És bonic, però no és tan simple
Cap dels traspassos tancats durant aquesta temporada entre clubs argentins i europeus ha assolit les xifres abonades, fa més d’una dècada, per jugadors com Agüero, Gago, Banega o Saviola. Les operacions més costoses, al voltant dels quinze milions d’euros, han sigut les del davanter Lautaro Martínez, que no és titular a l’Inter, i el jove central Leonardo Balerdi, que espera el seu debut amb el Borussia Dortmund. L’Argentina continua sent un planter de futbolistes per a conjunts europeus, però, en consonància amb l’interès minvant dels tornejos locals, transferències sorolloses com les de Riquelme o Aimar han esdevingut més rares. Enguany, exceptuant potser el fitxatge del central Lisandro Magallán per l’Ajax, les importacions argentines les han signat clubs de segona o tercera línia, com l’Udinese, el Brighton, el Red Bull Leipzig o el Vila-real.
Paral·lelament a aquesta depreciació, però, han pres notorietat a l’Argentina una remesa de tècnics atrevits, frescos, majoritàriament joves, que aposten per un futbol associatiu i atractiu, oposat a un clixé a què també han contribuït uns quants superclási cos. La llar del moviment ha estat Defensa y Justicia, un club humil de la perifèria sud de Buenos Aires, i el caliu el va encendre Ariel Holan, ara a l’Independiente. Holan, de cinquanta-nou anys, ha hagut de vèncer no poques reticències al llarg de la seva carrera: procedeix de l’hoquei herba i aplica tecnologia d’última generació per avaluar el rendiment dels seus jugadors, munició per al tradicionalisme futbolístic argentí. El llibret de Holan presenta, però, conceptes familiars per a l’aficionat europeu i que, sovint, han significat èxits per al conjunt que els ha aplicat: associar-se, mantenir la possessió obrint el camp fins a trobar un espai, mobilitat dels jugadors també per oferir opcions de passades, pressió a camp contrari, línies juntes i sortida sense rifar la pilota. Així, Holan va classificar l’Halcón per a la Copa Sud-americana: el seu successor i deixeble, Sebastián Beccacece, té l’equip segon i invicte a Primera Divisió. Lisandro Martínez, l’únic jugador pel qual Defensa va pagar un traspàs aquesta temporada, va corroborar la filosofia de Beccacece a ESPN: “Insisteix en ajudar el company quan li entreguem la pilota, donar-li avantatge perquè tingui més temps per pensar, perquè no li arribi una marca al damunt de seguida i tingui opció de passada”. Beccacece, lateral dret amateur, té 38 anys.
L’aposta valenta en un entorn hostil és elogiable, però cal dimensionar-la, justament perquè la lliga argentina és lluny dels seus millors anys. L’estiu del 2017 l’Alabès va apostar per Luis Zubeldia, el tècnic més jove del futbol argentí en el seu dia, amb conceptes interessants sense ser obertament ofensiu. Va durar quatre partits.
