents de De la Fuente no funcionen, voldran 10 Gavis sobre la gespa, perquè ningú com ell per buidar-se i donar-ho tot pel seu equip. L’altre, per descomptat, l’onzè jugador, és Pedri.
Gavi és el primer que es parteix la cara pels companys, a vegades excedint-se en el seu rol de justicier, però no hi ha maldat ni violència en les seves accions. És un futbolista dur, que no arronsa mai la cama, però noble. No refusa el xoc, va amb tot als salts, no l’intimida que el rival pugui passar-lo 30 centímetres i doblar-lo en edat. Amb la seva cara de nen seguirà i seguirà topant amb la paret tantes vegades com faci falta per defensar la samarreta que porta. Fins que la paret caigui no s’aturarà. Gavi no es mereix aquesta campanya. I menys per uns altaveus que van protegir i passar per alt les entrades criminals de Casemiro durant anys. Gavi no és Casemiro, estimats. La seva principal virtut és que va al límit i no s’amaga mai, i això li ocasionarà més d’una expulsió, però no és cap carnisser.
Aquest dimecres, en el transcendental duel de Copa contra el Madrid, la lupa tornarà a estar posada sobre Gavi. Que es prepari. La campanya des de la capital espanyola es va tornar més virulenta després que el blaugrana anés a topar amb Ceballos, que havia tingut una enganxada amb Lewandowski, i li etzibés una empenta amb l’espatlla sense pilota. No va ser cap agressió, va ser una acció injustificada de targeta groga d’algú que ha de saber controlar aquests impulsos. Però haver anat a xocar amb Ceballos així no justifica que vulguin cremar un dels futbolistes que més necessiten per ser competitius amb la selecció espanyola. Queda clar que el Madrid és l’única cosa que els pot més que el seu amor profund a Espanya.