Des del dia que José Mourinho va arribar al Reial Madrid, el portuguès té una obsessió per separar la premsa dels jugadors. Vol aïllar el seu equip i tot el que l'envolta. I sobretot hi ha una cosa que no suporta: les filtracions. De tothom és sabut que els periodistes esportius viuen de les seves fonts. I sempre disposen d'algun contacte al vestidor, ja sigui jugador, massatgista o guarda de seguretat.
Mourinho cada vegada suporta menys veure qualsevol filtració, però tot explota algun dia. El 17 d'abril del 2011, el Barça visita el Bernabéu en la segona volta de la Lliga. El primer dels quatre clàssics que es jugaran. A l'hora de donar l'alineació, Mourinho sorprèn els jugadors dient que Pepe jugarà de mig centre. I els demana com a favor personal que no es filtri a la premsa, ja que considera molt important el factor sorpresa. A primera hora de la tarda ho expliquen una ràdio i una tele i se'n fan ressò tots els mitjans.
Els nous empleats
Mourinho es va enfadar, i molt. Ja en tenia prou. Per tant, aquest estiu decideix prendre mesures: vol canviar tots els empleats que pugui, i com que no pot renovar la plantilla sencera, utilitza la via de la por. Tots aquells empleats que tinguin qualsevol tipus de relació amb la premsa són acomiadats o resituats. Abans d'acabar la temporada, el sistema es fa efectiu amb la majoria de membres de seguretat. Hi ha alguns exemples dignes de destacar, com el del cuiner. Després de quatre anys amb Chechu als fogons, en fitxa un de nou.
Passa el mateix amb els serveis mèdics. Fins ara hi havia un acord amb Sanitas, però ell demana que siguin serveis interns i exclusius del club. Per tant, prescindeixen del doctor Hernández, després de treballar més de deu anys al Madrid, i el resituen a Sanitas. Ell vol fitxar un metge portuguès, però de moment han hagut de pujat de l'equip filial -el Castella- el doctor Morate, que de moment és la persona que està exercint aquest càrrec.
La comunicació del club
Evidentment, els canvis més significatius són al departament de comunicació. Pel que fa al club, segueix al capdavant Antonio Galeano, l'home de palla d'Antonio Garcia Ferreras, que és el que continua movent tots els fils des de l'ombra. A càrrec de tot el que fa referència al primer equip hi ha Oscar Ribot, exredactor de l'AS que arriba amb Florentino gràcies al fet que és el millor amic d'un familiar del president. Aquests no són dubtosos i són lleials al portuguès, però a la resta hi ha hagut una revolució. Mourinho vol autèntics talibans informatius a les seves ordres. Per això va renovar gairebé tots els redactors de la pàgina web i tot plegat es va convertir en un autèntic exèrcit a les seves ordres.
Destaca el cas de Javi Tamames, l'home que feia de nexe d'unió entre el primer equip i els periodistes i estava encarregat de donar els torns de paraula a les rodes de premsa. L'han relegat a treball d'oficina i al seu lloc hi han posat un jove que estava treballant a Real Madrid Televisión, Juan Camilo Andrade.
El funcionament a la sala de premsa segueix sent el mateix. Dura vint minuts, i als divuit es dóna l'últim torn de paraula. Cada mitjà només pot fer una pregunta i no hi ha opció a repreguntar. Per si de cas, un cop el periodista ha fet la pregunta, li prenen el micròfon.
Poques entrevistes
Pel que fa als entrenaments, tots són a porta tancada, excepte en rares excepcions, quan durant els primers 15 minuts la premsa gràfica pot captar-ne imatges. A més, els jugadors no parlen gairebé mai en roda de premsa. Només fan entrevistes gestionades per Real Madrid TV. Així, aquesta temporada no han concedit entrevistes personals a cap mitjà. Només va parlar Varane quan estava amb la seva selecció i Mourinho l'hi va recriminar.
I des que ha començat la pretemporada, Mourinho ha concedit tres entrevistes individuals: una a la web oficial del Madrid, una altra a ESPN durant la gira americana i una altra a la RTP de Portugal. Res de res a la premsa espanyola, tot i que molts periodistes de diferents mitjans s'han desplaçat als Estats Units i a la Xina.
Una altra qüestió que cal destacar és que a hores d'ara, al Madrid no se sap què passarà amb les entrevistes televisives després del partit a la llotja, pactades per contracte. L'any passat les feia Valdano. Aquest any el director del departament de comunicació, Antonio Galeano, contesta amb un: "Ja ho veurem".
De moment, el dia de la Supercopa va parlar Butragueño. Però el director de relacions institucionals del Reial Madrid no acostuma a desplaçar-se amb l'equip.
El distanciament amb la premsa és absolut. Des de fa anys, periodistes i jugadors no comparteixen hotel en els desplaçaments, però ara Mourinho no vol que la premsa voli amb els jugadors, de manera que hi haurà dos xàrters. De moment ja ho ha aconseguit a la pretemporada: tant a les gires com a Alemanya han viatjat separats i han muntat un viatge alternatiu per a la premsa i els aficionats.
I per tal que no se li escapi de les mans, ara que ja té els empleats al seu gust, utilitza la por. Tots els treballadors estan atemorits. No parlen amb la premsa en públic, ni gairebé saluden els periodistes per por que els facin fora. Un clar exemple d'això és Pablo Comino, encarregat de muntar des de fa anys els viatges del club i que, òbviament, sempre ha tingut relació amb la premsa. Ara està realment preocupat perquè el facin fora.
De fet, els jugadors tampoc parlen amb els periodistes en públic. Saben que si Mourinho els veu parlant amb un periodista en conversa informal, no jugaran. Tenen tanta por que no utilitzen ni missatges, ni xats, ni messengers . Estan segurs que els revisen el telèfon mentre entrenen.
Però no hi poden fer res. Mourinho té massa poder i té les espatlles ben cobertes. I mai més ben dit. De fet, el guardaespatlles de Mourinho l'acompanya fins i tot a la banqueta durant els partits. Es pot reconèixer perquè és un home calb que surt a atacar Vilanova després de l'incident a la Supercopa.