Boateng i la llosa d’interioritzar el joc sense adaptacions

BarcelonaLa victòria del Barça contra el Valladolid serà recordada de passada. L’equip va recuperar la seva versió grisa, la de guanyar per inèrcia, mentre pensava en els vuitens de final de la Lliga de Campions contra el Lió i en no prendre mal. La continental i l’eliminatòria de Copa contra el Madrid són cites més glamuroses. Segurament la planificació esportiva realça aquest contrast. Per això Ernesto Valverde va reactivar ahir la política de rotacions i va apostar pel debut de Kevin-Prince Boateng a la Lliga Santander. Sobre el paper, haver de posar-se la samarreta de Luis Suárez no és fàcil, i a l’hora de la veritat no va ser-ho. El llistó mínim és la primera volta de Munir El Haddadi. El futbolista d’origen marroquí va jugar poc com a culer, perquè Suárez és inqüestionable, per galons i per números, però va trobar el punt de finor d’un davanter que ha d’assumir per força la banqueta: ser important des d’un rol secundari. Havia sumat els gols i les associacions habituals dels jugadors de La Masia criats en la filosofia Barça. Aquests són els dos fronts oberts de Boateng els mesos que jugui al Camp Nou. Haurà de fer sobre la marxa la metamorfosi de jugador referència al Sassuolo a segon 9 al Barça, que s’intueix complicada si tenim en compte els poc més de 110 minuts que ha jugat.

Can Barça és especialment exigent.

Sumar tant sí com no

El club porta temps sense trobar un jugador que sumi gols sortint des de la banqueta de forma regular. Ni Paco Alcácer, que ara triomfa a Dortmund, ni Sandro ni el mateix Munir han estat al nivell d’aquest rol des de l’etapa de Luis Enrique. El matís és que Boateng ha d’aparèixer, sense condicionals. Li agradi més o menys -tirant a poc-, Valverde l’haurà d’utilitzar en el moment calent de la temporada. “És un jugador que ha arribat per ajudar-nos. A vegades és difícil sortir a la gespa quan no has participat normalment i no coneixes els mecanismes de l’equip. Ha lluitat i ho ha intentat. Esperem que segueixi ajudant-nos”, va dir Valverde, correcte. Ofegar Luis Suárez només pot generar problemes. El Barça no podrà lluitar pels títols sense els seus gols i els espais que genera en camp rival. Si alguna cosa ha fet bé aquest curs és millorar la seva lectura de joc: no necessitava encert per crear futbol, i podia fer de boia d’esquena a porteria i millorar la circulació. Boateng encara és un estrany en l’ecosistema tàctic.

Que no sigui un futbolista de córrer grans distàncies no l’ajuda. Contra el Valladolid se’l va veure lent, especialment quan ocupava la banda dreta i deixava via lliure a Leo Messi. El Barça es va acostumar a jugar amb fals 9 durant una part de la seva millor etapa històrica. Ahir es va haver d’acontentar en alguns moments amb Boateng fent de fals extrem. Com a 9 natural va amagar-se en excés entre la parella de centrals quan Messi s’apropava al balcó de l’àrea buscant parets amb els companys. Aquests són detalls habituals del joc blaugrana que l’alemany no interpreta. No està familiaritzat amb el mantra d’oferir-se, tocar-la i moure’s. L’ex del Milà necessita minuts de joc per compenetrar-se amb els companys, però no té aquest marge. Se’l jutja des del moment mateix de la signatura del contracte. En el debut domèstic va errar els dos xuts que va intentar, el segon al minut 50, sol en terra de ningú, buscant porteria, perquè sí, exercint de veterà a l’esquerra de Messi. La seva millor acció va ser una pilota filtrada en un contraatac per deixar gairebé sol Dembélé. Poca cosa. En equips com el blaugrana no n’hi ha prou amb passar desapercebut, ni sumar ni restar. Els futbolistes han d’aportar coses a l’equip i fer-lo millor. Boateng de moment està en terra de ningú.