"Amb Blanca Fernández Ochoa no es podia dir ni que s’havia suïcidat"

BarcelonaEl 4 de setembre del 2019 la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van trobar el cos de Blanca Fernández Ochoa al pic de la Peñota, a la serra de Cercedilla. L’esquiadora, que portava desapareguda des del 24 d'agost, es va suïcidar per culpa d’un trastorn bipolar. Els seus familiars recorden que quan arribava la tardor acostumava a desaparèixer dos o tres dies sense deixar rastre, però que sempre acabava apareixent. Aquesta vegada va ser diferent.

El congrés Esport i Salut Mental, la XV edició del Fòrum Olímpic, va emetre fa uns dies El viaje. La medalla de la salud mental, un documental produït per TVE que utilitza el tràgic final de Fernández Ochoa com a fil conductor de diferents esportistes que han patit episodis relacionats amb la salut mental. “Amb la Blanca no es podia dir ni que s’havia suïcidat. Recordo que un periodista em va dir que explicarien que havia mort en circumstàncies estranyes. Quan vaig començar a dir que s’havia suïcidat, a interioritzar-ho, ho vaig assumir millor”, diu Paula Fernández Ochoa, neboda de la medallista olímpica que exerceix de consultora i speaker en entorns d'alta competició.

“Soc la filla de Paco Fernández Ochoa i la neboda de Blanca Fernández Ochoa. I ho dic amb orgull. El meu pare va escriure un llibre en què comparava la vida amb un eslàlom, on has d’anar superant obstacles sense rendir-te”, avança. Èxits esportius a banda, el gran llegat que va deixar la seva tieta va ser el de parlar amb normalitat del suïcidi. 

La cruesa de l’esport d’alt rendiment és desconeguda pel gran públic. Paloma del Río, entranyable periodista de TVE, ho resumeix amb una frase. “Quan Blanca Fernández Ochoa tenia 30 anys no sabia ni treure diners d’un caixer automàtic”.

“La salut mental és la pedra angular de l’èxit. El benestar és un concepte ampli i inclou diferents aspectes tant físics com mentals. Per sort l’èxit està mutant. Veníem d’una època en què l’èxit es relacionava només amb el fet de guanyar. Estem passant del tenir al ser. Els professionals necessitem tenir un propòsit vital, sentir que estem fent el que ens agrada i ens aporta. L’èxit consisteix en poder escollir el nostre camí, en ser autèntics i coherents amb el que estem intentant aconseguir. L’èxit ja no és ser els primers”, adverteix.

“A mi m’han titllat molt d’assilvestrada. Abans, per ser un professional d’èxit, tenies les cartes marcades. Soc soltera, soc autònoma i accepto qualsevol repte que em proposin”, deixa anar orgullosa. Les seves xerrades sempre recorden que treballar la salut mental és la millor inversió. “Jo he viscut al meu entorn familiar la pressió de l’esportista d’elit, que ha de complir expectatives. Jo intento aportar el meu floquet de neu i ajudar els esportistes a treballar la seva disciplina i la seva salut mental”, resumeix.

“La salut mental ha deixat de ser un estigma. Jo vaig al psicòleg i hi seguiré anant fent les vegades que faci falta, igual que vaig al traumatòleg o al fisioterapeuta. La vulnerabilitat no ha d’estar lligada a la debilitat, al contrari. No som màquines i fins i tot les màquines s’espatllen”.

“Cada vegada som més conscients que els treballadors necessiten tenir benestar per ser productius. Les empreses són conscients que els treballadors produeixen més com més feliços són”, diu Fernández Ochoa, que té una marca que es diu Viviendo Corriendo. “Un dels meus lemes de vida és «No tinc forces per rendir-me». L’èxit no és guanyar sinó donar-ho tot en cada cosa que fas, tant a l’esport com a la vida”.

“La il·lusió també s’entrena”

“Crec en el talent, però en un talent responsable. Hem de cuidar-nos per donar la millor versió de nosaltres. No hem vingut a la vida a empatar sinó a guanyar, en el sentit de saber que estic esprement al màxim les meves possibilitats. La il·lusió també s’entrena. Tenir un enfocament optimista és essencial perquè el context és difícil, complex i competitiu”, argumenta Fernández Ochoa.

“Abans de morir de càncer, el meu pare em va fer prometre que a riure no em guanyaria ningú a la vida, i faig tot el possible per complir-ho cada dia”, conclou.