Boris Johnson lidera l'oposició anglesa a la Superlliga europea

LondresBoris Johnson ha promès bloquejar la Superlliga europea i ha insistit aquest dilluns que els clubs de futbol han de mantenir els seus vincles amb les comunitats locals. Ahir a la nit, el primer ministre britànic ja va fer no una, sinó dues piulades per mostrar l'oposició del seu govern, i de pràcticament tot el col·lectiu del futbol anglès –amb l'excepció dels sis equips implicats– al projecte liderat per algunes de les entitats més poderoses del continent, encara que, de moment, pertanyents només a tres federacions: l'anglesa, l'espanyola i la italiana.

Aquest dilluns al migdia, mentre feia campanya al comtat de Gloucester per a les eleccions locals del 6 de maig, s'hi ha refermat: "No m’agrada l’aspecte d’aquesta proposta. No crec que sigui una bona notícia per als aficionats, no crec que sigui una bona notícia per al futbol d’aquest país". Els clubs implicats són grans marques globals, ha admès el premier, però també ha advertit que "eren" originàriament dels seus pobles, de les seves ciutats, de les seves comunitats locals.

Per tant, ha afegit, "haurien de tenir un vincle amb aquests seguidors i amb la base d'aficionats de la seva comunitat. Per tant, és molt i molt important que continuï sent així".

El govern consultarà les opcions, per bé que la propietat privada dels sis grans equips dificulta qualsevol acció. Tant la UEFA com la Premier League, que ha convocat per a demà dimarts una reunió dels 14 equips de la Premier League que no volen trencar amb les autoritats esportives, i la lliga espanyola ja s'hi han pronunciat en contra, entre altres entitats.

Algunes de les reaccions més dures a Anglaterra han vingut dels aficionats. En aquest sentit, també aquest dilluns s'ha pronunciat l'Arsenal Supporters Trust (AST), que ha qualificat els plans de "proposta cobdiciosa" i ha qualificat la proposta de mostra de "menyspreu" als aficionats. Si tira endavant, ha dit, serà "la mort de l'Arsenal com a institució esportiva. Com a aficionats –ha dit–, volem veure l'Arsenal jugar en competicions basades en el mèrit esportiu i l'equilibri competitiu".

Per la seva banda, el Manchester United Supporters Trust ha afirmat: "Aquestes propostes són totalment inacceptables i tindran un impacte en els seguidors del Manchester United, així com en els de molts altres clubs. Una superlliga "basada en una entitat tancada de clubs rics autoseleccionats va en contra de tot el futbol i del que hauria de representar el Manchester United". En el mateix sentit s'han pronunciat els aficionats del Tottenham, que han descrit el projecte com una "traïció" a club. "Traició definitiva" ha sigut també l'expressió utilitzada pels fans del Chelsea. I l'Spirit of Shankly, la unió de simpatitzants del Liverpool, ha afegit que els propietaris del club "han ignorat els aficionats en la seva implacable i llaminera recerca de diners", i ha afegit: "El futbol és nostre, no seu. El nostre club de futbol és nostre i no seu”.

Una afirmació que és, clarament, no només un error d'apreciació sinó legal. Els sis grans clubs anglesos implicats en el projecte són de propietat privada. I només el Tottenham està en mans d'una entitat anglesa, tot i que per les seves característiques –es tracta d'un fons d'inversions– té més de global que no pas de nacional.

"Cobdícia i desesperació"

Diversos exrepresentant del món del futbol i exjugadors també s'han pronunciat en contra. David Bernstein, expresident de la Football Association (FA, la federació anglesa), ha assegurat que està "avergonyit" de la participació en aquest projecte del Manchester City, club del qual va ser president, i ha acusat els clubs implicats en la nova lliga de "cobdícia" i "desesperació".

En declaracions al programa Today, de BBC Radio 4, Bernstein va anat encara més enllà: “He donat suport al Manchester City tota la vida. És un club que m’encanta. Vaig presidir-lo, crec que vaig ajudar a crear un cert èxit per a un club que patia problemes, però em fa vergonya" el que ha proposat. En el mateix sentit s'han pronunciat Gary Neville, exjugador del Manchester United; Jamie Carragher, exdefensa del Liverpool, i Rio Ferdinand. Neville és qui s'ha mostrat més expressiu dient que troba la proposta "absolutament fastigosa".

Aquest matí, Christopher Pincher, secretari d'estat per a les Comunitats, s'ha refermat que el govern està al costat dels aficionats. En declaracions a Sky News, Pincher ha dit: "La nostra preocupació és pels aficionats, que tinguin la millor experiència esportiva possible i que puguin donar suport al seu equip. I no volem veure una elit futbolística, que és de l’elit per a l’elit; volem assegurar-nos que es dona suport a l’esport de base, i que els aficionats puguin gaudir del tipus d’experiència que han tingut durant els darrers anys."

Per les seves declaracions, Downing Street està decidit a tocar totes les tecles per impedir que el projecte es materialitzi. “Parlarem amb la Champions, parlarem amb la FA, parlarem amb tots els jugadors implicats, però, fonamentalment, hem d’assegurar-nos que el futbol mantingui el seu suport de base, que hi hagi diners invertits en el futbol de base".

Per la seva banda, un portaveu de la Premier League va fer aquestes declaracions diumenge al vespre: "La Premier League condemna qualsevol proposta que ataqui els principis de la competició oberta i el mèrit esportiu, que són al centre de la piràmide del futbol nacional i europeu". L'associació ha recordat als clubs anglesos les seves obligacions. Així, en la seva carta als 20 clubs de la Premier League, el director executiu, Richard Masters, ha destacat la regla L9 que prohibeix als equips participar en altres competicions. "No puc preveure cap escenari on es concedís aquest permís", ha escrit. "Fem una crida a qualsevol club que prevegi associar-se o unir-se a aquesta empresa perquè marxi immediatament abans que es faci un dany irreparable".

Des d'aquest punt de vista, i davant la fermesa tant de la Premier League com del govern britànic, el projecte neix molt tocat, entre altres raons perquè hi ha sis clubs anglesos implicats, els "sis de la vergonya" –Liverpool, Chelsea, Arsenal, Manchester City, Manchester United i Tottenham Hotspur–, com ja els qualifica aquest dilluns tota la premsa londinenca sense excepcions.

És, però, un moviment real, una amenaça creïble o una juguesca? L'exdavanter centre del FC Barcelona i de la selecció anglesa, Gary Lineker, comentarista de futbol de la BBC i dels programes de la Champions League de British Telecom, intueix que, tot plegat, és una jugada dissenyada pels clubs més rics per establir un compromís amb la UEFA que els acabi reportant una part més gran del pastís. A Twitter, Lineker ha dit: "Espero un compromís entre la UEFA i els clubs, que, intueixo, és per a això que s'ha dissenyat tot plegat. És un joc de poder."

Una altra veu molt autoritzada del futbol de les illes britàniques, sir Alex Ferguson, extrenador del Manchester United durant quasi tres dècades, també s'ha pronunciat en contra del projecte: "Parlar d'una Superlliga suposa allunyar-se dels 70 anys del futbol de clubs europeu."