Blai Mallarch: "Fins fa poc hi havia una certa por de sortir de la lliga espanyola i marxar a l'estranger"

BarcelonaAquest estiu tres jugadors catalans de waterpolo han fet les maletes per provar sort a la lliga italiana i croata: Blai Mallarach (CN Barcelona) al Mladst Zagreb, Marc Minguell (At. Barceloneta) al Posilipo de Nàpols i Albert Espanyol (At. Barceloneta) a l'RN Florentia. L'estiu passat va ser Xavi Garcia qui va fitxar pel Primorgje Rijeka, i en fa dos Felipe Perrone i Guillermo Molina. La lectura pessimista és que la lliga espanyola està notant en excés la crisi econòmica i està perdent potencial, però la positiva és que el waterpolo català cada dia és millor i els bons equips estrangers es fixen en els jugadors d'aquí per reforçar els seus equips.

Un dels waterpolistes que han deixat Catalunya per mirar de fer un pas endavant esportiu és Blai Mallarach, que explica les seves sensacions el dia que comença la temporada aquí, però que a Croàcia ja fa setmanes que ho ha fet. Mallarach (24 anys) va jugar al club de la seva ciutat, el CN Olot, fins als 15 anys, quan el va fitxar el CN Barcelona, on ha passat els darrers set anys abans de marxar al Mladst de Zagreb.

-Com t'arriba l'oferta del Mladst Zagreb?

Em van trucar a través d'un conegut, nosaltres no tenim agent ni res de tot això. Vam estar un mes negociant, però realment mai vaig dubtar que no es faria el fitxatge, les dues parts en teníem moltes ganes.

-T'hauries quedat si el CN Barcelona t'hagués igualat l'oferta econòmica?

En realitat les coses econòmicament no van bé ni a Catalunya ni a Croàcia, i a la lliga croata només hi ha dos equips que tenen diners perquè tenen un mecenes al darrere, el Rekko i el Rijeka, la resta d'equips com el meu són normals. Jo estic cobrant poc més del que cobrava a Barcelona perquè no vaig marxar per diners. Necessitava un canvi d'aires a nivell personal, i a nivell esportiu és un pas endavant poder jugar la Champions i la Lliga Adriàtica contra els millors clubs d'Europa.

-I no només tu has marxat, sinó també el Marc Minguel i l'Albert Espanyol.

La veritat és que quan vaig tancar el meu fitxatge no sabia que marxarien també el Marc i l'Albert perquè aquest estiu no he anat convocat amb la selecció espanyola i vaig estar de vacances. Em fa il·lusió que a tots ens vagi bé, i per la selecció és molt bo tenir tants jugadors jugant en lligues estrangeres, dóna prestigi i genera respecte.

-I el waterpolo català també pot treure pit.

I tant, l'Albert, el Marc i jo ens hem format aquí, hem jugat amb la selecció catalana i això diu molt del waterpolo català. És cert que sempre s'ha fet molt bona feina aquí amb el waterpolo de base, però fins fa poc hi havia una certa por de sortir de la lliga espanyola i marxar a l'estranger. A mi ara m'ho han dit a Zagreb, que abans els espanyols i catalans no volíem marxar perquè els feia cosa no saber si cobrarien al dia o no, cosa que a casa no passava. Però ara econòmicament el nostre waterpolo tampoc està bé, i això s'ha notat.

-Per tant, la crisi econòmica també ha influït en la teva marxa, i el fet que el CN Barcelona renunciés a jugar la Champions.

Bé, més que perquè no juguin a Europa, és que en els últims anys ja m'havien anat rebaixant el sou, i fins i tot a mitja temporada et demanaven l'esforç de retallar-lo una mica més. Al final optes per sortir a fora a buscar sort i quan les coses millorin aquí intentar tornar.