Borja Fernández, de discret jugador de bàsquet a disputar la final del Mundial d'handbol

BarcelonaLa història de Borja Vidal Fernández mereix ser portada al cinema. Després de decidir canviar el bàsquet per l'handbol quan ja havia debutat a la Lliga Endesa, el jugador disputarà aquest diumenge la final del Mundial amb Qatar. "Està sent un campionat increïble", diu. "Ha merescut la pena tant patiment perquè tindré la sort de jugar una final d'un Mundial, que és el màxim", assegura.

Nascut a Pontigon, un petit poble d'Astúries, Borja Fernández es va formar amb Sergi Vidal i Albert Miralles al planter de la Penya, que el va descobrir gràcies a un programa de TVE. El jugador va debutar a la Lliga Endesa la temporada 1999-2000 en un partit contra el Cáceres, quan Josep Maria Izquierdo era l'entrenador de l'equip verd-i-negre. En total, Borja Fernández va disputar quatre partits a la màxima categoria del bàsquet espanyol.

Quan es va desvincular de la Penya, Borja Fernández va jugar a diferents equips de l'Adecco LEB, com ara el Melilla o el Bilbao Basket. El pivot va marxar a Itàlia, on va competir amb el Nàpols i el Popolare i el Ragusa. Durant aquella etapa, el jugador va ser conegut pels aficionats com El Hispano o El Gladiador.

Tancada l'etapa internacional, Borja Fernández va fitxar pel CAI Saragossa (2004-05), que compartia pista amb un equip d'handbol, el BM Aragó. Fernando Bolea (entrenador) i Valero Rivera (director esportiu) es van fixar en el jugador i li van proposar canviar d'esport. Dit i fet. La següent campanya (2005-06) es va estrenar com a jugador d'handbol.

L'Algesires, el Teucro, el Torrevieja i el Nantes francès van ser alguns dels equips pels quals va passar. Després d'aconseguir el passaport de Qatar i de signar un contracte fins al 2016 amb l'Al Qiyadah, el pivot asturià s’ha convertit en un dels internacionals nacionalitzats del país organitzador del Mundial.

Deu anys després del canvi d'esport, aquest diumenge arribarà la consagració definitiva de Borja Fernández com a jugador d'handbol.

Nàpols i del Popolare Ragusa

Ja desvinculat de la Penya, Borja Vidal va optar per provar sort a la LEB, categoria que obriria un periple que l’acabaria portant a Melilla (2001-2002) i al Bilbao Basket (2002-2003). Una breu etapa a Itàlia, jugant a les files del Nàpols i del Popolare Ragusa de la Lega Due, el va batejar com l’Hispà. El seu estil batallador va convertir a Borja Vidal en l’ídol dels aficionats italians, els quals també es dirigien a ell com ‘El Gladiador’.

Amb sensacions retrobades, el pivot asturià tornaria a Espanya l’any 2004. Vidal tenia només 23 anys i ja s’havia forjat en mil batalles, tant a la LEB com en altres lligues europees. Llavors, el CAI li donaria una oportunitat que li va canviar la vida. Sota les directrius d’Alfred Julbe, el conjunt aragonès el va contractar per tornar a disputar la LEB, formant part d’un projecte ambiciós.

Compartir pista d’entrenament amb el Balonmano Aragón, equip també patrocinat per Caja Inmaculada, va fer que Borja Vidal cridés l’atenció de Fernando Bolea i Valero Rivera, aleshores tècnic i director esportiu del Balonmano Aragón. El paper de l’actual seleccionador de Qatar seria decisiu perquè l’Hispà de Pontigon decidís canviar el bàsquet per l’handbol, posant el punt final a una etapa que havia encetat a Badalona amb només 14 anys. - See more at: http://www.diaridebadalona.com/l%E2%80%99hisp%C3%A0-de-la-penya-que-triomfa-doha#sthash.2RgKkgvz.dpuf

Nascut a Pontigon (Astúries)

Sergi Vidal i Albert Miralles