El BATE triomfa en un estat hermètic on el president juga a hoquei sobre gel

BarcelonaAleksandr Lukashenko ha guanyat les darreres eleccions a la presidència de Bielorússia amb un 83,47% dels vots. Des del 1994, aquest antic soldat soviètic mana a Bielorússia, considerat un dels estats més hermètics i menys democràtics d’Europa. Lukashenko va pujar al poder d’una forma sorprenent. El 1985 era director d’una la granja estatal a Gorodets, on va poder fer el salt a la política el 1990, en què va integrar-se a un grup de comunistes que volien mantenir unida l’URSS sota principis més democràtics. Així, el 1991 ell va ser l'únic vicepresident del Parlament Bielorús que va votar en contra de la ratificació, el desembre del 1991, de la dissolució de la Unió Soviètica. Decebut, va tornar a la granja estatal, però el 1993 ja era nomenat president del comitè anticorrupció del Parlament bielorús. Llavors, tothom el veia com el flagell de les màfies i la corrupció. Semblava un home honest que connectava amb la gent d’un país de camperols, miners i obrers espantats amb els canvis. El 1994, guanyava les eleccions amb un 45 % a la primera volta, i un 80% a la segona. Ja no ha deixat el poder i ha convertit Bielorússia en un estat tancat amb estètica soviètica als símbols, poc espai per als oligarques que si que fan fortuna a Rússia i poca llibertat d’expressió.

Lukashenko, a diferència de les antigues exrepúbliques, no dóna espai a empresaris que privatitzen sectors i aixequen petits imperis. Els oligarques bielorussos tenen menys diners i molts prefereixen acabar sent funcionaris. A Lukashenko, a diferència dels seus veïns, tampoc li interessa gaire el futbol. Ell juga a hoquei sobre gel, la seva gran passió. I per aquest motiu, ha invertit milionades a construir més de 40 pavellons de primer nivell d’hoquei i permetre que el Dinamo de Minsk jugui la Continental Hockey League (KHL), Lliga amb equips de Rússia o Ucraïna, amb un pressupost quatre cops més gran que el BATE Borisov al futbol. El 2014, Minsk va ser la seu de la Copa del món d’aquest esport. I Lukashenko va ser a la graderia.

El futbol no li interessa gaire, però els darrers anys ha aprofitat l’èxit del BATE per treure pit. Cita els èxits del club als discursos, va posar la primera pedra al nou estadi del club, l’únic estadi modern amb permís de la UEFA ara mateix –els altres clubs juguen aquí els seus duels europeus–, i va acceptar treure impostos als clubs de futbol per facilitar la feina del rival del Barça.

La història del BATE es sorprenent, ja que a diferència d’altres clubs de l’Est, no ha tingut ajudes estatals o un empresari que ha posat xifres increïbles de diners. Borisov és una ciutat grisa i pobre. Tant, que els equips rivals, com el Barça, dormen a Minsk, a més d’una hora per carretera, ja que Borisov no té ni hotels de primer nivell. És una ciutat de pas, amb camps als afores i quatre fàbriques tronades, que ara treu pit amb el seu estadi de primer nivell, la joia de la corona. Històricament, aquesta ciutat era coneguda per una llegenda sobre Napoleó –es diu que va enterrar un tresor aquí fugint de Rússia– i la seva fàbrica estatal de tractors, que va fer fallida després del col·lapse de l’URSS.

El BATE, precisament, era l’equip dels treballadors d’aquesta fàbrica, un modest club que mai va passar, com a molt, de la Tercera Divisió soviètica. BATE, de fet, vol dir Borisovski zavod AvtoTraktornogo Elektrooborudovaniya [Equipament electrònic per a automòbils i tractors de Borisov]. El 1984, però, el club va desaparèixer quan la fàbrica va deixar d'aportar diners. És a dir, el club va estar 20 anys mort, desaparegut.

A començaments dels anys 90, quan Lukashenko va accedir al poder, l’esport bielorús no tenia clar cap on tirar. Faltaven diners i els empresaris estaven pendents de trobar el seu espai en un estat que s’obria menys que Rússia. De mica en mica, petits empresaris locals o membres de les elits polítiques van prendre el control dels clubs. Yury Chyzh, empresari amic de Lukashneko, va arribar al Dinamo, el club més gran, i va prioritzar l’hoquei. I un empresari de tot just 30 anys, Anatoliy Kapski, va començar a fer soroll a Borisov.

Kapski es va posar al capdavant de la fàbrica de tractors que havia fet fallida el 1994, la fàbrica on havien treballat els seus familiars, i de mica en mica la va aixecar. El següent pas va ser refundar el BATE el 1996, després d’uns anys d’inactivitat. La seva idea, deia, era “ajudar la gent de Borisov”. Però de forma sorprenent, el club va encadenar dos ascensos i el 1998 ja era a Primera, amb Kapski prioritzant invertir els seus diners a fitxar jugadors juvenils, entrenadors de futbol base i construint una modesta ciutat esportiva. Així van arribar al BATE, per exemple, els germans Hleb. Kapski va imposar la norma de fer contractes de com a mínim quatre anys als tècnics, i el primer, Yuri Puntus, va aconseguir que el BATE acabés segon a Primera malgrat tenir el pressupost més baix de la categoria. Així van debutar a Europa, perdent per 12-1 en el global d’una eliminatòria amb el Lokomotic de Moscou.

El 2002, finalment, el club guanyava la Lliga per primer cop. Els millors jugadors bielorussos solen marxar fora, i el nivell de la Lliga no era alt. EL BATE, però, anava fent arribar els seus joves al primer equip i creava equips compactes. Amb menys de 4.000 espectadors, el BATE anava creixent amb un pressupost similar a un club de Segona B. El 2005 va arribar el segon tècnic, Igor Kriushenko, que va seguir guanyant lligues. El 2008 va ser el torn d’un tècnic de només 30 anys que havia jugat al club, Victor Goncharenko, fill d’una família desplaçada per la catàstrofe de Txernòbil. Amb ell, el 2009 el BATE va eliminar el Levski i va arribar a la fase de grups de la Champions, on va aconseguir empatar amb la Juve dos cops. Els diners aconseguits pels punts a la fase de grups, segons Kapski, van permetre tenir “pressupost per als propers 10 anys”. Ara, el tècnic és de nou un jove que va penjar les botes al club, Alyaksandr Yermakovich, de 40 anys. “Cal confiar en la gent, en els joves. Cal estabilitat”, sol dir el president Kapski.

Els darrers anys el BATE ha jugat gairebé sempre la fase de grups de l’Europa League o la Champions, i ha rebut uns diners que han permès fitxar més qualitat, millorar les instal·lacions, construir un nou estadi i seguir fitxant joves. Ara porten deu lligues consecutives guanyades –12, en total– i fins hi tot han aconseguit un fet històric: que Lukashenko els faci cas. Ara, el president parla d’ells als discursos, assisteix a partits i ha modificat la llei fiscal de l’esport a petició de Kapski. I això que, de fet, al president encara no li agrada el futbol, on tem el poder dels aficionats joves que protesten i porten la bandera nacionalista de l’efímera República de Bielorússia del 1919, blanca amb una franja vermella, com a senyal de protesta contra el seu règim. Lukashenko mai va voler que el futbol fos notícia, però li ha acabat donant més èxits que el seu estimat hoquei.