Buscar una nova medalla d’or vint anys després

BarcelonaL’any 2000 Mònica Piosa es va convertir en campiona del món d’hoquei patins amb la selecció espanyola. Molts èxits després, l’any passat va decidir penjar definitivament els patins. Però una trucada ho va canviar tot. “Al juliol ens truquen a un grup de veteranes de l’hoquei patins per veure si estaríem interessades a assistir a unes tecnificacions de roller derby perquè ens veiés la seleccionadora, i nosaltres veiéssim si el nostre nivell era adequat per a aquesta disciplina. I així va anar l’aposta”, recorda Piosa, de 37 anys. Així, entre els dirigents de la federació catalana i els de l’espanyola van convocar-les al CAR per fer la prova. “Imagina’t, retrobar-te en un vestidor amb les excompanyes! Amb algunes feia molts anys que no ens vèiem... La primera reacció va ser veure que ens faltava l’estic!”, explica rient. “El retrobament i el sentiment de pertànyer al mateix equip ha estat tal que al final hem creat una secció de roller derby a Bigues i Riells!”, afegeix. I ja han guanyat la Copa d’Espanya. “Som hipercompetitives i ens agrada estar al nostre màxim nivell. És un orgull poder estar juntes practicant una disciplina esportiva, és com màgic. És una segona oportunitat”, indica. Com ella, hi ha quatre catalanes més integrants de la selecció espanyola (en total són 18 patinadores) que també van ser campiones del món: Normí Dulsat (1994 i 1996), Mariona Carmona (2000) i Marina Majó (2000 i 2008). Ara, doncs, vint anys després, busquen una nova medalla en una altra modalitat. “Tenim una bona base per poder intentar parlar d’opcions de medalla”, explica Piosa, que recorda que els EUA mengen a part: “Juguen a un altre nivell, ens treuen molt avantatge”.

Un esport “emergent”

El roller derby és un esport de poc seguiment i poca pràctica a Catalunya. “Tenim unes 50 llicències en total, sumant les dues modalitats”, diu Mònica Piosa, que el defineix com “un esport d’equip, de contacte i d’estratègia”. Molt contacte: en una pista oval s’enfronten dos equips de cinc. Cada equip té una puntuadora, que ha de doblar volta a les rivals. Les contrincants ho han d’intentar impedir amb accions físiques legals, i les companyes han d’ impedir que ho impedeixin també amb accions físiques legals. “S’ataca i es defensa a la vegada, i això hi ha molt pocs esports que t’ho ofereixin”, comenta. Ella, que a banda de patinadora és directora tècnica de la Federació Catalana de Patinatge, assegura que és “una de les disciplines que ha d’esclatar perquè és un altre target ”, ja que, com explica, per participar en un Mundial cal tenir 18 anys (quan en altres disciplines que hem vist a Barcelona hi ha esportistes de 12 o 15 anys). I espera que aquest Mundial que disputaran íntegrament a Mollet doni una empenta a l’esport. “És una roda que costa que comenci a girar. Queda molt recorregut per fer, però això també és positiu: hi ha marge de millora”, diu.

“És la segona vida que ens donen. Una de les nostres companyes, l’Eva, diu que això és un esport per a senyores de família. Totes passem dels 30”, comenta rient. Una segona vida sobre rodes en què elles aspiren a aconseguir una segona medalla mundial.

La pluja endarrereix la competició de velocitat

La pluja que va caure diumenge al vespre i dilluns a Barcelona va impedir que la competició de velocitat es desenvolupés segons estava previst. Diumenge, que era el dia en què començava la competició a la pista creada per a l’ocasió al Front Marítim, es va haver de suspendre l’última de les proves que estaven fixades al calendari a causa del mal temps. I ahir, dia en què havien de patinar els catalans Luisa González i Nil Llop, els patinadors tampoc van poder sortir a la pista. La intenció és mantenir per avui el calendari de proves previst i aprofitar la jornada de demà, que inicialment era de descans, per recuperar les proves que s’han ajornat per la pluja.