Buscar la desena medalla d’or des de l’anonimat

OlotAnna Quintana es va posar per primer cop uns patins fa 27 anys. Segurament aquella nena de quatre anys no s’imaginava tot el que aconseguiria dalt d’uns patins: nou medalles d’or i una família, la del patinatge, de qui parla contenint l’emoció. “He tingut la sort de coincidir amb persones fantàstiques! És una família, no un equip. És un orgull i un privilegi formar part d’això”, apunta. Avui tornarà a sortir a la pista amb el cuquet a la panxa del primer cop, quan tenia 17 anys. Amb les companyes al costat i l’afició, la família i els amics a la graderia o pendents de la ràdio des d’Olot.

Aquesta tarda la localitat italiana de Novara serà l’escenari de la final del Mundial dels grups de xou i, un cop més, el Club Patinatge Artístic Olot torna a ser el clar favorit a revalidar la medalla d’or. Ja en tenen nou i aquest any busquen la desena. Un “número rodó” per a un grup de noies anònimes que dedica tot el temps lliure que té a entrenar-se per ser cada dia millors. Quan divendres al migdia tothom pensa què farà el cap de setmana, l’Anna fa anys que no fa plans. Toca entrenar-se. Amb un grup en què qui no estudia treballa, els divendres, els caps de setmana i els períodes de vacances són els moments que més s’aprofiten. “L’equip ha de passar per davant de les necessitats personals. Fem moltes hores a la pista, el pavelló és la nostra primera residència. A vegades mires l’hora i dius... «Mare meva, són les 11 de la nit i ara pleguem! I demà a les 9 hi tornarem a ser!» Per sort s’ha aconseguit que aquí a Olot hi hagi molta passió pel patinatge i el club s’ha fet gran: quan vam començar érem 40 i ara som més de 200”, diu Quintana, que al marge de capitana del primer equip és l’entrenadora del grup juvenil. I sí, ara ella, que treballa en una empresa que ven material de bicicletes per internet, està de vacances. “És impossible guanyar-nos la vida amb el patinatge. Tots treballem des de l’anonimat. Això és el que ens fa viure i tenir aquesta passió per aquest esport”, reconeix. De fet, no és que no cobrin per patinar i per aconseguir medalles d’or, al contrari: paguen la quota al club per entrenar-se. I gràcies als patrocinadors poden estalviar-se pagar els desplaçaments per disputar els campionats. “A Olot tothom hi està implicat”, diu, satisfeta.

Al costat del tècnic, Ricard Planiol, i de l’ara entrenadora i abans patinadora, Ester Fàbrega, Anna Quintana és l’única integrant en actiu de l’equip que el 2004, a Fresno, va fer història i per primer cop es va proclamar campió del món de grups de xou. “Ella diu que el patinatge és com una droga. Hi ha patinadors que tenen una addicció a aquest esport. Això et dóna una cosa especial”, diu sobre Quintana Ricard Planiol, que la defineix com “un referent”. “T’ha d’agradar moltíssim, és molt de sacrifici i una despesa econòmica important”, apunta.

Per l’equip, des del 2004, han passat moltes patinadores. Ara Quintana és la veterana i Núria Miquel és la més joveneta, amb tan sols 16 anys. “Tothom es fa gran, algunes companyes del 2004 ja són mares -diu rient-. Aquest esport ens ha permès compartir molts moments... i això fa que el vincle no sigui temporal. Et veus menys, perquè el dia a dia de l’entrenament no hi és, però quan et veus és com si no hagués passat el temps”, indica.

Avui competiran amb Treu-me d’aquí, un ball amb què ja s’han proclamat campiones d’Europa, dedicat a les persones sense sostre, a la gent invisible que necessita ajuda. “De totes les coreografies que hem fet, algunes han tocat la fibra sensible, i crec que aquesta també ho fa”, diu Planiol, que ha creat el ball. Ell, de fet, ja fa temps que treballa en la coreografia de l’any vinent, en què Quintana també hi serà: “Quan arribi a l’entrenament i pensi que em fa mandra entrar a la pista serà el dia que tot s’haurà acabat, però això encara no ha passat”, conclou.